El ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, tornarà a ser el cap de llista del PP català per Barcelona a les eleccions generals del 26 de juny. Així ho ha confirmat el coordinador general del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, que ha reiterat que no hi haurà grans canvis a les llistes. “Fer canvis significaria que hem fet alguna cosa malament i no és el cas”.
El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, només farà un acte a Lleida i serà Soraya Saénz de Santamaría la cap de cartell del gran míting de Barcelona. Albiol insisteix que el partit millorarà resultats a Catalunya i que aconseguiran un diputat a Lleida i batallaran pel de Girona.
Pocs canvis
El comité electoral estatal del PP es reunirà entre el 17 i el 19 de maig per confirmar les llistes i, aquest dilluns, l'executiva del PP a Catalunya designarà el cap de campanya. És possible que Jordi Cornet, actual secretari general, torni a assumir aquest rol. La campanya del 20-D la va comandar García Albiol en substitució de Cornet per motius de salut.
La intenció del PP de Catalunya és no introduir grans canvis a les llistes. Concepción Veray repetiria com a cap de llista a Girona, Jordi Roca a Tarragona, José Ignacio Lorenzo a Lleida i Jorge Fernández Díaz a Barcelona. Jorge Moragas, Alícia Sánchez-Camacho, Dolors Montserrrat, María Ángeles Esteller i Manuel Reyes acompanyarien a Fernández Díaz a la llista de Barcelona.
Rajoy no farà un pas al costat
Albiol apunta que el PP és el garant de l’estabilitat social i política d’Espanya i l’única alternativa a un govern amb la participació de Podemos o els partits independentistes. D’altra banda, considera que no té cap sentit una reedició del pacte PSOE-Ciutadans: “Intenten pactar als despatxos el que no els ha donat les urnes”.
Descarta que Rajoy faci un pas al costat i renunciï a la presidència perquè "està legitimat per la majoria dels votants". Pel que fa a Pedro Sánchez, el líder del PP a Catalunya creu que, si els resultats del 26-J són similars, el socialista hauria de dimitir per “fer possible un pacte entre el primer i el segon partit” que doni pas a la gran coalició.