Avui fa dos anys que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entraven a la presó. Els hi enviava la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela després d'escoltar la seva declaració. Els van citar arran de la denúncia de la fiscalia per sedició. I tot just fa dos dies ja saben que són els primers 2 anys dels 9 als que els condemna el Tribunal Suprem.

Fa dos anys que els líders dels moviments socials estan entre reixes, bàsicament, per cridar a la "resistència activa" per tal d'impedir les ordres judicials. I és que la sentència té un punt de ressentiment cap a Sànchez i Cuixart i l'argumentació de la seva condemna es resumeix en que volien "demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals, que els jutges i magistrats que exercien la seva funció constitucional a Catalunya, havien perdut la capacitat per a executar les seves resolucions.

Per Manuel Marchena i els altres 6 magistrats del Tribunal Suprem, la concentració del 20-S davant la seu del departament d'Economia va ser un pols a la judicatura i una demostració de força a l'estat. Segons la sentència, a més, van voler "empènyer la ciutadania simpatitzant amb el moviment secessionista a la resistència activa". 

El text és pervers en alguns moments, especialment amb Jordi Cuixart, a qui sembla que s'hagi condemnat més pel seu pensament que pels seus actes. Diu la sentència en la pàgina 285 que "algunes proclames que podrien considerar-se fruit de l'enardiment d'uns discursos encesos i d'una retòrica de masses apassionada, evidencia que no es tractava en el seu ànim de pur simbolisme o metàfores, sinó que quan parlar d'"aturar" l'actuació de la Guàrdia Civil o cridava que ni la Guàrdia Civil, ni les Forces i Cossos de Seguretat, ni el Tribunal Constitucional, ni cap tribunal podrien detenir els seus objectius, estava pensant en això, en oposar-se també materialment a l'execució dels eventuals mandats judicials". "Estava pensant", diu.

Els fan responsables a tots dos de convocar la població per twitter, "d'idear" el moviment "escoles obertes" i de fer "mutar" la resistència passiva, en resistència activa.

Sànchez

A Jordi Sànchez li ha sortit car erigir-se com a mediador entre els cossos policials i la gent concentrada durant el 20-S. 9 anys de presó li ha costat "la promoció i el lideratge de la concentració" que segons el text va "assumir de forma voluntària i amb aquiescència del processat Forn, que li va conferir el rang d'interlocutor". Diu d'ell la sentència que "la seva actitud en el desenvolupament dels esdeveniments, coherent amb una estratègia sediciosa, no era una altra que la de dificultar i bloquejar l'actuació judicial". Novament citen el bloqueig a la justícia. És una constant en tota la sentència, més fins i tot que la voluntat de fer un referèndum o de declarar la independència de manera unilateral.

La sentència relata amb tot luxe de detalls el tarannà que va fer servir Sànchez per dirigir a la policia durant el 20-S. Novament, també, posa per davant unes intencions i unes maneres de fer, abans dels fets i de si es van acabar realitzant o no. En aquest cas, Marchena i els seus magistrats diuen del que va ser president de l'ANC, que "del seu lideratge parla del "desparpajo" amb el que es va dirigir a alguns dels comandaments policials. "El Sr. Sànchez disponsava sobre el que procedir o no fer", diu la sentència. I també li retreu que mentre ell va estar a la conselleria d'Economia, els Mossos d'Esquadra no van poder fer la seva feina correctament. Que només van carregar quan va marxar.

Li atribueixen a ell el fet que la secretaria judicial no pogués sortir amb seguretat de l'edifici i de tenir un concert amb la resta dels acusats per tirar endavant el procés independentista.

Cuixart

De Cuixart la sentència detalla que es va dirigir als manifestants i va "exigir l'alliberament de tots els detinguts". I aquí el tribunal, tot i que diu que no posa en dubte la reivindicació pacífica de la manifestació li retreu al president d'Òmnium que fes servir l'expressió "no passaran" apel·lant "a la determinació mostrada en la guerra civil". 

La sentència relata el moment en què els dos Jordis van pujar sobre el cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar la manifestació. "El Sr. Cuixart va manifestar parlar en nom de les entitats sobiranistes, així com del PDeCAT, ERC i la CUP, proclamant que 'tots estaven alçats' per lluitar per la seva llibertat i va manifestar que des d'aquell 'altar', en clara referència al vehicle policial, que Sànchez i ell volien convocar a tots els assistents a una mobilització permanent en defensa dels detinguts". 

A Jordi Cuixart el Tribunal Suprem el fa responsable de fer una "crida generalitzada a tota la població d'una comunitat autònoma a oposar-se i desafiar, mitjançant l'ús de la força col·lectiva i una resistència que raobassa l'àmbit del que és purament omissiu". Aquesta actitud la sentència la qualifica de "crida a l'alçament sediciós".

La sentència els fa responsables de preparar el 20 i 21 de setembre el camí cap a l'1 d'octubre i els acusen de concebre mobilitzacions passives "però amb un evident perill que poguessin degenerar en actives, en agressions no només verbals, sinó també físiques".

I novament la sentència els condemna per uns fets que podien haver passat, per uns presumptes pensaments que tenien els acusats, però que mai es van arribar a produir.

Per Nadal a casa?

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han estat condemnats a 9 anys de presó. També els han inhabilitat perquè no se'ls acudeixi presentar-se a unes eleccions. 

Són els que fa més temps que són entre reixes. Han passat per Soto del Real, primer, per Estremera durant el judici, i per Lledoners durant els mesos que han estat a Catalunya. 

La sentència deixa en mans de Serveis Penitenciaris l'atorgament dels permisos. Per tant, si se segueix el que està estipulat, quan tinguin un quart de la condemna complerta, els podran donar els primers permisos per sortir a casa. Això són 2 anys i tres mesos de la condemna de 9 anys. Justament el temps que farà que són a la presó aquest Nadal. Per això no es descarta que els líders de la societat civil puguin sortir de permís per anar a casa el mes de gener.