Avui fa dos anys que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar a la presó tots els consellers del Govern Puigdemont que es van presentar a declarar. Sense cap excepció, només la de la fiança per Santi Vila, s'imposava la presó provisional, que per a Oriol Junqueras i Joaquim Forn ha estat ininterrompuda i s'ha enllaçat amb la sentència. 

Junqueras i Forn són els únics que no han sortit de la presó després d'aquell 2 de novembre del 2017. La resta van quedar en llibertat provisional el mateix dia que començava la campanya electoral del 21-D, el 4 de desembre. El 21 de desembre del 2017 tots dos anaven a les llistes electorals, Junqueras com a candidat d'ERC i Forn per Junts per Catalunya, tot i que el conseller d'Interior posteriorment renuncia a la seva acta de diputat com a mostra que no hi haurà reiteració del delicte. Tots dos es passen la campanya a la presó. Van compartir cel·la a Estremera.  Rac1 aconsegueix entrevistar Junqueras el 18 de desembre via una de les trucades diàries que pot fer el líder d'ERC. Se li sentia la veu per primer cop en un mes i mig.

I el mes de juliol del 2018, ja amb el canvi de govern a l'estat espanyol, els van traslladar a la presó de Lledoners.

Forn ha estat l'únic pres polític pel qual la fiscalia va renunciar a demanar presó en un dels recursos. I ho va fer per imposició del fiscal general de l'Estat. Llarena en va tenir prou, però, amb l'acusació popular de Vox, i el va mantenir entre reixes.

 

Així va ser la declaració a l'Audiència Nacional d'aquell 2 de novembre d'Oriol Junqueras.

 

 

Dos anys després estan condemnats a 13 anys per sedició i malversació Oriol Junqueras, i 10 anys i mig pels mateixos delictes Joaquim Forn. La sentència és dura especialment amb Junqueras, que és qui ha tingut la màxima pena de presó de les condemnes. La sentència el fa "coordinador general de tota l'activitat de planificació i organització del referèndum". El fa responsable de promoure i participar activament en l'aprovació de la llei del 6 de setembre que regulava el referèndum i de la llei de transitorietat jurídica, i de firmar la convocatòria del referèndum. A Junqueras l'acusen d'enviar la carta a tots els alcaldes demanant la cessió dels centres de votació.

Oriol Junqueras

El Tribunal Suprem basa l'acusació contra Junqueras en el risc que hi havia, i que ell coneixia, de l'enfrontament de radicals contra la policia. I detalla les reunions que va tenir Oriol Junqueras com a vicepresident del Govern amb els comissaris de la prefectura dels Mossos, amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant.

Segons relata la sentència, un cop acabada la reunió, Carles Puigdemont va manifestar que "si el dia 1 d'octubre es desfermava la violència, declararia la independència. La voluntat sediciosa de l'acusat sr. Junqueras i la representació d'aquests greus incidents s'infereix amb facilitat". El tribunal "no dona crèdit a la versió de l'acusat que va declarar que la conclusió que ell va treure d'aquella reunió i de la informació tramesa era que no hi havia res que fes preveure que succeïssin coses diferents de les que ja havien passat fins aleshores. Era impossible un escenari de violència —va argumentar— tenint en compte l'experiència prèvia de mobilitzacions pacífiques". Junqueras va recordar en la seva declaració en el judici que "la mateixa societat havia activat mecanismes concrets per assegurar el compromís de no-violència amb una intensa activitat de les entitats socials, que van organitzar serveis d'ordre i van fer crides concretes a la ciutadania".

El Suprem s'agafa al "missatge reiterat i conscientment enviat a la ciutadania: defensar el referèndum, defensar les urnes, resistència i oposició als requeriments policials", a l'hora de condemnar Oriol Junqueras.

Junqueras ha complert 2 anys dels 13 a què ha estat condemnat. Per obtenir un permís penitenciari que li permeti sortir de la presó ha d'haver complert una quarta part de la condemna, és a dir 3 anys i 3 mesos. Per tant, el president d'ERC podrà començar a sortir el gener del 2021.

Joaquim Forn

El 2 de novembre del 2017, Joaquim Forn compareix durant 2 minuts i s'agafa al seu dret a no declarar, tot i que sí que respon al seu advocat, en aquell moment Jaume Alonso-Cuevillas, i aprofita per denunciar el poc marge amb què s'ha notificat la querella i se'ls ha citat. Forn nega ja en aquesta primera declaració la violència i explica com els Mossos li van comunicar que acatarien les ordres judicials.

 

 

Igual que Junqueras, a Joaquim Forn el fan responsable de l'aprovació de les lleis del 6 de setembre al Parlament de Catalunya. En la sentència es fan constar les crides públiques a la mobilització ciutadana i per protegir els centres de votació que va fer mitjançant entrevistes, actes públics i a les xarxes socials.

Forn era el conseller d'Interior i tenia sota el seu comandament els Mossos d'Esquadra. En la sentència se'l fa responsable de donar ordres al comandament dels Mossos, el 20-S, perquè acceptés la intervenció de Jordi Sànchez. 

En la sentència s'argumenta la condemna de Forn, que era el cap polític dels Mossos, perquè va ordenar un comportament policial que "permetés simular-ne el compliment aparent amb el decidit propòsit de fer inefectives les legítimes ordres jurisdiccionals i del fiscal superior". El text remarca que "els Mossos, en la majoria de les ocasions, es veuen obligats per una aglomeració de persones impermeable a qualsevol requeriment, vingui dels agents o vingui de l'autoritat judicial, a desistir del seu intent de complir l'ordre judicial i han de claudicar en el seu objectiu, de forma vergonyant, resignada o en alguns casos gairebé complaent". 

Segons el tribunal, "han quedat evidenciats episodis d'autèntica complicitat i gairebé connivència motivada per la coincidència ideològica o per la seguretat que d'aquesta manera podrien guanyar-se l'aplaudiment i el beneplàcit d'aquells ciutadans rebels o dels responsables polítics". La sentència il·lustra el matí de l'1-O, quan els Mossos van argumentar que no podien actuar davant la gran quantitat de gent que hi havia: "En tots els centres de votació es va repetir la negativa verbalitzada de forma vehement en un escenari de rebuig mostrat per un nombrós grup de persones que bloquejaven l'entrada i es mostraven decidits i fermament determinats a no franquejar-la, tot i el requeriment judicial".

El text diu que durant el judici els testimonis van demostrar "la col·laboració d'alguns integrants del cos dels Mossos d'Esquadra per consumar la votació, fins al punt que, en certs casos, van arribar a traslladar les urnes un cop culminada la jornada de votació, utilitzant vehicles sense logotips però que va resultar que pertanyien a la conselleria de Presidència. En altres, van permetre que particulars les agafessin i se les emportessin".

Forn ha complert 2 anys dels 10 i mig a què ha estat condemnat. Per obtenir un permís penitenciari que li permeti sortir de la presó ha d'haver complert un quart de la condemna, això són 2 anys i 8 mesos. Per tant, Joaquim Forn podrà començar a sortir el juny del 2020.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat