"Senyora, ha de tenir el mòbil apagat", adverteix un dels responsables del funcionament de la sala de plens del Suprem a la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà. La consellera s'asseu a la primera fila del públic, reservada al Govern junt amb la consellera de Salut, Alba Vergés. Per avisar-la, el funcionari del Suprem ha d'estirar el coll des del banc del costat contrari, on s'ubiquen els responsables d'organitzar el funcionament de la sala i l'"auxili judicial". Ha d'intentar fer arribar la veu superant l'obstacle de la consellera de Salut que està al mig i aconseguir-ho sense aixecar massa el volum per no entorpir la vista. I la veu, enmig tants obstacles, no arriba. O així sembla. "Perdoni, però no l'entenc de res", li respon la consellera.

La resposta no satisfà gens ni mica els encarregats de l'ordre de la sala. El cas és que una estona abans ja han cridat l'atenció Vergés per la mateixa raó. No es pot utilitzar el mòbil.

Tot just començar ha estat el diputat de JxCat Eduard Pujol qui ha provocat les ires dels mateixos funcionaris, no només ha utilitzat el mòbil, sinó que ha fet fotos. Absolutament prohibit. No es poden prendre imatges a cap edifici judicial de l'estat espanyol. No es pot immortalitzar la imatge per més històrica que sigui.

Però, arrossegat per una pulsió periodística que no pot superar, Pujol està més content que un gínjol amb la imatge que ha aconseguit robar. No fa més fotos. Però, això sí, continua utilitzant el telèfon. Al seu costat, la portaveu dels comuns, Jéssica Albiach, que ocupa la segona cadira amb què compta el Parlament, també treu el telèfon de tant en tant. A molt poca distància de la seu del Suprem, al Congrés dels Diputats s'està decidint el futur dels pressupostos, i potser de la legislatura.

Als convidats i a les famílies se'ls requisa el telèfon abans d'entrar. A la premsa, no. Els periodistes el necessiten per treballar, encara que no es pugui utilitzar dins la sala. No obstant això, n'hi ha més, de dispositius actius dins la sala. Fins i tot un, que ja hi era ahir, i que té com a nom de la xarxa de wifi APORELLOS. Així, en majúscules, i perfectament identificable.

Els fiscals han perimetrat al llarg del matí l'argumentari polític del procés. "Aquest és un judici en defensa de la democràcia", ha engegat Javier Zaragoza només començar. A partir d'aquí, ha anat fluint una exposició ja molt coneguda a les tribunes polítiques, que s'ha instal·lat a la sala sense embuts. 

Hi ha dos policies uniformats asseguts a cadascun dels laterals. També hi ha responsables de seguretat, que s'encarreguen de controlar l'entrada i sortida dels presos. A la sala de plens la temperatura és baixa. Mundó crida l'atenció de la responsable de l'auxili judicial per advertir que és massa baixa. Jordi Cuixart segueix la vista amb l'abric posat, Dolors Bassa, també, un abric d'un vermell intens.

En tot moment, durant la vista la correcció es manté immaculada. Les formes del tribunal i els lletrats són tan exquisides com encartonades. El silenci no es trenca en cap moment, tot i que quan un dels fiscals afirma que l'1-O només hi va haver dos ferits de consideració, un per un infart i el segon que va perdre un ull després de "llançar una tanca contra la policia", se sent com es remou el fons de la sala. És una sensació més perceptiva que auditiva. Però, perfectament constatable.

Entre el públic hi ha algun llaç groc. També hi ha alguna insígnia verda de Vox, alguna xapa amb la bandera espanyola. De fet, en el recés de la sessió, previ a la intervenció de l'advocat del partit d'ultradreta, és perceptible l'expectació i els nervis entre els simpatitzants de la formació verda a la màquina del cafè. Hi ha expectació.

I el cas és que, quan li arriba el torn, després d'haver escoltat els fiscals i l'advocada de l'Estat, el lletrat Pedro Fernández es queda gairebé sense arguments per afegir. Això sí, expressa el desacord amb el fet que es permeti el llaç groc de Jordi Sànchez. Casualment, Marchena té al davant dues sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre casos de Bòsnia Hercegovina i Bèlgica que avalen la utilització de símbols al tribunal. També, casualment, el segon lletrat de Vox Francisco Javier Ortega Smith, que el dia anterior exhibia constantment una bandera espanyola al canell, avui no la du.

Quan acaben les acusacions. L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, demana un darrer torn "de quatre minuts". Que siguin quatre, accepta Marchena. "Bé, seran quatre i mig", puntualitza Van den Eynde. La incapacitat dels catalans per constrènyer-se a les normes no afluixa ni al darrer instant.

Aquest matí, la vista té un sol recés a mig matí. En acabar, els presos tornen a repetir el mateix ritual del dia anterior. S'acosten a saludar els membres del Govern i saluden les famílies abans de marxar. Abraçades, mans que s'estrenyen... Una senyora exclama força, cada cop que passa per davant un dels presos. A l'altre extrem, una altra felicita l'advocat de Vox.

Uns i altres travessen la porta del saló de plens presidida per un salm de la Bíblia, el 16:2: De vultu tuo iudicium meum prodeat; oculi tui videant aequitates. Sentencieu vós mateix la meva causa, i mireu qui té raó. Es tracta del salm de súplica d'un home perseguit i acusat injustament.