De tant en tant durant la vista al Suprem s’engeguen les tres grans pantalles de vídeo a la sala i al cap d’uns minuts s’apaguen. La imatge que hi apareix és un cel immens amb uns núvols blancs. Res més allunyat de la tensió amb què aquest dijous s'han viscut les declaracions del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn.

Al carrer, un sol esclatant i una expectació molt moderada. A dins, l’ull de l’huracà. Junqueras explicant, només començar l’interrogatori, que es troba en una situació d’indefensió perquè se l’acusa per les idees no per fets i assegurant que continuaran intentant aconseguir l’autodeterminació de Catalunya passi el que passi al Suprem.

L’escolten des del fons de la sala observadors internacionals, estudiants de dret, membres de l’ANC de Madrid i simpatitzants de Vox a més d’algun madrileny encuriosit per saber de primera mà el què està passant al Tribunal. Són la cinquantena de ciutadans que han aconseguit entrar a l'audiència pública. Com cada dia, des de dimarts, han passat hores al carrer per assegurar-se el lloc. No obstant, en aquests tres dies la cua ha après a autogestionar-se. Les dues primeres matinades, Vox portava la veu cantant. Eren ells qui s’encarregaven d’organitzar-la i de registrar l’ordre d’arribada. “Sóc de Vox”, es va identificar dimarts un d’aquests voluntariosos ciutadans per tranquil·litzar als observadors internacionals. Aquest dijous, però, han estat rellevats. Se n’ha encarregat la policia. Fins i tot s’han repartit uns paperets amb els números de torn.

Al cap de tres dies, a més, els simpatitzants de l’ANC i de Madrileños por el derecho a decidir han anat prenent posicions. S’han penjat els llaços. Reivindiquen que són allà. “El primer dia marcava el meu accent de Madrid, ara ja no”, explica una independentista. Uns i altres, han après a conviure de matinada, els llaços i els pins amb la bandera espanyola o amb la forma d’un mapa d’Espanya.

Tots ells segueixen les sessions del judici des de les darreres files. Les primeres posicions del públic continuen reservades per al Govern, representants del Parlament i –aquest dijous per primer cop- del Congrés de diputats. Les conselleres Elsa Artadi i Ester Capella, s’han encarregat al matí d’ocupar l'espai del Govern, el que queda just darrere dels acusats. Han estat testimoni de la declaració d'un Junqueras, sense papers i molt segur, que en algun moment ha semblat temptat de vacil·lar el tribunal. També de la primera part de respostes de Quim Forn al fiscal. El vicepresident només ha respost al seu advocat.

Forn ha sortit a declarar carregat de documentació amb la voluntat de desmuntar els arguments de les acusacions, fins als detalls més mínims, i posar en evidència contradiccions i inexactituds. El to irònic d’alguna resposta ha provocat riures a la sala i han desencadenat un toc d’atenció visiblement irritat del president del Tribunal. Manuel Marchena ha deixat clar que no tindrà cap inconvenient a desallotjar la sala. No s’ha repetit. 

A la tarda, l'audiència ha seguit amb escrupolós silenci la declaració de Forn. La tensió del diàleg ha creat un ambient dens, tot i que les patinades de l’advocada de l’Estat han contribuït a relaxar-lo. L’advocat de Forn, Xavier Melero, ha ocupat el darrer torn de preguntes. Els consellers Miquel Buch i Alfred Bosch -que ha hagut de demanar un llaç perquè havia oblidat el seu- han ocupat l'espai del Govern. Els consellers anaven de gris. Asseguda entre els acusats, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, duia una jaqueta rosa fúcsia.

Quan, després de tres hores i mitja d'interrogatori entre el matí i la tarda, ha acabat la declaració de Forn, s’ha reproduït l’escena que es repeteix cada cop que s’aixeca la sessió. Marchena ordena la sortida del presos que abans de marxar s’acomiaden dels membres del Govern i dels familiars i amics presents. Forn, en el centre d'atenció, constipat i amb els ulls vermells, amb aspecte esgotat però visiblement satisfet. El primer dia de declaracions, ha acabat. I el públic abandona la sala. Fins dimarts vinent.