La portada enganyosa d'El País dóna a entendre el contrari del que es desprèn de les declaracions del lehendakari al Tribunal Suprem. Diu aquest diari que el president Puigdemont "va frustrar la mediació" del lehendakari Íñigo Urkullu. En el text de la seva crònica, en canvi, recull l'explicació del lehendakari, que diu, netament, que Puigdemont va promoure la mediació i va buscar el diàleg amb Mariano Rajoy sense condicionar-lo a un referèndum. Conclou que la renuència de Mariano Rajoy i la seva incapacitat per comprometre's van acabar per portar un Puigdemont molt pressionat per part del seu entorn a canviar la seva decisió d'anar a les urnes per la de declarar la independència.
La informació d'El País sobre la declaració d'Urkullu diu literalment (està extractada i l'èmfasi afegit):
- Iñigo Urkullu ha confirmat aquest dijous (...) allò que a Mariano Rajoy li va costar tant ratificar el dia anterior: que entre el 19 de juny i el 26 d'octubre de 2017 va realitzar una tasca d'"intermediació" [centrada] en dos objectius (...): evitar que la Generalitat declarés unilateralment la independència i que l'Executiu central apliqués el 155.
- L'acord estava fet el 26 d'octubre, però Puigdemont el va trencar. "M'ho va comunicar tot lamentant que se li estaven rebel·lant (...)".
- Urkullu ha afirmat que va veure més ganes de diàleg en Carles Puigdemont que en Rajoy (...).
- Mentre "Rajoy no tenia una actitud proactiva d'encarrilar la situació", "la disposició de Puigdemont a tots els passos que poguessin donar-se abans de l'1-O va ser absoluta".
- [Urkullu] ha insistit que ell sempre va trobar en Puigdemont una actitud "receptiva".
- El seu paper de mediador va començar (...) a petició del President. "Em va manifestar el bloqueig absolut en la relació entre el govern [espanyol] i el Govern i em va demanar que intervingués per a (...) conduir-nos a una solució pactada entre ambdós governs".
- El 4 d'octubre (...) tant el president del PNB, Andoni Ortuzar, la del PSE, Idoia Mendia (...), com el llavors conseller Santi Vila (...) el van trucar perquè s'impliqués definitivament com a mediador.
- Una de les converses amb Rajoy es va produir el 21 de setembre, un dia després de la concentració davant el Departament d'Economia. El lehendakari (...) va ser qui va trucar al cap de l'Executiu [espanyol]. "Li vaig dir que les coses no havien de seguir d'aquesta manera (...), que això s'estava escapant de les mans. (…)".
- (…) Per les seves converses [Urkullu] va deduir que ni Rajoy no tenia ganes d'aplicar el 155 ni Puigdemont de declarar la independència unilateral. "De cap manera tenia el desig de procedir a la DUI", ha afirmat sobre l'expresident, que li va demanar "garanties" que si convocava eleccions el govern espanyol no intervindria la Generalitat, però no va poder donar-les-hi.
- En Rajoy, [Urkullu] no va trobar una resposta "concisa" a aquesta pregunta. "Tenia una actitud renuent a qualsevol pas que pogués interpretar-se com que d'aquest diàleg pogués derivar-se una negociació que traspassés els límits de la Constitució".
- En les converses amb l'un i l'altre mai no es va parlar d'"un dret d'autodeterminació" ni que el govern espanyol acceptés un referèndum.
Doncs amb aquestes declaracions, la portada d'El País fa el president responsable únic de l'embolic. És l'únic diari que ho retorça així. Ni El Mundo, que no oculta la seva animadversió al procés i a Puigdemont, arriba a tant. Titula: "Urkullu declara que Puigdemont li va encarregar parar el 155 de Rajoy". Encara que omet que l'"encàrrec" era facilitar un acord, la contrapartida del qual seria convocar eleccions autonòmiques, no fa dir al lehendakari el contrari del que va declarar davant del tribunal.
Per què aquesta versió de portada d'El País? Potser l'explicació es troba en la columna d'avui del director adjunt d'aquest diari: "(…) quin impacte judicial té això? Un (de) substantiu per als processats: retrata voluntat de diàleg. I la inexistència d'una condició prèvia per al mateix (...): el referèndum d'autodeterminació. Això descafeïna en principi el factor de l'unilateralisme. I sense aquest factor poca rebel·lió podria articular-se". No hi ha més preguntes, senyoria.
