El darrer a recordar durant la sessió d'avui del judici al procés el paper de Felip VI després del referèndum de l'1 d'octubre ha estat el representant de Vox, Pedro Fernánez. Però no ha estat l'únic. La famosa intervenció del 3 d'octubre que va protagonitzar el monarca li ha generat un buit institucional a Catalunya, però segueix recollint aplaudiments a la resta de l'Estat. I al Tribunal Suprem.

El lletrat de l'acusació popular i diputat de Vox al Congrés ha lloat l'aparició del monarca dos dies després del referèndum com un gest de "l'autoritat" a favor "de la unitat d'Espanya", juntament amb la "impagable labor realitzada per la nostra heroica guàrdia civil i la policia nacional".

Al seu costat, l'escoltava atentament Javier Ortega Smith, que a la seva habitual polsera amb la bandera espanyola, hi ha afegit en el dia d'avui una corbata fosca amb una petita bandera espanyola, complementada amb dos bolígrafs amb una discreta banda rojigualda.

Abans que ho fes Vox, però, han estat els representants de la Fiscalia els qui han reconegut el paper assumit pel monarca. El fiscal Javier Zaragoza, que ha protagonitzat un discurs amb forta càrrega política, ha recordat que Felip VI "va haver de sortir a fer un discurs institucional d'enorme calat recordant les obligacions que marca la Constitució", la qual cosa il·lustra, a parer seu, l'anormalitat de la situació, com ho va demostrar l'aplicació del 155.

De la seva banda, Fidel Cadena ha assegurat que el territori de Catalunya es va quedar sense "defensa d'Espanya". "Sa majestat el Rei, com a cap d'Estat, va haver de dirigir una crida al Govern perquè es respectés l'ordre democràtic", ha narrat.

Que ningú s'atreveixi

En el cas de Vox, el capítol d'agraïments no ha acabat en el Rei. Javier Ortega ha autohomenatjat la seva formació recordant que van portar el procés al jutjat número 13 i que, per tant, no ha arribat als tribunals "per casualitat". Ortega ha afegit a la seva intervenció un apartat de necrològiques per recordar la "professionalitat, treball i lleialtat" de persones "que avui no són entre nosaltres", entre les quals ha citat el jutge instructor del 13 Juan Antonio Ramírez Suñer, el fiscal Superior de Catalunya José María Romero de Tejada, i el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. Al seu costat hi ha situat els cossos i forces de Seguretat de l'Estat per assegurar que tots plegats "van complir amb el seu deure perquè la legalitat no acabés sucumbint en un delicte".

Després d'aquesta reflexió, el número dos de la formació d'ultradreta ha enviat un missatge directe al tribunal per mostra la confiança que "hi haurà justícia" i que es dictaran unes penes d'acord amb la gravetat de les acusacions que s'han plantejat en el judici. "Aquestes penes hauran de complir la doble finalitat la de sanció però també la finalitat dissuasòria perquè mai més ningú s'atreveixi a atemptar contra l'ordenament constitucional", ha advertit.

Malgrat que l'entusiasme d'Ortega s'ha vist alimentat per les contundents intervencions de la fiscalia que al llarg del matí no ha dubtat a qualificar de cop d'estat el referèndum, l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, que ha intervingut abans de l'acusació popular ha defensat les seves tesis de sedició enfront de les de rebel·lió de la fiscalia, havia assegurat que "l'ús de la violència no ha estat un dels elements estructurals del pla dut a terme pels acusats com a mitjà per aconseguir els seus objectius".

Amb tot, Seoane, que ha fet un repàs exhaustiu dels fets acreditats al judici esgotant el temps i la paciència del president de la sala, Manuel Marchena, ha responsabilitzat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart de voler "esperonar les masses" i ha assegurat que hi va haver el dia del referèndum un "alçament públic i tumultuari".

Dimarts vinent serà el torn de les defenses, que aquest vespre han provocat un estira-i-arronsa amb el president del tribunal per considerar que no se'ls ha atorgat prou temps per respondre a les intervencions fetes avui per les acusacions. Marchena els ha promès més temps, però els ha retret que fessin ara aquesta crítica: "No és estèticament correcte", ha criticat.