Costa: "No tornarem a la normalitat renunciant a la República. Cal tenir les eines esmolades"

El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (Eivissa, 1976), s'ha convertit des de les elecions del 21-D en un nom fonamental per entendre el grup de JxCat. El seu paper en l'estratègia de defensa de Carles Puigdemont l'ha situat com un dels homes de màxima confiança del president a l'exili, i una de les veus més contundents en la defensa de la seva restitució. Alhora, apareix com una peça clau del nucli de decisions del president, Quim Torra, amb qui va establir una estreta relació des que es va posar en marxa el grup parlamentari. Tot plegat l'ha situat també en la diana de les crítiques de l'oposició.

Vostè va respondre a la decisió del jutjat de Schleswing-Holstein contrària a extradir Puigdemont per rebel·lió i la posterior retirada de les euroordres amb una piulada en què hi deia: Llarena KO...
Sí, efectivament, el que s’ha demostrat amb aquesta decisió és que l’estratègia del jutge Llarena ha fracassat perquè es basava en estratègia política. No era una qüestió estrictament jurídica, d’aplicar la llei i de perseguir determinats delictes que considera que s’han comès, sinó que hi havia un càlcul polític, d’anul·lar políticament Puigdemont, que no els ha funcionat.

Quina creu que serà la resposta a partir d’ara. Veu possible que es retiri l’acusació de rebel·lió?
Justament va coincidir també aquesta setmana que la fiscalia es va oposar formalment a la petició de llibertat dels presos, amb la qual cosa es troba a faltar aquest canvi d’estratègia de la fiscalia. No es noten aquests nous aires que se suposava que havia de portar una fiscal progressista.

Hi ha una actuació judicial que va molt més enllà d'un jutge o un fiscal, hi ha una estratègia d'Estat que no serà fàcil modificar

Indica això quina serà la resposta de la fiscal a partir d’ara?
Demostra que hi ha tota una actuació judicial que va molt més enllà d’un jutge o un fiscal, que hi ha una estratègia d’Estat que no serà fàcil de modificar.

En qualsevol cas, la resposta que hi ha hagut a Alemanya i la retirada d’euroordres, avala l’estratègia d’internacionalització?
No s’ha improvisat res. Hi ha hagut des del primer dia una estratègia de fer servir els tribunals europeus com una palanca de defensa davant els tribunals espanyols, i des d’aquest punt de vista pensem que sí, que s’ha demostrat que aquesta és l’estratègia correcta i que els èxits es van traslladant a l’àmbit intern. No s’han alliberat els presos encara però cada vegada serà més difícil de sostenir també en l’àmbit internacional el mantenir 9 presos quan ni tant sols es persegueix els que estan fora, a l’exili.

Què passarà a partir d’ara en el procediment judicial?
S’espera que vagi ràpid, que es presentin escrits d'acusació per part de la fiscalia, abans de finals d’estiu ja s’haurà definit i, per tant, ens podem trobar amb un judici abans de desembre, que crec que és el calendari que intenten aplicar.

Determinades actuacions no es deixaran aquesta vegada en mans de les institucions de la Generalitat

Puigdemont torna dissabte a Waterloo. Això vol dir que es posarà ja en marxa el Consell per la República?
Aquests mesos Puigdemont no ha tingut una activitat política molt intensa a Alemanya sinó que, per estratègia de defensa, ha tingut un perfil més baix. També s’ha mantingut en un segon pla per donar un espai al nou govern que s’ha format durant aquest temps. Ara ja entrem en una nova etapa d’activar l’exili polític, el Consell per la República i tota l’activitat que s’ha de fer des de fora. Així ja es va parlar i pactar, que determinades actuacions no es deixaran aquesta vegada en mans de les institucions de la Generalitat.

Això en quin termini serà?
S’anirà desplegant progressivament des de ja mateix. Dissabte es farà un acte de rebuda al president Puigdemont que servirà també per fer un acte de projecció internacional per demanar la llibertat dels presos. En la perspectiva que és absolutament inadmissible i inversemblant que les persones acusades de rebel·lió per Llarena estiguin lliures a tota Europa i ni tant sols se’ls intenti demanar l’extradició, i segueixin aquí els presos a la presó. En farem bandera d’aquesta qüestió per demanar la llibertat dels presos.

Puigdemont liderarà aquest espai fora de les institucions per fer la política que aquí no se'ns permet

Quin paper assumirà Puigdemont al Consell per la República?
Tindrà un paper important, liderant aquest espai polític fora de les institucions actuals, bàsicament per fer la política que aquí no se’ns permet. Tot això no és un caprici no és que ara ens vulguem inventar institucions paral·leles. La qüestió és més senzilla, és que les institucions de la Generalitat estan intervingudes pels jutges espanyols, pel TC, pel govern de l’Estat, que no els permet fer allò que la gent ha mandatat. Sense anar més lluny, no ens han permès investir el govern que volíem, ni nomenar els consellers que volíem. Hi ha una bifurcació entre el que ha votat la gent i el que s’ha permès que aquestes institucions facin. Ha d’haver aquest àmbit lliure que pugui fer allò que la gent ha votat.

L’estratègia serà buscar altres vies?
Anem cap a un escenari de diversificació dels àmbits de decisió i actuació per fer avançar el projecte republicà. Amb un paper importantíssim per a la gent, per a les entitats socials, per a la militància de base, i també per als ajuntaments i el món local.

Els Ajuntaments, a diferència de la Generalitat, no són tan fàcils de ser intervinguts

Hi ha alguna acció concreta que afecti els Ajuntaments?
No. Res en concret. S’ha de visualitzar que els Ajuntaments són un espai de representació popular molt important, en què el sobiranisme té una força molt gran, i uns espais que, a diferència de la Generalitat o el Govern, no són tan fàcils de ser intervinguts o controlats directament pels funcionaris de Madrid. Aquesta és una de les coses que hem après en aquest procés els últims mesos, amb l’aplicació del 155 i tota la repressió.

Els moviments judicials també van tenir una repercussió al Parlament. La setmana passada la decisió del jutge de suspendre temporalment els diputats encausat va provocar una forta tensió amb ERC. Què va passar?
Era la culminació de l’estratègia del jutge Llarena per interferir políticament en el funcionament del Parlament. Per tant, tot el que va passar és primerament culpa del Tribunal Suprem i del magistrat instructor, que vol interferir en la vida política. No és la primera vegada, ho ha fet impedint la investidura de Jordi Sànchez, empresonant Jordi Turull enmig del debat d’investidura... Per tant hi ha una voluntat política, gens dissimulada, d’interferir en el funcionament del Parlament i en el programa polític que ha sorgit amb el recolzament majoritari de la ciutadania el 21-D. Aquesta és la peça important, que no hem de perdre de vista. Que hi ha una estratègia clara d’interferir en aquest Parlament i nosaltres ens hem de defensar. I no és fàcil.

Com es respondrà a la suspensió de diputats que ha dictat el magistrat?
Hem de veure com es gestiona, sobretot essent conscients que aquesta acusació de rebel·lió, que és la base de tot, no s’aguanta per enlloc. No és defensable davant els tribunals europeus, perquè la retiren, i no sabem ni tan sols si serà sostenible davant el tribunal que ha de jutjar els fets ara quan es presenti l’escrit d’acusació. Per tant, d’entrada, no podem donar per bo que se suspengui un conjunt de diputats. La nostra principal preocupació ha de ser que no s’alteri el funcionament del Parlament.

De tota manera, vostès asseguraven que ja hi havia un principi d’acord pel darrer ple que deixava Puigdemont fora d’aquesta suspensió. En canvi ERC assegura que és fals... Hi havia acord o no?
Se n’ha parlat molt. Estem obligats a arribar a acords sobre aquestes qüestions. Tenim un pacte de governabilitat que afecta el Govern i el Parlament. Per tant, ens hem de conjurar i obligar a nosaltres mateixos a prendre aquestes decisions de mutu acord. I en el moment que hi hagi algun dubte ens hem de seure i tancar l’acord. Aquesta és la nostra voluntat i així ho tenim de fet signat, que aquestes coses s’han de pactar entre els dos grups que donen suport al govern. A partir d’aquí, alguna cosa no va anar bé. Hi va haver algun malentès, algun problema de comunicació. El que és important és que això ho hem de resoldre de mutu acord.

Però va ser un problema de comunicació molt important, perquè ERC els va acusar de mentir i des de JxCat es va acusar els republicans de voler suspendre "obsessivament" el diputat Puigdemont. Es van creuar acusacions molt greus.
Com deia, hi ha hagut algun problema de gestió d’aquesta negociació, però a partir d’ara ja s’ha reconduït i ens hem emplaçat que totes aquestes coses es portin als òrgans de decisió del Parlament havent-hi un acord previ entre nosaltres.

Aquesta tensió ja es va viure el 30 de gener amb el ple de d’investidura de Puigdemont que el president del Parlament va suspendre en el darrer moment, es va recuperar la confiança després?
L’acord de Govern és posterior al 30 de gener, per tant és evident que vam arribar a un acord després.

Pregunto sobre la confiança no pels acords...
L’acord es basa en la confiança per fer-ho.

Des d’ERC es demana un acord per escrit per lligar aquests temes... Aquesta pot ser la solució?
El pacte de Govern és un acord escrit que està bastant desenvolupat.

Hi ha un acord per escrit amb ERC i mecanismes de decisió. El que ens ha de preocupar és que el puguem desplegar i complir

És a dir, Esquerra insisteix en fer un acord per escrit, i vostès repliquen que ja existeix...
Hi ha un acord escrit per tirar endavant el govern i hi ha uns mecanismes de decisió i reflexió. El que ens ha de preocupar és que els puguem desplegar i complir. Si hi ha algun aspecte que no està previst o que l’hem d’ampliar o revisar també aquest acord té els mecanismes per fer-ho. No estic dient que no tinguem voluntat de parlar del que calgui. Al contrari, si tenen alguna proposta per anar més enllà en els acords que ja tenim signats, tota la disposició per parlar-ne.

Han parlat amb ERC després de la crisi?
Els contactes són permanents i s’han fet tot tipus de reunions i contactes.

I amb el president del Parlament també?
Sí.

Donen la crisi per tancada, doncs...
Sí. Per la nostra banda, sí. Amb ERC tenim un pacte de govern que és perfectament vigent, l’estem renovant i aplicant cada dia. No hi ha cap novetat. Seguim treballant junts, som socis imprescindibles. Només entre els dos podem fer majoria i governar. Hi ha tota la voluntat d’entendre'ns i hi seguirà sent.

La unitat d'acció per les bases s'acaba imposant. No tenim alternativa però ni tan sols es planteja un no acord

És a dir que s’han posat d’acord perquè no hi ha més remei? 
Perquè la gent ens ho demana. Les bases del moviment sobiranista no estan dividides. Així com al Parlament hi ha tres grups parlamentaris defensors de la República, l’11-S no hi ha tres manifestacions, l’1-O no hi havia col·legis separats, segons partits o ideologies... Aquesta unitat acció per la base s’acaba imposant. No tenim alternativa, però ni tan sols es planteja que no ens posem d’acord.

És imprescindible que compartim l'estratègia de fons també amb la CUP

I la CUP?
Forma part d’aquesta majoria independentista. Aquesta legislatura aritmèticament té un pes una mica inferior perquè els seus vots no són imprescindibles per formar la majoria, però l’estratègia de fons és imprescindible que també la compartim amb ells i que, sobretot, traslladi aquesta unitat civil que té el sobiranisme també aquí al Parlament.

Tornant a la suspensió temporal dels diputats que reclama el jutge, quedarà pendent per a setembre?
Poden passar moltes coses...

Esperaran doncs...
La idea que teníem era que només havíem de prendre un acord per a aquell ple que teníem la setmana passada, per resoldre-ho provisionalment. I després esperar com es resolen els recursos dels advocats, l’escrit d’acusació de la fiscalia, si manté l’acusació de rebel·lió,... Per tant, d’aquí a setembre han de passar coses que condicionen o ens donaran context per decidir.

[Tot i la suspensió del sou] el manteniment de l'acta de diputat no està en discussió

De moment, però, l'oïdora del Parlament ha deixat de pagar el sou dels diputats encausats per l'1-O des del moment en què li ha indicat el jutge...
L’oïdora té entre les seves funcions la gestió de les nòmines de tot el personal. Llevat que hi hagi alguna reclamació, la Mesa no hi intervé. El manteniment de l’acta no està en discussió. Seran els òrgans del Parlament els que garantiran els drets politics dels diputats i el respecte per les majories sorgides de les eleccions. Això no és una qüestió de diners en cap cas.

JxCat insisteix que el seu objectiu és la investidura de Puigdemont.
Això ho va dir el mateix president Torra quan va ser investit. Això és el nostre objectiu polític, Puigdemont segueix sent el nostre líder, el líder de JxCat i està exercint com a tal. Si no és el president efectiu és perquè ho han impedit amb totes les males arts, hagudes i per haver, els tribunals espanyols.

Si renuncia a l’escó el reglament del Parlament li impedeix ser investit president.
Efectivament.

Per tant, JxCat no ho acceptarà mai això.
Exacte.

Encara que sigui temporal?
Encara que sigui temporal.

Hem de mirar més enllà i explicar a la gent l'estratègia una mica més a mig termini i així ho farà Torra després de l'estiu

També s'ha criticat que no està clar quin és el full de ruta i objectius de l’independentisme aquesta legislatura...
JxCat hem anat explicant en cada moment l’estratègia que estàvem seguint, però és cert que estem en un escenari molt canviant. Fa unes setmanes ningú hauria dit que hi hauria un canvi de govern a Espanya. No podem viure dins d’un calendari o un full de ruta inflexible. Però també hem de mirar una mica més enllà dels esdeveniments que es van succeint. I explicar a la gent -i així ho farà el president Torra en la seva conferència després de l'estiu- aquest full de ruta o aquesta estratègia una mica més a mig termini.

Quin és aquest objectiu a mig termini que es marcarà.
L’objectiu, sempre ho diu el president Torra, és generar un nou moment per a fer el que no vam fer l’1-O, que és arribar a l’efectivitat de la proclamació de la República.

Això que en deia Torra una finestra d’oportunitats, què vol dir, com es genera?
El president Torra ho ha explicat. Posar l’exemple de l’1-O no vol dir que hàgim de fer un altre referèndum, però un moment va ser l’1-O: va ser un moment en què el país va focalitzar totes les seves energies en fer aquest referèndum com un gran moment de país. Es tracta d’això, de posar tota l’energia, tota l’estratègia, tota la força que té el moviment sobiranista al servei d’aquest moment, de fer un salt endavant en el camí cap a la República.

Aquest moment podria tenir la forma d’una resolució del Parlament?
No és una qüestió que necessàriament hagi de tenir la seva translació institucional, no cal que sigui una decisió de les institucions o que es basi en una decisió de les institucions.

Com serà, doncs?
El que sempre hem dit és que aquest nou moment, a dia d’avui, no podem preveure com serà ni quan serà. Hi ha diverses opcions.

Com ara quines?
Hi ha diverses possibilitat. Pot ser al voltant dels judicis per l’1-O; al voltant d’unes futures eleccions, que n’hi ha convocades d'europees i municipals; en qualsevol moment, no de forma imminent però sí més aviat que tard, pot haver-hi unes eleccions espanyoles; i pot haver a partir del 27 d’octubre la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya. Per tant, hi ha moltes possibilitats de focalitzar aquesta energia.

No acceptem un retorn a la normalitat renunciant a culminar la República. Cal tenir les eines esmolades per quan vingui un altre juny

I fins que arribi aquest moment, què faran?
Mantenir la mobilització; mantenir la denúncia de l’excepcionalitat; seguir posant de manifest que hem recuperat les institucions però no la democràcia; explorar vies de diàleg amb l’Estat, encara que no hi tinguem fe; mantenir la causa catalana a l’agenda internacional... En definitiva, no acceptar un retorn a la normalitat en forma de renúncia a culminar la República. Cal tenir les eines esmolades per quan vingui un altre juny, com diu l’himne.

En el calendari immediat una altra fita serà la convenció de la Crida Nacional per la República aquesta tardor...
Efectivament serà una cita important per tornar a estudiar i tornar a treballar en l’estratègia sobiranista, en els instruments polítics que tenim. I per tant serà un moment de debat i de participació ciutadana que ajudarà molt a definir aquest full de ruta.

Funciona bé JxCat com a grup parlamentari?
Té una virtut que qualsevol partit o espai polític hauria d’envejar i segur que envegen és que ningú qüestiona el lideratge. Les desavinences en un grup polític es donen normalment pel lideratge i pel poder. JxCat no té aquest problema. Ha funcionat molt bé.

Aquest cap de setmana hi ha hagut el congrés del PDeCAT, que és membre de JxCat i on hi ha un sector, l’oficial fins ara, que no veu massa clara, per exemple, la intensitat de l’aposta per la Crida per la República...
Justament si una cosa ha quedat clara en l’assemblea d’aquest cap de setmana és que les bases del PDeCAT aposten per la Crida. Ve a confirmar el que deia abans que no es discuteix ni l’estratègia ni el lideratge.

No obstant, la setmana passada els dos membres de JxCat a la Mesa van votar diferent, vostè va votar no a la proposta sobre la suspensió dels diputats i el secretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, s'hi va abstenir. A què va obeir això?
Per les circumstàncies de pressió del moment, però no per cap discrepància de cap tipus. Va ser la manera com en aquell moment vam sortir d’un escenari forçós que ens havien posat damunt la taula. Però la posició de JxCat era unànime en el sentit de quin havia de ser l’acord d’aquesta Mesa.

Defensar el Parlament o el Govern no és desobediència. La legalitat ha canviat de bàndol. És l'Estat que se salta la llei.

I quan es plantegi de nou el debat sobre la desobediència, com respondran?
Defensar les prerrogatives del Parlament o del Govern en cap cas suposa desobediència. És l’Estat que se surt dels límits de la llei per intentar impedir-nos allò que legalment podem fer. És l’Estat que se salta les pròpies lleis. Nosaltres no estem desobeint res, estem exercint les nostres competències.

Això és el que va argumentar la defensa de la presidenta Carme Forcadell però ara mateix està en presó preventiva...
La presidenta Forcadell no se l’ha condemnat, no s’ha condemnat mai ningú de la Mesa d’un parlament per permetre un debat parlamentari, ni se l’ha condemnat per desobediència. No hi ha cap precedent. No té cap base legal.