La Junta Electoral Central (JEC) ha decidit aquest dilluns acatar les mesures cautelars dictades pel Tribunal Suprem sobre la disposició de la llei de memòria democràtica coneguda com a llei de nets. L'organisme ha encarregat informes a l'Oficina del Cens Electoral i als registres consulars per, entre altres mesures, comprovar la vinculació amb l'exili de les persones que hagin obtingut o estiguin tramitant la nacionalitat espanyola per aquesta via. La setmana passada, l'alt tribunal va decidir atendre les peticions de Vox i Iustitia Europa i va suspendre cautelarment el vot per a les persones ja inscrites al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que van aconseguir la nacionalitat a través d'aquesta norma, així com les noves altes, tret que acreditin que descendeixen d'exiliats espanyols.
El Suprem va justificar la decisió, recollida en dues interlocutòries, per la necessitat de preservar "la transparència del procés electoral i la confiança de la ciutadania en els seus resultats", davant la "magnitud" de l'augment del cens. El tribunal va argumentar que "l'increment extraordinari en el nombre d'electors inscrits al CERA", que a més estava "en constant augment", podia "afectar" la transparència i la confiança. En aquest sentit, va assenyalar que aquest cens tenia 408.262 inscrits més —l'1 de juliol de 2026— que el cens corresponent a les eleccions generals del 2023: 2.736.522 electors davant dels 2.328.260 d'aleshores.
Per al Suprem, "tal creixement genera un perill fonamentat, real i seriós de poder afectar greument l'objectivitat i transparència del procés electoral, causant llavors un dany irreversible". Per això, per evitar "una circumstància fonamentada d'incertesa sobre el resultat electoral", la Sala Contenciosa Administrativa va estimar la petició de mesures cautelars, que tindrien un caràcter temporal i estarien supeditades a la sentència de l'alt tribunal.
El tribunal va sostenir que "l'afectació del dret de participació" de les persones que haguessin adquirit la nacionalitat per la llei de nets "no resulta desproporcionada en relació amb els interessos generals que es mira de preservar". "La transparència i objectivitat del procés electoral, així com la vigència del principi d'igualtat, constitueixen els pilars essencials sobre els quals s'assenta el principi de participació ciutadana en els assumptes públics, dins l'estat democràtic i de dret que és Espanya", va apuntar el Suprem, que va afegir que aquestes qüestions "transcendeixen aspectes molt més rellevants i decisius per al nostre estat de dret i per al dret del poble espanyol a decidir el seu futur".
"Expedir certificació acreditativa" de l'exili
En aquest marc, l'alt tribunal va ordenar a la JEC que requerís de manera immediata els encarregats dels registres consulars perquè "expedeixin certificació acreditativa" que els beneficiaris de la llei de nets van néixer "fora d'Espanya, de pare o mare, avi o àvia" originàriament espanyols que van patir "exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació d'identitat sexual" i que "haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat".
El passat mes de juliol, la JEC ja es va pronunciar davant diverses peticions relatives a la legalitat de la instrucció dictada el 2022 per l'aleshores directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, Sofía Puente, per determinar com s'havia d'aplicar la llei de nets. L'organisme ja va acordar aleshores sol·licitar a l'Oficina del Cens Electoral una instrucció concreta al respecte, i va advertir que la determinació del municipi electoral en què s'inscrigui cada beneficiari de la norma ha d'estar "prou motivada" si no es correspon amb el seu últim domicili a Espanya.
En aquell moment, la JEC va rebutjar la suspensió cautelar del procediment d'elaboració del CERA que havien sol·licitat, entre d'altres, Vox, ja que no es considerava competent per pronunciar-se sobre les lleis i les disposicions reglamentàries del seu desenvolupament. En tot cas, ja va avançar feina demanant a l'Oficina del Cens que l'informés de l'aplicació de la norma que regeix l'actualització del cens, especialment sobre si s'examinen les declaracions explicatives dels electors que sol·liciten la inscripció en un municipi diferent del de la seva última residència a Espanya.