La Junta Electoral de Barcelona serà assessorada per dos metges davant l'allau d'al·legacions de membres designats a les meses electorals per al 14 de febrer. Els doctors seran els encarregats d'analitzar les peticions i decidir quins membres de la mesa quedaran alliberats d'anar-hi. Segons les darreres dades, les juntes han rebut fins ara més de 9.000 instàncies per no assistir als col·legis, que representen un 11% dels escollits, i encara podrien ser més, perquè continuen rebent al·legacions. Es tracta d'un fet insòlit que reflecteix la por, inseguretat i malestar dels escollits.

El jutge i exmembre de la Junta Electoral Francesc Xavier Paulí ha explicat en una entrevista a TV3 que és un escenari "absolutament insòlit" i que la majoria de dispenses són relacionades amb qüestions mèdiques. És per això que la Junta Electoral disposarà per primera vegada d'assessorament mèdic que dictaminarà si la petició és vàlida o no. En cas de ser desestimada, Paulí ha recordat que incomplir el nomenament és un delicte i quedaria registrat als antecedents penals.

El jutge ha admès que la Junta està rebent molta pressió de feina davant aquesta allau i ha explicat que caldrà més personal per resoldre les peticions abans del 14 de febrer. Es preveu que algunes de les al·legacions s'acceptaran i que hauran de ser els suplents els qui hagin de ser a les meses electorals en substitució dels titulars. Segurament, mai com fins ara els suplents de les meses havien tingut un paper tan destacat.

Qui se'n salva?

La llei ja preveu una sèrie d'excepcions per no formar part d'una mesa electoral.

  • Tenir més de 65 anys.
  • Tenir una discapacitat o incapacitat permanent o temporal per treballar.
  • Gestació a partir dels sis mesos d'embaràs, baixa maternal i mare lactant durant els primers nou mesos.
  • Tenir cura de menors de vuit anys o persones amb discapacitat.
  • Estar ingressat en un centre penitenciari o un hospital psiquiàtric.
  • Haver format part d’una mesa electoral en tres ocasions els últims 10 anys.
  • Ser víctima d’un delicte pel qual s’hagi imposat una pena o mesura cautelar de prohibició d’aproximació quan el condemnat o investigat estigui inscrit al cens del col·legi electoral.
  • Professionals que prestin serveis el dia de les eleccions a les juntes electorals, jutjats i administració pública amb funcions electorals.
  • Serveis essencials de vital importància a la comunitat durant la jornada com metges, sanitaris, protecció civil o bombers.
  • Directors de mitjans de comunicació i caps d’informatius que cobreixin la jornada electoral.
  • Professionals que participin en esdeveniments públics que se celebrin el dia de la votació, previstos amb anterioritat a la convocatòria i que no puguin ser substituïts.

Les excepcions de les juntes electorals

Les persones que compleixen aquests requisits ja ni tan sols entren en els sortejos que es fan des dels ajuntaments. Però a banda d'aquestes excepcions, després les juntes electorals tenen els seus propis criteris, que passen, també, per una sèrie d'excepcions:

  • Tenir una lesió, malaltia física o mental que impedeixi exercir les funcions en la mesa.
  • Risc durant els primers sis mesos d'embaràs.
  • Estar a punt d’una intervenció quirúrgica.
  • Pertinença a confessions o comunitats religioses per a les quals participar en una mesa electoral sigui contrari o incompatible.
  • El canvi de residència a una altra comunitat autònoma que dificulti assistir-hi.
  • Tenir esdeveniments familiars rellevants el dia de la votació que no es puguin ajornar o comportin pèrdues econòmiques importants.
  • Ser tutor de menors de 14 anys quan l’altre progenitor no es pugui fer càrrec del menor durant la jornada.