Quan Oriol Junqueras s’ha assegut al seu lloc a la mesa de la comissió del 155 del Parlament, a la primera fila dels diputats just davant seu hi havia els dos responsables del grup de Ciutadans, Lorena Roldán i Carlos Carrizosa. Era el primer cop que els representants de Ciutadans assistien a la comissió del 155 i la primera ocasió en què es tornaven a veure les cares amb el vicepresident al Parlament després de més dos anys de presó. Malgrat no pretendre-ho, en seure, s’han trobat les mirades i ha semblat que s’intercanviaven un moviment mecànic similar a una salutació.

Al costat de Junqueras s'ha assegut el vicepresident Pere Aragonès, igual com al costat de la resta de consellers s’han anat asseient els actuals responsables dels seus departaments. Els presos havien arribat feia poc més de mitja hora al parc de la Ciutadella. La primera havia estat Dolors Bassa des de la presó de Puig de les Basses, minuts després ho ha fet Junqueras i els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Quim Forn des de Lledoners. Tots amb vehicles no logotipats.

A les nou del matí s’han posat en marxa les compareixences. Per ordre protocol·lari. El primer, Junqueras. Dins i fora de la sala, càmeres i fotògrafs intentant captar el seu retorn a la cambra. Dins de la comissió i entremig dels diputats, constantment membres del Govern, que avui no ha celebrat la reunió dels dimarts per tal de poder acudir al Parlament. Amb cadascun dels presos, cinc convidats, la família, els col·laboradors més estrets, amics. La vigilància policial, sense armes en l'espai del Parlament, és gairebé imperceptible, tot i que als passadissos per on passen els presos s'ha barrat l'accés de la premsa i convidats.

En cap moment han estat dins de la comissió ni el president, Quim Torra, ni el president del Parlament, Roger Torrent, que, això no obstant, han rebut els presos quan han arribat i els han acompanyat fins a les sales que els han habilitat, on s’han instal·lat mentre esperen el seu torn i des d’on han seguit les successives intervencions a través d’una pantalla.

En prendre la paraula, Junqueras ha recordat els presos i exiliats, ha citat explícitament Carles Puigdemont, i ha anunciat que tenia la veu carregada per culpa d’un constipat. A partir d’aquí ha desplegat, amb l’habitual sornegueria, un discurs amb una contundent càrrega política.

Diàleg

Ha defensat el diàleg; ha denunciat que s’ha confós la justícia amb la venjança, però que això ni els intimida ni els fa por; ha assegurat que la presó que estan patint ajuda a construir les majories que busca l’independentisme; i ha alertat que quan l’Estat cau en la temptació d’utilitzar les clavegueres, ningú està fora de perill, perquè hi tornaran. “És difícil tornar a tancar el geni dins de la llàntia, perquè el geni té vocació d’estar fora”, ha advertit.

Però també ha recordat ―directament a Ciutadans, sense citar-los― que qui més ha cridat contra l’independentisme és qui més vots perd a tot arreu. “El fet que molts de vosaltres abaixeu els ulls quan us ho dic és la millor prova”, ha reblat.

Unes files més enrere una part important del grup de Cs seguien la sessió des de dins de la sala. En canvi, no hi havia cap representant del PSC ni del PP.

Junqueras s’ha declarat molt content ―“gairebé com un gínjol”― de poder ser al Parlament i parlar amb tothom “sense excepció”. Ha insistit repetidament que oferien diàleg a tort i a dret, “també amb aquells que han aplaudit de la manera més entusiasta la repressió”. “Amb aquells que han aplaudit de manera més entusiasta la nostra presó”, ha reblat.

Ciutadans

Quan ha arribat el torn de paraula dels grups, Roldán s’ha lamentat que Junqueras no hagués aprofitat per demanar perdó i li ha preguntat si podia sostenir la mirada als catalans, a les persones pendents de cobrar els ajuts per la dependència o nens amb risc de pobresa, i dir-los que s’ha “gastat els seus diners”. “Vostè no és cap màrtir”, ha ventat.

Tot i les preguntes, Roldán no s’ha quedat a escoltar les respostes. Tan bon punt ha acabat, s’ha aixecat i ha marxat. Amb ella, Carrizosa i els diputats que ocupaven els darrers llocs de la sala. “No es queden?”, ha interrogat Junqueras: “Llàstima, ara que havíem començat a dialogar!”.

Malgrat aquest gest i la irònica resposta, el vicepresident ha celebrat que els diputats taronges haguessin acudit a la comissió, tot i que ha lamentat que haguessin marxat abans d’hora.

També, Jordi Turull ha respost a Ciutadans, tot i que en el seu cas ni tan sols eren present a la Cambra. De fet, els ha retret “covardia increïble” per no ser-hi. “Sou molt valents davant les càmeres”, ha retret a més d’assegurar que hi troba “més humanitat a la presó”.

El conseller ha castigat la formació taronja i ha emplaçat directament la seva màxima responsable. “M’agradaria que Roldán m’aguantés la mirada quan parla del tracte que hem de tenir a la presó”, ha advertit a més de convidar-la a acudir al centre penitenciari per comprovar-ho.

Toc a JxCat i ERC

Turull, l'americana i la camisa del qual testimonien una notable pèrdua de pes a la presó, també ha tingut temps per dedicar una estirada d’orelles als diputats de JxCat i ERC després de les imatges de divisió que van protagonitzar ahir al Parlament. Els ha advertit que “la roba bruta es renta dins de casa i no fora” i els ha emplaçat a evitar escenes com aquestes si volen fer-los més feliç l’estada a la cel·la.

El conseller ha reivindicat el que ha descrit com “la teoria del replà”, consistent en els uns baixin un graó i els altres en pugin un altre per tal de trobar-se en el mateix lloc.

El fracàs del 155

També Raül Romeva ha advertit que li hauria agradat veure dins de la comissió “gent que avui ni tan sols ha estat capaç de venir”; ha advertit que el 155 va ser “un error, una covardia política i un fracàs”, i que mostra de tot això és que els seus responsables avui ja no són a la política, “ni Rajoy, ni un tal Rivera, ni Soraya Sáenz de Santamaría”.

El conseller ha puntualitzat que, malgrat la seva absència a les institucions, “ningú dubti, ni un segon" que no han deixat la política; ha assegurat que "tard o d'hora" acabaran guanyant el pols judicial; però també ha fet un advertiment sobre la repressió: “Encara no ha acabat, encara no ho hem vist tot”.

Romeva ha acabat amb una declaració contundent: "Si ens prenem seriosament la condició política d'això que està passant, s'imposa una amnistia". I un consell: "És hora de poder arrencar-nos algun somriure". "Fa massa temps que molta gent pateix. El patiment té un límit. No ho dic només pels que som aquí, més aviat pels que no hi són. Reconduïm-nos, siguem llestos i deixem de fer patir la gent que no s'ho mereix i té altres prioritats de les quals ocupar-se", ha reclamat.