El comissari jubilat i a presó provisional José Manuel Villarejo, ha difós avui una carta oberta dirigida al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la qual li adverteix que en la seva defensa no tindrà cap "més remei de forma imminent" que revelar "la veritat" sobre el CNI i la seva relació tant amb la Fiscalia Anticorrupció, que li investiga en el marc de l'operació Tándem, com amb "amenaces" a jutges de l'Audiència Nacional perquè deixin d'investigar temes que afecten la institució.
El document consta de tres pàgines escrites en primera persona en les quals el policia investigat per organització criminal, extorsió, blanqueig i suborn, afirma que per defensar-se, haurà d'"explicar per què s'ha permès que s'amenaci determinats jutges de l'Audiència Nacional amb dades de la seva intimitat perquè deixin d'investigar temes que afectin al CNI" o "per què s'ha permès" al director de la institució, Félix Sanz Roldán, "que treballi en contra dels interessos nacionals i a favor de potències estrangeres com Veneçuela".
CNI i Fiscalia Anticorrupció
"O per quina raó i qui ha permès que es filtrin dades contra els nostres monarques. O fins on arriba la connexió i tutela del director del CNI respecte de la Fiscalia Anticorrupció. O per què s'ha protegit magnats mediàtics independentistes. O per què s'ha permès que a Catalunya el CNI deixés d'informar sobre qüestions transcendents com els moviments bancaris a l'estranger de determinats polítics separatistes", diu Villarejo a Pedro Sánchez.
En aquest sentit, l'excomissari Villarejo incideix que caminarà "amb pas ferm fins a destapar la veritat". "Per acreditar la meva innocència, revelaré aquella que fins i tot els actors amb intencions perverses i plans irresponsables que van propiciar en origen aquesta temerària causa, saben en el seu fur intern que hauria de romandre sempre en la penombra", adverteix.
Els documents de Corinna
Villarejo sosté a la seva carta que fa tres anys es va iniciar una "campanya de premsa" contra ell, en una "persecució radical" al seu parer "instigada pel general Sanz Roldán" perquè "es deuria sentir traït" quan no va complir la missió que l'havia encomanat: "Recuperar tots els documents en poder de la princesa Corinna", amiga del Rei emèrit.
"Aquests documents, segons se'm va comunicar, afectaven greument la seguretat de l'Estat. Els integraven, entre altres, l''arxiu Jano' o CIC (Control Integral Central) que al seu dia va arribar a contenir gairebé un milió de fitxes individuals amb dades personals i privades de vicis i virtuts de les personalitats més rellevants, d'Espanya", explica Villarejo a la seva carta oberta al president. "Un dels subarxius, anomenat Control de Togues, afecta com pot suposar-se de forma directa al món judicial", exposa.
Després d'assenyalar que si bé "al principi" va aconseguir guanyar-se la confiança de Corinna, apunta que no va poder "culminar" la seva "missió" i que Sanz Roldán va desencadenar en conseqüència un "infern" contra ell i la seva família. "Conèixer fins i tot dels qui presumeixen d'amistat amb mi a l'actual CNI que el seu director ha procurat la meva destrucció per tots els mitjans no pot resultar més dolorós per a qui ha lliurat la seva vida sencera al servei d'Espanya", afegeix.
Diu en aquesta línia que l'"obsessió malaltissa" del general Sanz Roldán perjudica el país. "No puc fer-me responsable del risc que s'està ocasionant i s'ocasionarà a l'estabilitat de les més altes institucions d'Espanya amb la construcció d'una mena de causa general contra la meva persona basada en interpretacions mentideres i fragmentàries de peces aïllades d'informació", apunta, i afegeix: "Potser romanc empresonat perquè no pugui explicar la realitat dels fets tan greus que conec".
Va treballar per al PSOE
Villarejo també dedica unes línies a recordar a Pedro Sánchez que al llarg dels seus anys en el Cos Nacional de Policia ha liderat nombroses accions per als serveis secrets espanyols "amb governs socialistes abans que el ministre de l'Interior" li proposés el 1993 d'"oficialitzar" la seva activitat com a agent encobert.
Li recorda així que es va infiltrar en les finances d'ETA a Amèrica Llatina "desbaratant els seus negocis", que va captar "operaris" per "poder intervenir les comunicacions dels etarres" a Cuba, o va aconseguir guanyar-se "la confiança" de traficants de drogues i armes i de "personatges" com Abu Abbas, Khashoggi i Oubiña "aconseguint que col·laboressin aportant en ocasions informació vital per a la seguretat de l'Estat, a posta o no".