El pelegrinatge de diferents agents dels cossos policials per la sala de plens del Suprem on es jutja els responsables del procés es manté incansable amb el començament de la vuitena setmana de judici. Des del discurs del clima prerevolucionari que ha desplegat a mig matí el cap de la brigada d'informació de la prefectura superior de Policia de Barcelona, Manuel Quintela, fins als membres de la policia local de Badalona que es van trobar amb Jordi Cuixart en plena incautació de cartells del referèndum, i sense oblidar el curiós acarament que han provocat la declaració d'un Mosso i dos Guàrdies Civils, relatant la topada que van viure a Lleida.

El primer a intervenir aquest dimarts ha estat el responsable d'informació de la Policia que ha parlat d'atacs a les instal·lacions dels cossos estatals -"que encara no han acabat a dia d'avui"- i ha acusat els Mossos d'actitud passiva quan no directament d'obstaculitzar l'acció policial. 

Després de vuit setmanes, la impossibilitat d'exhibir els vídeos amb les actuacions policials continua pesant com una llosa damunt de la sala. Encara no havia passat una hora del començament de la sessió i ha espetegat en plena declaració del cap de la brigada d'Informació, davant d'una protesta de l'advocat Jordi Pina. 

"Jo sé que forma part de l'escenografia del judici que tots els dies hi hagi una reclamació sobre els vídeos i tots els dies ens remetem a la decisión de la sala", ha retret el president de la Sala, Manuel Marchena, que no amaga la profunda irritació que li provoca aquest tema. De poc ha servit que el lletrat intentés explicar les raons de la seva protesta. Marchena l'ha tallat amb l'habitual "no m'interrompi".

Al Suprem hi ha menys públic. Més estudiants, que apareixen de sobte quan es fa evident la buidor de la sala. I menys periodistes. Les sessions comencen a resultar molt repetitives i els acusats van quedant engolits per la goma espuma dels bancs de vellut vermell. La desconnexió es fa gairebé inevitable. Sovint xerren entre ells, o llegeixen, o escriuen.

La declaració del cap de la brigada d'Informació s'ha allargat tot el matí i ha aportat poques novetats. No ha sabut explicar res d'excessos policials, quan l'han interrogat les defenses. Tot just, subratllar que el cos compta amb un servei disciplinari propi i molt sever que no necessita que ningú els recordi. "Crec que alguna cosa hi ha hagut", ha acabat admetent.

El que sí controlava el responsable de la brigada és l'informe sobre Roger Español, l'home que va perdre un ull en la càrrega a l'institut Ramon Llull, i al qual ha acusat de protagonitzar prèviament cinc atacs directes als agents. Entre el públic, la seva advocada, Anaïs Franquesa, que era present a la sala com a observadora, no ha amagat la irritació.

Acarament policial

La tarda ha començat amb els dos policies locals de Badalona que han explicat que es van topar amb ciutadans penjant cartells del referèndum -"perquè els ho demanava el cos i pel bé de Catalunya", segons els van argumentar-, i van procedir a requisar el material quan van veure aparèixer Cuixart i el regidor de l'Ajuntament José Téllez, que va interrompre l'acció policial en una actuació per la qual el regidor ha estat jutjat i absolt.

Dos Guàrdies civils han protagonitzat, tot seguit, un curiós acarament amb un Mosso a través de les respectives declaracions on han explicat dues versions absolutament contraposades de la topada que van viure a Lleida l'endemà de l'1-O, quan els agents del cos català estaven de servei i els guàrdies civils passejaven de paisà.

Tot va començar, segons els agents estatals quan els Mossos els van increpar amb un "allà van els piolins" acompanyat d'uns aplaudiments sarcàstics i insults que van provocar que la gent que hi havia al carrer els anessin envoltant.

La versió del Mosso s'inicia en el moment en què veuen passar el grup de cinc persones que els observen fixament i el company li deixa anar a cau d'orella "aquests podrien ser piolins". A partir d'aquí un dels guàrdies civils es gira i els demana la identificació. Els van aplaudir?, ha demanat el fiscal, Jaime Moreno. "No, cap aplaudiment". Els van insultar? "No!".

La tarda encara ha servit perquè Xavier Melero, l'advocat de Quim Forn, aconseguís que de nou un guàrdia civil li confirmés -i ja van quatre- que no hi va haver cap briefing l'1-O i que, per tant, les ordres d'actuació van estar fixades abans de saber quina seria la resposta dels Mossos el dia del referèndum. Quart desmentit, per tant, a la versió que van exposar a la sala els màxims responsables de l'operatiu policial.

Amb el començament de la vuitena setmana de judici tot just s'ha pogut sumar la declaració d'un centenar de testimonis. N'hi ha 500, com recordava sovint Marchena en les primeres sessions per reclamar agilitat. Aquesta voluntat de fer via fins i tot va provocar alguna sessió maratoniana. Fa setmanes que el president del tribunal ha renunciat ja ha reclamar agilitat. Quan els presos han abandonat avui el Suprem encara hi havia llum de dia.