José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936) és magistrat emèrit del Tribunal Suprem, del qual també va ser fiscal. Ha fet tots els papers de l'auca, i ara exerceix d'advocat. A la segona segona de l'alt tribunal va ser succeït pel magistrat Manuel Marchena, de qui té una molt bona opinió i que considera que està gestionant un conflicte polític que no hauria d'haver recaigut en les seves mans. Confessa que el procés judicial en si li està semblant molt "avorrit".

martin pallin magistrat emerit suprem N.T.

La fiscalia ho té molt cru. El relat real és el que és. No és el que fa la Guàrdia Civil, sinó que és televisat

Per què ho veu "avorrit"?
En el sentit que tot està claríssim. L'1 d'octubre va haver-hi violència. Per part de la policia. I més aviat resistència per part dels que volien votar. Però molta menys de la que hi ha hagut amb els miners, la naval del Puerto de Santa María i de milers de llocs d'Espanya...

Però no la "violència" que requereix la rebel·lió...
Efectivament.

Quina valoració fa d'aquestes quatre setmanes?
En primer lloc, és un judici que s'hauria d'haver evitat. Però com que s'ha arribat a aquest extrem, calia celebrar-lo. I dins el que són les formalitats d'un judici oral, s'està desenvolupant correctament. Altra cosa és que ―i això demostra una falta de cultura democràtica i fins i tot deontològica de moltes persones― es treguin conclusions de testimonis. A Anglaterra seria impensable. Hem vist coses realment grotesques pròpies d'un país de pandereta com el nostre.

Com veu el paper que està jugant la fiscalia?
És que la fiscalia ho té molt cru. El relat real és el que és. No és el que fa la Guàrdia Civil, sinó que és televisat. No cal una agenda per saber que es reunien per celebrar un referèndum. Era tot públic. El TC, en invalidar la llei del referèndum, parla d'un full de ruta. No hi ha res conspiratiu o fet des de la foscor de les cavernes. És tot una faula. Em deixa perplex.

Vostè va ser fiscal...
He estat fiscal durant vint anys... I a més estan preguntat de forma capciosa, enganyosa. Al president del tribunal li haurien de pagar hores extres, perquè està intervenint més...

A un guàrdia civil que deixa una arma dins un cotxe així li poden fer un consell de guerra

Els interrogatoris mereixen un capítol a banda.
Em semblen inútils i capciosos. No tenen cap sentit. El que millor ho evidencia és la declaració de Jordi Sànchez, quan van embarracar-se amb els cotxes de la Guàrdia Civil, el passadís... Al final, Sànchez els va dir: "Miri vostè, si està tot gravat per les càmeres interiors i exteriors". Per què perdre quatre hores quan es pot veure? Tant de bo jo hagués tingut en la meva època aquestes possibilitats.

L'origen és el relat de la fiscalia...
El seu relat és el de la Guàrdia Civil. I eleven el que és una desobediència o negativa a sotmetre's a una operació policial a categoria de rebel·lió. Però això ha passat, passa i continuarà passant a Espanya. Si agafem els armilles grogues de França... Seria una triple rebel·lió!

L'únic element de "violència" que s'ha fet servir són els cotxes de la Guàrdia Civil i les armes que van deixar dins.
Em sembla molt pobre... Per cert, el que no saben és que a un guàrdia civil que deixa una arma dins un cotxe així li poden fer un consell de guerra, si ens posem formalistes i exquisits. No es pot abandonar una arma en aquelles condicions. Abandonar una arma de guerra és consell de guerra.

Més enllà de la violència, els mateixos acusats han reconegut que la declaració era simbòlica.
No cal que ho reconeguin! El Codi Civil, que està vigent des del final del franquisme, diu que les lleis entren en vigor a partir de la seva publicació al butlletí oficial. I la mateixa Soraya Sáenz de Santamaría va reconèixer que no s'havia publicat.

martin pallin magistrat emerit suprem N.T.

Si agafem els armilles grogues de França... Seria una triple rebel·lió!

Llavors no s'ha pogut provar la rebel·lió?
El Codi Penal, pels termes que fa servir, parla més o menys de l'escena de Tejero al Congrés. I la diferència entre "esgrimir" i "usar" també està molt clara: Tejero va "esgrimir"; els guàrdies civils van "utilitzar" i van disparar. Enredar amb la "rebel·lió del segle XXI"... El dret penal no admet aquestes construccions el·líptiques. El dret penal és el mateix al segle XX i al XXI.

I la sedició?
La sedició podria construir-se... Però pel que he vist parcialment dels vídeos de la Conselleria d'Economia no m'ho sembla. Ni tan sols desordres públics. I en tot cas, els aguts observadors nacionals no s'han adonat que, si n'hi hagués, els únics autors serien els Jordis. Però nego que n'hi hagi. 

I la malversació?
Després d'escoltar Montoro, em sembla més forçada. I això és una prova documental: la partida A es fa servir per a finalitats Z. I no he vist que els fiscals hagin exhibit cap prova documental. En tot cas, malversació n'hi ha per allargar aquest judici. Ho estem pagant tots d'una forma absurda... I això costa molts diners!

Està sent un judici polític?
Per descomptat. El conflicte de Catalunya és un conflicte polític. I hi havia dues maneres d'enfrontar-ho. Una, que em semblava correcta, que era els recursos davant del Tribunal Constitucional o fins i tot l'aplicació de l'article 155 (que el TC encara té un recurs pendent). I l'altra, aquesta. 

Com queda la democràcia espanyola a Europa amb un judici d'aquestes característiques?
En molt mal lloc. I la prova és el que ha passat amb la justícia belga i alemanya. No els entra al cap que una activitat parlamentària i governamental, que és nul·la de ple dret constitucionalment, sigui criminalitzada. El lletrat major del Parlament va ser molt clar avisant que no es podia fer. I malgrat això després ha dit que no hi ha rebel·lió ni sedició.

El judici ha aguditzat el retrocés de drets i llibertats? Penso en la llibertat d'expressió, quan les acusacions es basen en piulades i manifestacions...
Sí. Però d'això els catalans no en tenen l'exclusiva! [riu] A partir de la llei mordassa hi ha una tendència a criminalitzar la dissidència i la protesta que en qualsevol democràcia es manifesta en el dret a la manifestació, reunió, expressió...

La democràcia espanyola queda en molt mal lloc amb aquest judici polític

Com valora el paper del jutge Marchena?
S'ha enfrontat a una situació en la qual ha de lidiar amb un judici molt complex. Ja no només per la matèria, que és d'un gran calat polític, sinó per les dimensions. Són 500 testimonis, tres acusacions... Però des del punt de vista de la direcció del debat està fent-ho bé. Algunes vegades necessàriament ha de pecar d'intervencionista. És inevitable.

Entén que el Suprem hagi vetat la presència d'observadors internacionals?
En un judici d'aquestes característiques, jo, si hagués estat el president de la sala, no hagués tingut cap inconvenient que s'asseguessin... Fins i tot els donaria un lloc preferent.

En altres casos s'ha permès l'accés?
Jo vaig estar al judici de Segundo Marey (segrestat pels GAL) i no recordo que hi hagués observadors internacionals...

Per què creu que s'ha obstaculitzat?
Potser per aquella cosa de demostrar que a Espanya es respecten les formes... És opinable. Però a mi no m'hagués importat gens.

I més quan hi ha mitja Europa amb un ull posat en el que passi...
Sí. Òbviament no seguiran tot el judici, però adquirirà de nou una dimensió important quan arribi el moment de les proves documentals. I quan hi hagi els informes finals de les acusacions i les defenses, i quan tinguin ús de l'última paraula. 

Ha vist alguna vulneració del dret a la defensa?
Del que jo hagi vist, no...

Tampoc la presó preventiva?
Això és una altra cosa! La va acordar el jutge d'instrucció i em sembla totalment fora de la legalitat.

Afecta el dret a la defensa?
D'alguna manera, no és el mateix preparar la defensa en llibertat que fer-ho a la presó. Això sí que és cert.

Vostè ha criticat la posició de no respondre Vox...
Des del primer dia he dit que es tracta d'un error... Hauria estat una mina per a demostrar la politització del cas.

Però no és anòmala, la seva presència?
Home, la institució de l'acusació popular és única en els sistema processals del nostre entorn. Però crec que s'ha de mantenir, excloent que els partits polítics no puguin exercitar-la. Determinats col·lectius té sentit, però partits no.

martin pallin magistrat emerit suprem N.T.

No és el mateix preparar la defensa en llibertat que fer-ho a la presó

Vostè diu que no té sentit allargar aquest judici. Creu que ja es podria redactar la sentència?
Amb el que hi ha, jo crec que ja es podria redactar. 

Absolutòria?
Jo ja tinc formada la meva convicció. Com a molt hi ha un delicte formal, el de desobediència, que té el precedent del 9-N. Jo no el comparteixo, i tres magistrats més del Constitucional tampoc i hi van votar en contra.

Amb el relat que ha construït la Fiscalia, i amb la posició que ha mantingut durant aquestes setmanes, veu marge perquè rebaixin els escrits d'acusació?
Jo crec que sí. Observadors, dels quals discrepo en moltes apreciacions, també sostenen la tesi que la rebel·lió s'està difuminant.

Com veu que el Tribunal Suprem hagi de fer aquesta feina bruta?
Bé, fan una feina que és contrària a la legalitat penal. Per això tinc la gran incògnita que, si el govern espanyol va optar per la via del 155, qui va donar l'ordre al fiscal general de l'Estat per posar la querella. És una incògnita que potser el dia de demà se sabrà.

Té alguna sospita?
No. M'imagino per on pot venir, però la cosa és tan greu i de tanta transcendència... Per cert, no oblidem que la Fiscalia considera competent l'Audiència Nacional. El Suprem atrau la competència d'una manera una mica grotesca dient que van portar les urnes de fora.

Si avui estigués a la sala segona, què diria vostè?
La meva posició és molt clara, i està construïda sobre una certa solvència jurídica. I plantejaria la qüestió de la desobediència com a únic punt de definició. 

Després del judici tot serà més complicat...
Per descomptant. Això li fa un dany irreparable al que sempre ha existit des dels temps de la República i fins i tot abans: el conflicte català. Ja en van parlar Azaña, Ortega, Unamuno... No és res que s'hagi inventat el senyor Puigdemont. Per cert, aquesta premsa nostra, que és tan peculiar, fins i tot el considera marxista-leninista. I resulta que és bastant de dretes [riu]

Quin paper ha tingut aquesta premsa en tot aquest relat?
Home, no ha contribuït a desactivar-lo. M'hauria agradat que se seguís una línia molt crítica, posant de relleu les incongruències i inconsistències... Al final hi ha dos milions de catalans que ho tenen molt clar, i altres que sense ser independentistes se senten ofesos pel que estan fent amb els seus representants polítics.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat