L'encara director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, va proposar al ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, un pla per tombar el president Artur Mas i desplaçar-lo de la direcció de Convergència per substituir-lo per una persona de confiança, segons unes noves converses enregistrades del 2014 que ha publicat Público.

De Alfonso va voler revalidar les seves idees parlant amb grans empresaris com José Luis Bonet (Freixenet), Isidre Fainé (Grup La Caixa), José Manuel Lara (Grupo Planeta) o Julio Fernández (Associació d'Empresaris Gallecs de Catalunya), que li van dir que "això és una sortida", segons assenyala.

Però això no és tot. Algú de dins de CDC li va recomanar que parlés amb Germà Gordó -exconseller de Justícia i ara diputat al Parlament-, qui suposadament li va assegurar que el 9-N no hi hauria urnes, i, a més, també va parlar amb la gent d'Unió, que li van dir que "estarien disposats a segregar-se de Convergència si això continua endavant", com anys després va succeir.

Gordó, a més, va reconèixer -sempre segons De Alfonso- que "Convergència és una gàbia de bojos" i, entre d'altres, va citar en to crític Josep Rull i Francesc Homs. El director de l'Oficina Antifrau va triar l'exconseller de Justícia perquè considera que és "un home molt ambiciós".

Amb la independència, acabem a bufetades

"Estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya, aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabem a bufetades", va dir De Alfonso al ministre ara en funcions, preocupat per la possibilitat que se celebressin eleccions plebiscitàries a Catalunya. 

Va ser llavors quan va explica a Jorge Fernández que havia indicat a Gordó que l'electorat que els va donar durant 23 anys majoria absoluta no l'han perdut. "Has de saber-ho, Germà, els empresaris et donarien suport, l'electorat del comerç, de la indústria, de l'empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres... -li has de vendre a més un cert afecte- us ha donat la majoria absoluta durant vint anys, 23 ... aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se n'ha anat a Esquerra, aquest electorat no està al PSC, aquest electorat o votarà en blanc o no anirà a votar. Però el partit l'esteu enfonsant, l'està enfonsant el president..", va afegir el director de l'Oficina al ministre.

Tot això, segons indicava, passaria perquè Artur Mas fes un pas al costat i "aquí és on entraria Germà". 

La vanitat de Mas

Convençut que Mas "té la seva vanitat", De Alfonso va idear una oferta per fer a l'expresident i que aquest es retirés del Govern: passar a la història "com l'únic expresident de la Generalitat que serà assessor del govern espanyol en temes de política territorial". I és aquí on apareix la figura de Ramon Espadaler, que, segons De Alfonso, li va dir que "li semblava una bona idea". 

Després, De Alfonso proposa al ministre dir a Gordó que posin un home a Madrid que parli cada setmana amb Interior, Exteriors, Política Territorial i Vicepresidència per convertir-se en "un comissari de Convergència".

"És que clama al cel. Germà hi està disposat, l'empresa de Catalunya hi està disposada, jo confio en què també el govern espanyol ho estigui i apostaria per això", sentencia el director de l'Oficina Antifrau.

Tot plegat es presenta com una maniobra més per esborrar del mapa qualsevol possibilitat que es celebrés un referèndum i acabar amb les direccions de tots els partits sobiranistes i substituir-les per algú altre de confiança.

 

La transcripció de les converses

De Alfonso: Pel meu compte he anat movent fils, sempre he anat proposant idees i quan he anat parlant amb empresaris ... t'ho resumiré molt [al ministre]. Hem parlat amb Isidre Fainé [president del Grup La Caixa], esmorzem tots els mesos i comentem coses; amb José Luis Bonet [president de la Cambra de Comerç d'Espanya i de Freixenet], que fins i tot ve als dinars que jo organitzo a Santander a l'estiu; amb Julio Fernández, de l'associació d'empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara [president del Grup Planeta i d'Atresmedia, mort el 2015] i vas parlant amb empresaris forts i diuen: "Això ho has de parlar, aquesta és una sortida".

I, per descomptat, amb la gent d'Unió també, que està disposada a segregar-se de Convergència si això segueix endavant i així m'ho han fet saber. Fins al punt, i t'ho dic a tu, a mi em va arribar a dir el delegat del Govern, Fernando Brea [Delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona entre 2013 i 2015. Membre d'Unió Democràtica de Catalunya des del 1997]: "Nosaltres ens separarem si això segueix així, i tinc l'encàrrec de buscar gent per reforçar el partit". En fi, em consta que se separarien.

I, a Convergència, la persona amb la qual jo mantinc... perquè és la persona que en el seu moment el president va dir complint amb la nova Llei de la relació Govern de Catalunya i Oficina [Antifrau], a mi em va posar d'interlocutor Germà Gordó.

[...]

De Alfonso: Ell reconeix que Convergència és ara mateix una gàbia de bojos. Que hi ha gent, et dic els noms, Josep Rull [coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat al Parlament] i Francesc Homs [conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat], fonamentalment, que són dels que diuen: "Aquest partit està guanyat, a l'agost de 2015 ho haurem aconseguit tot  [del procés]... "Però hi ha gent que diu també el contrari." Això, ho hem perdut ja". I el president, per desgràcia, el president de la Generalitat, està en la idea del "palante, palante, palante".

No obstant això Germà, que és un home molt ambiciós, així m'ho havien fet saber companys seus en el seu moment, doncs a mi se'm va acudir pensar en ell com a alternativa, perquè el que jo tinc al capdavant és que se solucioni això de la següent manera...

A mi no em preocupa el dia 9 de novembre [la consulta], ministre. Germà Gordó em diu que no n'hi haurà [d'urnes], que no n'hi haurà per descomptat, però que no les volen fer i ells tampoc les tiraran endavant amb una suspensió del Tribunal Constitucional.

[...]

De Alonso, aquest dijous als passadissos del Parlament / Sergi Alcàzar

De Alfonso: Jo t'ho estic transmetent d'allò més literal, com m'ho va dir, ni ho he analitzat en aquest sentit. Bé, el cas és aquest. És clar, dius, això és una bogeria. Això sí que preocupa perquè si per les casualitats guanyen i, possiblement, podrien guanyar en una llista [unes eleccions]. No amb majoria absoluta, però sí prou com perquè després si el Partit Popular, el PSC o Ciutadans no aconsegueixen arribar a acords, ja que ells governarien, això ja sí que és que el president perdi el control. Perquè aquí jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya, aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabem... acabem a bufetades.

Jorge Fernández: Estàs parlant d'unes eleccions plebiscitàries, oi?

De Alfonso: Plebiscitàries. I el president està convençut de convocar-les amb llista única i crec que es reunia aquesta setmana, em va dir Germà, amb ells a soles en reunió conjunta pel febrer. Jo això és el que crec que cal combatre. Quan jo li dic llavors a Germà: "Has de saber-ho, Germá, els empresaris et donarien suport, l'electorat del comerç, de la indústria, de l'empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres... -li has de vendre a més un cert afecte- us ha donat la majoria absoluta durant vint anys, 23 ... aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se n'ha anat a Esquerra, aquest electorat no està al PSC, aquest electorat o votarà en blanc o no anirà a votar. Però el partit l'esteu enfonsant, l'està enfonsant el president. Teniu -segons la seva última enquesta em va dir- 13-14 escons, és poquet, poquet ...

Jordi Fernández: 13 o 14 Convergència?

De Alfonso: Sí, podrien baixar fins a 13 o 14. Si se'ls separés Unió, podrien baixar fins als 13 o 14. Això és la ruïna del partit.

Jordi Fernández: Això és la fi de partit.

[...]

Fernández Díaz fotografiat a la seu del PPC a Barcelona / Sergi Alcàzar

De Alfonso: "... i si aneu en una llista única és la fi, si o si. Un partit que ha estat integrador, que ha estat majoria absoluta, que ha estat dialogant amb Espanya ". I dic: "¿de veritat que és això el que voleu els membres del partit?" Llavors li vaig dir: "jo seguiré treballant perquè hi hagi consens, que es pugui parlar ... Germà em surt amb que no hi ha cap gest. Llavors li dic: "jo vaig a intentar, ho intentaré, que el president del govern [espanyol] li faci una crida al president de la Generalitat. Ho intentaré abans que acabi el mes d'octubre i digui les coses clares, però ja no podran posar "és que a mi no m'han proposat, és que a mi ...." Escolti no, "jo el vaig trucar, jo el vaig trucar". Que ja no puguin argumentar l'excusa que estem a l'espera encara, doncs que tingui una trucada i que li digui la realitat: "Mira, tens la soga al coll. Si saltes et penjaras, si no saltes salvaràs al teu partit. Si no ho fas pel teu país Catalunya, si no fas per Espanya, fes-ho pel teu partit. Això sí que t'interessarà. T'enfonses, el trenques, ho destrosses, ho fas miques, el perds i passaràs a la Història com una cosa nefasta. La possibilitat que tens és: esgotar la legislatura, aconseguir parlant amb Miquel Iceta [líder del PSC] el suport dels tres diputats per acabar-la sense dependre d'Esquerra ni bogeries. En aquest any i mig que queda de legislatura es poden parlar de moltes coses, entre altres coses dels 33 apartats que em vas portar [en un document a la Moncloa]. Dels quals jo crec que n'hi ha 14 ...

Jorge Fernández: Dels 23.

De Alfonso: "... dels 23, dels quals n'hi ha 13 o 14 que es poden ... n'hi ha quatre que és impossible ..." Bé, es tracta de no dir-li [a Mas] que és impossible. "Mira, aquests 13 des d'ara i els altres nou els negociem en aquest any i mig. Saps què, quatre no, però els negociem ... però a esgotar la legislatura. Tenim un any i mig per seguir parlant, per seguir dialogant, per reformular posicions, per parlar de la regeneració, per parlar d'Andalusia, per parlar de Catalunya integrada a Espanya, per parlar de la Constitució ... Ara, si les convoques [les eleccions] anticipadament ja no hi ha marxa enrere, no demanis més, perquè no permetrem que Catalunya s'independitzi. Tu mateix. Ara, ets tu el que saltaràs amb la soga. Jo t'estic oferint que et treguis la soga i passar a la Història com ... "Perquè això passaria perquè Artur Mas deixés el partit o deixa la presidència, això és evident, i aquí és on hi entraria Germà. Jo a Germà encara he de fer la tasca de "escolta, dins el partit heu de liderar i agafar les regnes".

Jorge Fernández: I quan -en aquest escenari que tu dibuixes-, per a quan deixaria Artur Mas la presidència de la Generalitat?

De Alfonso: Bé, és que si s'aconsegueix esgotar l'any i mig que resta de legislatura, en les properes eleccions ell ja haurà dimitit, hi haurà un nou secretari general ...

[...]

De Alfonso: ... A veure, crec que tothom i tot ésser humà tenim una certa vanitat. Jo sóc un creient fervent i la vanitat tot i així també la tinc. No el protagonisme, però sí la vanitat; sentir que has fet alguna cosa bona t'omple d'orgull. Aquesta la tenim tots i jo crec que el president Mas també, per molt que ell sigui molt ... és catòlic però no sé com definir-ho molt bé. Però bé, estic segur que té la seva vanitat i l'oferta seguirà: "Mira, passaràs a la Història com l'únic expresident de la Generalitat que va ser assessor també del govern [espanyol] en temes de política territorial. Perquè Montilla va renunciar-hi, Pujol i Maragall ... només quedes tu. O sigui que no et retiraràs de la política, tindràs un cert protagonisme. Dos, els llibres d'Història parlaran de tu com algú que mai es va saltar la llei, que va ser moderat. A més, vas arribar fins al màxim, on no ha arribat ningú en el tema de la independència de Catalunya, i tot i així vas ser prou home d'Estat per no saltar-mai la llei. T'oferim també això. No farem mai, no podrirem el teu nom entre les lletres. Collons, això sí, has de deixar el partit en mans d'una altra persona que heretarà el programa del teu partit, però no l'ideari de la independència com tu ho has proposat". I aquesta persona jo sí que estic segur que és Germà Gordó.

Germá Gordó, que comptaria amb el suport llavors empresarial en aquest sentit. És a dir, amb els mitjans, i que estaria disposat a això. Jo he tingut reunions amb ell, a veure, evidentment, ja ho va dir Alfonso Guerra, et mous i et claves la castanya abans que surtis. Ell [Gordó] calladet, tot i que algun ja va traient el seu nom, ell calladet. Però ell està encantat. Quan ell em sent explicar-li això, no em diu no.

Jorge Fernández: Es deixa estimar.

De Alfonso: Es deixa estimar. Quan jo parlo amb Espadaler [Ramon Espadaler, d'Unió] diu que li sembla bona idea. Quan jo parlo amb el Jordi, no recordo el cognom, el que és actualment secretari d'allà, em consta que sí. Ara, que caldria fer aquest gest de la trucada, durant aquest mes i que caldria posar-li les coses clares a aquesta crida i oferir-li el diàleg dels 23 punts i, sobretot, aconseguir que esgoti la legislatura, perquè si no "ets tu el que et suïcides i suïcides el teu partit ... Amb la qual cosa això no et serà perdonat mai, mai et seria perdonat. Tu vas ser el que vas trencar el partit després de tenir majoria absoluta tants anys. I això és el que dirà la Història de tu. Pensa-t'ho. Jo t'ofereixo diàleg un any i mig, que és molt temps per dialogar ".

Segurament -jo li diria a Germà Gordó- el que heu de posar és un home a Madrid que parli cada setmana amb Interior, Exteriors, Política Territorial i Vicepresidència. I a la setmana següent que parli allà també amb tu. Però que parli no políticament, no ha de ser un comissari de Convergència. Ha de ser algú tipus diplomàtic, que expliqui allò bo, que respongui al dolent, que intenti evitar el frec, que sàpiga distingir si algú li diu alguna cosa que li molestarà; que sàpiga distingir que això no té importància per al que s'està negociant doncs em puc evitar explicar-li aquesta cosa. Algú que no tingui cap interès darrere, res més que el bé de la societat. És que clama al cel. Germà hi està disposat, l'empresa a Catalunya hi està disposada, jo confio que també el govern [espanyol] estigui disposat i aportaria això.

De Alfonso: "Dit això. Nosaltres estem investigant coses d'Esquerra, però són molt febles. Aquesta és la veritat, ministre ...

Gordó nega cap conxorxa

L'exconseller de Justícia Germà Gordó ha negat aquesta tarda en un comunicat, que hagi participat en cap conxorxa contra Mas.

"Jo tenia encomanades les relacions entre el Govern i l'Oficina Antifrau, tal com reconeix Daniel de Alfonso en la gravació que avui hem conegut. En tot moment vaig informar el president del contingut de les reunions mantingudes en el desenvolupament de la funció que tenia encarregada", indica.

"En relació amb les paraules de De Alfonso extretes de les converses filtrades, mai he participat en cap conxorxa, amb ningú, per tal de descavalcar el president Mas, ans al contrari, sempre li he estat totalment lleial. Continuaré mantenint la meva lleialtat absoluta a Catalunya, a les seves llibertats i a Convergència Democràtica de Catalunya. Sempre he defensat que només la militància de CDC és la que pot canviar els seus òrgans de direcció. Aquest dret fonamental del militant serà exercit de nou properament, ja que CDC celebrarà un important i decisiu congrés aquest juliol", afegeix.