Les anotacions dels observadors internacionals que segueixen des del Suprem el judici al procés comencen a acumular tocs d’atenció “molt preocupants”, segons Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema penal i els Drets Humans i membre d’International Trial Watch. Entre els senyals d'alarma que destaquen apareixen alguns dels vetos del president de la sala, Manuel Marchena, als interrogatoris i a l'emissió de vídeos i l'exhibició de proves.

En declaracions a El Nacional aquest expert en drets humans posa en qüestió la consideració d'impertinència que planteja Marchena sobre alguns interrogatoris. “El president, en reiterades ocasions, denega a algunes parts la possibilitat d’interrogar testimonis proposats per una altra part sobre fets diferents dels argumentats”, retreu Rivera. Aquest va ser el cas, per exemple, de l'interrogatori al president del Parlament, Roger Torrent, al qual no es va poder preguntar sobre el 20-S, tot i que estava a la Conselleria d'Economia aquell dia, perquè havia estat convocat per les acusacions en virtut del seu càrrec de responsable de la Cambra.

“Alguna cosa similar passa amb la negativa ―sempre a les defenses― de l’exhibició de documents i vídeos. Això és molt greu en aspecte processal probatori atès que no es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es pot confrontar les seves declaracions amb altres preguntes, amb l’exhibició de documents o altres elements, materialitzant el principi de contradicció propi de la jurisdicció penal”, denuncia.

L’argument que això es farà en fase de prova documental no pot acceptar-se, a parer d’aquest expert, atès que aleshores ja no estaran els testimonis presents al judici per confrontar possibles contradiccions molt importants que estan ja passant sense ser sotmeses a contrast processal.

Rivera insisteix que això passa especialment quan emergeix el tema de la violència policial contra els votants de l’1-O i adverteix que aquesta situació “posa en dubte el dret de defensa, d’igualtat d’armes i, en definitiva, el dret a un judici just previst a l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans”.

Antecedents de De los Cobos i Trapote

No és aquest l'únic retret a Marchena. Iñaki Rivera considera “sorprenent” que el president de la sala “oblidés” preguntar dilluns al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos si havia estat processat, tal com fa amb la resta de testimonis.

De los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l’1-O va ser processat per maltractaments a un pres acusat de pertinença a ETA que estava hospitalitzat. Finalment, el coronel va ser absolt.

El president de la sala no va plantejar-li aquesta qüestió quan va començar dimarts el seu interrogatori, però sí que ho va fer l'endemà, quan va haver de tornar a comparèixer. El coronel va explicar aleshores que havia estat processat i que va tenir sentència absolutòria. No va donar més detalls, la qual cosa, recorda Rivera, contrasta amb altres testimonis com Artur Mas que sí que va especificar el seu cas.

Tampoc la resposta de l'exdirector del CNP a Catalunya Sebastián Trapote sobre els seus antecedents aquest mateix matí ha satisfet l'observador. "A preguntes sobre las generales de la ley, sembla que ha oblidat la mort de l'obrer Herrero el 1974", denuncia Rivera en relació a la mort de l'obrer José Luis Herrero, pel qual va ser investigat Trapote, tot i que el cas va ser sobresegut en aplicació dels indults de 1975 i 1977.

Banalització de la violència

Igualment, provoca preocupació entre els observadors la forma com De los Cobos i altres responsables de l’aparell policial interrogats, entre els quals cita Enric Millo i José Antonio Nieto, han tractat el “concepte de violència”. 

L'expert en drets humans denuncia l'”absolut menyspreu” que representa tractar "l’exercici de drets fonamentals, la llibertat d’expressió i de manifestació com a accions violentes que utilitzen com a escuts humans nens i persones grans". Però també assenyala com un punt “de molt especial atenció” el que descriu com la “negació o banalització de la violència policial desplegada l’1-O”.

Comunicació entre testimonis

La comunicació entre testimonis que obtenen informació prèvia a través del visionat dels altres compareixents també inquieta els observadors. “Això ha estat decisiu a l’hora que cada subordinat en l’àmbit policial hagi comparegut en dies diferents del que prèviament havien declarat els seus caps. Semblava tot perfectament encaixat, la qual cosa posa en qüestió la falta d’espontaneïtat a què al·ludeix la jurisprudència que prohibeix la comunicació i contaminació de testimonis”, adverteix.

Judici polític

També crida l’atenció de Rivera que es permetin tantes preguntes sobre el dret parlamentari i el funcionament de la Cambra catalana, “això no només qüestiona el principi d’inviolabilitat parlamentària sinó que revela el caràcter fonamentalment polític del judici, per damunt d’elements pròpiament jurídic penals”.

Cansament extrem dels presos

Un altre element d'inquietud és el “cansament extrem” dels presos, fruit de jornades llarguíssimes de judici, que aquest dilluns i dimarts van acumular més de 10 hores de permanència dels processats al Tribunal. “He pogut veure in situ els evidents gestos de cansament dels acusats, dilluns i dimarts especialment, agafant-se el cap amb les mans, mal asseguts i mig ajaguts alguns en els seus bancs rere els advocats”, explica.

L’expert en drets humans va tenir oportunitat de parlar amb alguns d'ells en acabar la sessió de dimarts per confirmar aquesta situació. En abandonar el Suprem, a més, "encara els quedava una hora i mitja per arribar a la presó, passades ja les 22 hores, amb un sopar fred que els esperaria al menjador buit i amb poques hores de descans". “El cansament acumulat va sent ja molt evident i pot fer forat en alguns”, adverteix.

Rivera subratlla que en la quarta setmana de judici els observadors nacionals i internacionals de la plataforma International Trial Watch segueixen sense disposar d’uns llocs reservats. “Hem d’estar cada dia des de les 6 del matí a les portes del Suprem per poder entrar a la sala a les 10 i després comprovem que sempre hi ha molts llocs sense ocupar, la qual cosa interpretem com un menyspreu cap a la feina rigorosa d’observar i informar”, denuncia.

Així mateix, retreu que dins la sala han detectat persones del públic amb telèfons mòbils “en actituds de visible utilització”, quan és obligació deixar els dispositius telefònics a la policia a l’entrada.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat