El compte de Twitter de Jordi Sànchez ha matinat avui per recordar el cinquantè aniversari de l'assassinat de Martin Luther King, l'home que va lliutar per defensar els drets dels afroamericans als Estats Units. Ho fa publicant la carta que l'activista i Premi Nobel de la Pau va escriure des de la presó de Birmingham, on hi va estar reclòs l'abril del 1963 per haver participat en diverses protestes per aconseguir la fi de la segregació racial.

 

Martin Luhter King va escriure aquest text com a resposta a una carta que li van enviar un grup de jueus i eclesiàstics cristians advertint-lo que els afroamericans haurien d'esperar pacientment que la justícia fés el seu curs. El líder afroamericà va reaccionar amb contundència davant la missiva i deixant-los clar que si els drets dels ciutadans, blancs o negres, no podien esperar: "Porto anys escoltant la paraula "Espera!". Aquesta paraula ressona a les orelles de cada negre amb una punyent familiaritat. Però aquest "Espera!" Ha significat gairebé sempre "Mai!". Hem d'entendre, com diu un dels nostres distingits juristes, que "una Justícia massa lenta és una Justícia inexistent", escriu el pastor afroamericà.

"Quan el teu nom de pila passa a ser "Negre", el teu primer cognom "Noi" (independentment de l'edat que tinguis) i el teu segon cognom "Ei, tu"; quan a la teva dona i la teva mare mai se'ls atorga el respectat títol de "Sra."; quan et sents aclaparat de dia i atemorit de nit pel simple fet de ser negre; quan et veus obligat a viure sempre com de puntetes, sense saber molt bé què esperar a continuació, i et veus inundat de pors interns i ressentiments externs; quan estàs constantment lluitant contra la degeneradora sensació de no ser ningú ... llavors entens per què ens resulta difícil esperar. Arriba un dia en què la gota fa vessar el got del nostre aguant, i en què els homes deixen d'estar disposats a que els mantinguin submergits en els abismes de la desesperació. Espero, senyors, que entenguin vostès la nostra legítima i inevitable impaciència", continua la carta.

Quan el diàleg falla, cal sortir al carrer

El text també defensa les protestes al carrer després que el diàleg i la negociació no l'hagi portat enlloc: "a mesura que van anar passant les setmanes i els mesos, ens vam adonar que havíem estat víctimes d'una promesa incomplerta" i continua "igual que en tantes altres experiències passades, les nostres esperances es van veure frustrades i l'ombra d'una profunda desil·lusió es va abatre sobre nosaltres. No ens quedava cap altra alternativa, excepte preparar-nos per l'acció directa,