El president del Parlament, Roger Torrent, i els expresidents Joan RigolNúria de Gispert i Ernest Benach han participat en un acte a Madrid en suport a la presidenta Carme Forcadell, que aquests dies està seguda al banc dels acusats en el judici al procés. 

Torrent, Rigol, Gisper i Benach han llegit una declaració institucional en suport de Forcadell, a qui la fiscalia acusa d'un delicte de rebel·lió i li demana 17 anys de presó. Avui es compleixen 334 dies que l'expresidenta del Parlament va ingressar a presó per ordre del jutge Pablo Llarena. La declaració l'han llegit en castellà.

A l'acte hi havia presents entre altres la consellera de Justícia, Ester Capella, el de Treball, Chakir El Homrani, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els portaveus d’ERC i del PDeCAT al Congrés, Joan Tardà i Carles Campuzano, altres representants d’ERC, com Marta Vilalta i Sergi Sabrià, del PDeCAT com Josep Lluís Cleries, i dels Comuns com Jaume Asens. També membres de la CUP com Natàlia Sànchez i Mireia Boya, i familiars dels presos com Diana Riba, dona de Raül Romeva.

El primer en prendre la paraula ha estat Joan Rigol que ha volgut subratllar que Forcadell "sempre ha demostrat un compromís indestructible amb les llibertats democràtiques, i qui va exercir amb rigor i dignitat institucional la presidència del Parlament de Catalunya".

Rigol ha recordat què comporta el delicte de rebel·lió que se li imputa a Forcadell: "només és aplicable en cas d'alçament públic violent, circumstància que mai s'ha produït", apunta l'expresident. En la mateixa línia, Rigol explica que aquest delicte el va descartar el tribunal alemany d'Schleswig-Holstein que va refusar l'extradició del president a l'exili, Carles Puigdemont. "No ha existit cap alçament violent, no hi ha hagut rebel·lió ni sedició", ha clamat Rigol.

 

Per la seva banda, l'expresident Ernest Benach ha carregat contra el "relat acusador construït contra tres accions polítiques pròpies de la democràcia: la manifestació pacífica, l'organització d'un referèndum i el debat parlamentari".

Benach defensa Forcadell assegurant que en tot moment va actuar "d'acord amb el que estableix el reglament de la cambra".

Acte seguit, Núria de Gispert ha pres la paraula per donar compte del "precedent preocupant" que suposa l'acusació contra Forcadell en el marc de la Unió Europea. De Gispert ha argumentat que el lliure debat "construeix l'essència de la política parlamentària. I, en aquest sentit, la utilització del dret penal com a instrument de coacció de l'activitat dels representants polítics".

El darrer en llegir el manifest ha estat Roger Torrent, que ha estat l'encarregat de demanar que es retirin els càrrecs contra Forcadell, que no es faci servir el dret penal per "resoldre desacords polítics o institucionals" i per insistir en la necessitat de trobar una "solució democràtica" pel conflicte entre Catalunya i l'Estat.

"Una àmplia majoria de catalans i catalanes vol exercir el dret a l'autodeterminació", ha conclòs Torrent al mateix temps que ha apel·lat al diàleg i a la "lliure voluntat de la ciutadania de decidir a través de les urnes".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat