“El sentit de respecte i l'autoritat s’havia evaporat en hores”. Divuit mesos després, l’agent de la Guàrdia Civil W86153J sembla que encara no es pot explicar que va passar aquell 1 d'octubre del 2017 a Sant Martí Sesgueioles. Avui, però ha exposat la seva versió a la sala de plens de Suprem. Moments abans, el tribunal havia escoltat l'entrada del tinent G57387Z al col·legi de Sant Joan de Vilatorrada. "El que vaig veure no se m'esborrarà mai del cap. Una mostra d’odi, menyspreu...”, ha relatat.

L’1-O ha irromput avui de ple a la sala del Suprem que jutja el procés. Ho ha fet, de manera inesperada, a través del relat de dos Guàrdies Civils citats per explicar els escorcolls previs al referèndum, a la recerca d’urnes i paperetes, però que també van ser a la jornada electoral.

El tribunal ha assistit a un relat tens, de violència. Molta violència, segons els agents, i –de nou- ràbia. “D’actitud pacífica no n’hi havia per enlloc”, ha explicat el sergent G57387Z, que ha resultat ser, a més, un dels pares de l’IES Sant Andreu de la Barca que va denunciar els professors per les protestes l'endemà de l’1-O. “El meu fill està orgullós de la professió del seu pare, vol seguir la professió del seu pare. No pot ser que el facin sortir a protestar pel que ha fet”, ha argumentat.

La versió dels Guàrdies Civils no s’ha pogut contrastar amb els vídeos, ni tan sols amb els que van fer els mateixos agents. El tribunal ha deixat clar que les imatges no es podran visionar fins que no es passi a la fase de proves documentals. I això no ha fet més que apujar encara més la temperatura de la sala.

“Es mastegava l’odi, la ràbia. No sé com aquelles persones havien pogut contenir tanta ràbia”, ha arribat a assegurar el tinent G57387 enmig d’un relat de puntades de peu i cops de puny. I els Mossos? Els exigien el manament judicial i els van haver d’apartar amb l’escut i les mans, per topar tot seguir amb el fet que la primera línia de resistència era de bombers uniformats.

 “L’hi ha afectat personalment?”, ha demanat el fiscal. “I tant. Estàs acostumat a sentir de tot, però acaba afectant fins al punt de plantejar-te demanar una nova destinació”, ha explicat.

A preguntes de l’advocat Benet Salellas, el tinent ha assegurat que no va veure que es produís cap lesió a ningú, que l’ús de les defenses va ser proporcional i oportú, que no va veure ningú arrossegat per una escala...

“Recorda haver vist companys seus colpejant persones que cridaven som gent de pau?”, ha preguntat Jordi Pina. “No”. És més, ha assegurat que els vídeos que ha vist dels fets eren d’agents fent ús “legítim de la violència”. Com s’explica que amb aquesta violència que descriu un cordó de 10 agents fos suficient per treure les urnes enfront la resistència de 300 o 400 persones sense que ningú intentés recuperar-les?, ha demanat Pina, en un interrogatori tan intens que el president de la sala, Manuel Marchena, l’ha frenat: “No renyi al testimoni. Està intentant donar la seva versió”.

No obstant, ha hagut de ser el mateix Marchena qui acabés preguntant: “És molt senzill, ha descrit una massa de 400 persones, algú ha intentat prendre-li les urnes?”. "No".

Abans de marxar el tinent encara ha hagut d’explicar que la Fiscalia no va elevar la denúncia que va plantejar contra els professors de l’institut del seu fill.

El mateix to i la mateixa intensitat s’ha repetit amb l’agent que l’ha seguit. La darrera de la tarda, i la segona dona del cos que compareix. La Guàrdia Civil W86153J ha parlat dels fets de Sant Martí de Sesgueioles, d'una massa concentrada, d'una situació molt hostil, de taules i cadires formant una barricada. D’insults... i d’obstinació.

 

L’agent ha fet un relat d’empentes fins aconseguir entrar al despatx on estava la urna que resultaria ser de cartó i amb un llistat fals de votants. “Era una simulació”, explica, mentre la testimoni i el fiscal especulen sobre les raons del muntatge. Les urnes de debò eren al garatge d’un particular.

I, de nou, el torn de les defenses. “És cert que a les taules hi havia sucs, Cacaolats, llaunes, como si fos un berenar?”, interroga l'advocat Andreu Van den Eynde. “Jo sucs no en vaig veure”, replica l’agent. Tampoc ha confirmat les gravacions d'audio de les pròpies càmeres del cos. “Si falten escuts donem punxades, què vol dir punxades?”, pregunta Van den Eynde en relació a les veus dels agents que s’escolten a les gravacions de la mateixa Guàrdia Civil. “No sé”. “Ficava la porra fins a dins com si no hi hagués demà. Va sentir això?”. “No”. “Va sentir la conversa que deia si a un no li he trencat la costella, poc li falta?”. “No”.

Quan l’advocat Jordi Pina li ha preguntat si havia vist les imatges en què s’ovacionava des de diferents punts d'Espanya els guàrdies civils al crit del a por ellos, l’agent ha trigat uns instants a respondre fins admetre “sí he vist aquestes imatges”. Quan ha arribat el torn de Benet Salellas, al principi l’agent de llarga melena caoba ni tan sols es girava.

Aquesta tarda, el tribunal del Suprem que jutja el procés ha tingut un tast del que serà els interrogatoris de l’1-O. Els vídeos, arribaran després.