El president del Parlament, Josep Rull, creu que la cambra catalana legisla molt poc en comparació amb el Congrés i el Senat espanyol, i que això ha anat en detriment de l’autogovern de Catalunya, que “s’ha anat empetitint”. Així ho ha explicat en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), en la que anuncia que, per això, el Parlament farà pública a finals d’any una cartografia sobre les lleis que es poden fer per “ampliar l'autogovern”. Aquesta cartografia servirà per visualitzar tot l’entramat jurídic identificar tots els àmbits en els quals la cambra catalana “hauria de ser capaç de legislat per ampliar el perímetre de l’autogovern”.
Aquesta cartografia sobre els àmbits en què la cambra té marge per fer lleis està força avançada i Rull confia a poder fer-la pública abans que acabi el 2025 i poder-la lliurar als grups parlamentaris, al Govern i al conjunt de la societat civil. "El que ens ha passat és que en, matèries en les quals la Generalitat té competències, o perquè no hem aprovat les lleis que correspondrien a temps o perquè les nostres lleis han quedat obsoletes, lleis bàsiques de l'Estat que sí que han estat aprovades, entren a la cuina de l'autogovern de Catalunya", ha afegit. En aquest sentit, Rull ha posat d'exemple que "no té sentit" que "des de fa massa temps" el Parlament no transposi directives europees o que hi hagi àmbits com el de protecció dels animals en què no s'ha actualitzat la normativa i ha quedat "obsoleta". També ha assenyalat que Catalunya no té una llei de contractes pròpia. "Hi ha massa casos en què, en allò en el qual tenim competències pel fet o de no legislar o que les nostres lleis han quedat obsoletes, normes bàsiques de l'Estat acaben sent normes d'execució immediata", ha argumentat.
Detectar duplicitats i millorar terminis i qualitat
Rull va explicar que hi haurà una segona cartografia per detectar la duplicitat en determinades normes, per evitar que hi hagi una "certa inseguretat jurídica". Segons ha admès, s'han fet diverses lleis sobre una mateixa matèria sense quedar clar quines parts han quedat derogades.
El president del Parlament ha situat que un dels seus objectius, compartit amb la Mesa, és millorar el procediment legislatiu i la qualitat de les lleis que es fan al Parlament "des d'un punt de vista de contingut, des d'un punt de vista de procediment i des d'un punt de vista de terminis". En principi, creu que no cal una reforma del reglament per aconseguir aquests objectius. "Estem buscant tots els equilibris, però d'entrada crec que amb l'actual reglament, amb acord polític i fent una bona interpretació del reglament, hi ha molt recorregut per poder fer les coses amb més rapidesa i més flexibilitat", ha defensat.
El que sí que s’han posat en marxa són una sèrie d’accions, i altres que es preveuen per als pròxims mesos. D'una banda, Rull defensa que una llei ha de poder ser aprovada en un termini de 7 o 8 mesos i, en aquest sentit, la Mesa ja ha traslladat als grups una sèrie de recomanacions per escurçar el termini d'audiències i evitar així tramitacions de llei molt llargues. "No pot ser que es trigui més d'un any en aprovar una llei", ha afegit Rull. Pel que fa a la qualitat legislativa, Rull ha posat sobre la taula que li agradaria que hi hagués un "mecanisme d'autoavaluació" al cap de dos anys d'aprovar-se una norma. I ha explicat que serviria perquè el Parlament "fora de la confrontació política" pogués acreditar si l'objectiu de la llei s'ha complert. "És a dir, si s'ha aprovat el reglament de la llei quan tocava o si ha estat ben dotada pressupostàriament", ha detallat.
Pressupostos, la “pregunta del milió”
Els pressupostos és un dels altres temes que ha tocat el president del Parlament i ha reconegut que "la pregunta del milió" és saber si hi haurà nous comptes, i ha admès que és una “qüestió fonamental” saber si el Govern presidit per Salvador Illa serà capaç d'aprovar pressupostos, tenint en compte que el Parlament no n'aprova des del 2023. En aquest sentit, ha afirmat que "un govern en minoria ha d'entendre que és un govern en minoria i, per tant, buscar aquell punt de pacte, acord i transacció". I ha afirmat que "de vegades la tendència és que els governs en minoria no acaben d'entendre que és imprescindible teixir acords". Rull no ha volgut vaticinar si hi haurà pressupostos pel 2026, però si creu que “es perden oportunitats" amb els mecanismes dels suplements de crèdit que el Govern ha aplicat per al 2025. "És evident que un país que té pressupostos és un país molt més eficient que no pas un país que no en té", ha conclòs.
Defensa del concert econòmic
Sobre el model de finançament, el president del Parlament defensa un concert econòmic que permetés a la Generalitat recaptar tots els impostos, sortir del "cafè per a tots" de la LOFCA, establir una relació bilateral amb l'Estat, que la Generalitat pugui fer normes sobre els tributs i que Catalunya pugui fer la proposta de la quota de solidaritat. "Hauríem de ser capaços de posar-nos d'acord sobre la base d'aquests termes i que també s'hi pugui sumar el principal partit de l'oposició", ha dit en referència a Junts. Segons Rull, "l'ideal" seria que hi hagués primer un acord a Catalunya abans de portar-la al Congrés, però ha afegit que "això vol dir que hi ha d'haver una capacitat de lideratge, d'acord i de fermesa per part del Govern". "Seria recomanable que hi fos, ara per ara els resultats no hi són, no hem estat capaços d'aconseguir aquest acord i hauríem de ser capaços de poder-ho aconseguir perquè aquest és un tema que ens interpel·la a tots", ha conclòs.