Carlos Mazón es troba des de divendres reclòs a Alacant, envoltat del seu cercle més proper, meditant les passes a seguir d'ara endavant, molt conscient que el seu futur com a president del País Valencià i màxim càrrec polític del partit popular a la regió té les hores comptades. Mazón està enganxat al telèfon, segons apunten diverses informacions, i ja sap que no serà el pròxim candidat del partit per a la reelecció en els comicis del 2027. Però aquesta data queda molt lluny, i el present immediat de Mazón és el que té tothom en vil. El president valencià és molt conscient que el PP ja ha assumit que la seva situació és insostenible, que no pot continuar en el càrrec i que ja està amortitzat políticament, però tot depèn de la seva decisió. I Mazón s'hi juga moltes coses que afectaran el seu futur, tant professional com econòmic, perquè difícilment podrà seguir vivint de la política, al més alt nivell, com fins ara. El seu futur immediat sembla que implica abandonar la presidència i assumir un paper menor o retirar-se de la primera línia política després de 25 anys dedicat a càrrecs públics.
Mazón és un cadàver polític, sostenen a València, però la pilota està sota la seva teulada. Hi ha molts interessos en joc, polítics i també personals. Ell té moltes coses a perdre, però també el seu partit, en funció de la decisió que prengui. D’entrada, des del punt de vista personal, Mazón s’hi juga l’estabilitat econòmica a llarg termini, perquè només podrà cobrar el sou públic d’aproximadament 70.000 euros anuals durant 15 anys si completa la legislatura com a president de la Generalitat Valenciana o si convoca eleccions abans que aquesta finalitzi, segons s’estableix a l’Estatut dels expresidents de la Generalitat Valenciana i la llei 6/2002, que regulen aquests drets. Segons la llei, per tenir dret a aquesta remuneració prolongada i als beneficis associats —com ara dos assessors i cotxe oficial—, l’expresident ha d’haver completat almenys el mandat sencer o convocar eleccions anticipades. Si Mazón no convoca eleccions ni acaba la legislatura, només tindrà dret a cobrar aquest sou durant dos anys, el temps que hagi exercit fins aleshores, i no durant quinze anys. Per això, si abandona el càrrec anticipadament sense convocar eleccions, perdria l’estabilitat econòmica a llarg termini que comporta completar el període oficial.
No és una decisió fàcil, ni cosa menor, perquè Mazón ha viscut de la política des de 1999, quan va ser nomenat director general de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ). Des d’aleshores, ha ocupat diversos càrrecs públics a la Generalitat Valenciana, la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Alacant, amb un parèntesi entre 2009 i 2019 dedicat a la direcció de la Cambra de Comerç d’Alacant. Va retornar a la política institucional com a president de la Diputació d’Alacant el 2019 i, des d’aleshores, ha anat escalant fins a ser president de la Generalitat Valenciana el 2023. Aquest càrrec té data de caducitat, tot i que la data la posarà ell, i el que és gairebé segur és que serà abans del 2027, quan acaba la seva legislatura. Mazón és llicenciat en Dret, formació que va cursar a la Universitat d’Alacant, on es va graduar el 1997. Després de completar els seus estudis de Dret, va treballar com a jurista fins que va iniciar la seva carrera política. Sempre podria tornar a exercir la seva professió, però cal tenir en compte que la crisi d’imatge que l’afecta pot també ser decisiva pel seu futur professional.
Però tot i que la convocatòria d’eleccions anticipades el pugui beneficiar personalment, aquesta és una opció que preocupa al Partit Popular, per l’impacte que pot tenir aquesta crisi en la imatge i control del partit que té Feijóo, tement una debilitat davant futures eleccions generals, sobretot pel paper que pot jugar Vox. Les enquestes segueixen donant avantatja al PP, tot i que perdria entre 4 i 6 escons respecte a 2023, situant-se al voltant del 29-31 % del vot i possiblement obtenint entre 33 i 35 escons. Però Vox apareix com la força que més creix, assolint entre el 16,5 % i gairebé el 20 % del vot i pujant fins a entre 17 i 20 escons, convertint-se en clau per a l’estabilitat del bloc de dreta.
Segons El País, al PP creix la sensació que Feijóo ha esperat massa. Alguns dirigents el consideren víctima de les maniobres de Mazón, però adverteixen que la seva demora pot passar-li factura i evidenciar la pèrdua de control sobre els barons. Feijóo reunirà aquest dilluns al Comitè Executiu Nacional, que inclou als barons i màxims dirigents del partit -amb la incògnita de si Mazón assistirà-; una reunió rutinària mensual de l’òrgan, però que coincideix amb aquesta crisi al País Valencià, i en el que un dels temes centrals pot ser el relleu en la presidència valenciana, amb possibles candidats com Vicent Mompó, l’escollit pel partit regional, o María José Català, la favorita de Gènova, tot i que implicaria desvestir un sant (l’alcaldia de la ciutat) per vestir-ne un altre (la presidència de la Generalitat).
“No et deixes fer un Rita Barberá”, li han advertit en privat a Mazón dirigents del partit valencià, els mateixos que volen que el seu successor sigui Vicent Mompó, en contra de l’opinió de Gènova. L’expressió fa referència a l’experiència política i tràgica de Rita Barberá, exalcaldessa de València, que va ser pressionada pel seu propi partit, el PP, perquè s’apartés després de veure’s implicada en una investigació per presumpta corrupció. Tot i que Barberá es va negar inicialment a dimitir, va acabar aïllada políticament, fora del PP, allunyada de la política activa i amb un final polític i personal molt dur i solitari, fins a la seva mort, que va ser vista com un abandó polític i social per part dels seus antics companys. Aquesta frase és, per tant, una crida a resistir la pressió interna i externa i a no convertir-se en un president condemnat a la irrellevància política i a l’ostracisme dins del seu propi partit.