El líder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, ha al·legat davant de l'Audiència Nacional els seus "constants esforços" per garantir que la concentració davant del Departament d'Economia fos pacífica, encara que admet que només podia controlar els manifestants que l'entitat havia convocat.

La defensa de Sànchez ha presentat avui davant de la sala penal de l'Audiència el recurs d'apel·lació contra la decisió de la jutgessa Carme Lamela d'enviar-lo a presó preventiva, juntament amb el líder d'Òmnium Jordi Cuixart, en la causa que els investiga per sedició pel presumpte setge a la Guàrdia Civil quan registrava el Departament d'Economia el passat 20 de setembre.

En el recurs, Jordi Pina, advocat de Sánchez, insisteix que l'ANC ha promogut, al llarg de la seva trajectòria, "mobilitzacions ciutadanes pacífiques, que, malgrat congregar milions de persones als carrers, no han propiciat ni una sola acció violenta per a les persones o els béns".

L'advocat també qüestiona en el seu recurs que s'atribueixi un delicte de sedició a Jordi Sànchez i apunta que "la independència d'una part del territori de l'Estat espanyol no s'aconsegueix manifestant-se diversos milers de persones durant més de vint-i-quatre hores davant de les dependències de la Conselleria d'Economia" ni obstaculitzant un escorcoll de la Guàrdia Civil.

Sànchez reconeix en el recurs que tant ell com Cuixart es van erigir en interlocutors de la concentració i que això "va respondre a la voluntat de complir el seu deure de vetllar per l'adequat desenvolupament de la concentració que van convocar".

No obstant això, aquest deure "tan sols podia projectar-se respecte a aquells a qui ells havien convocat", afirma el recurs, que recorda que "van ser múltiples" les associacions sobiranistes, organitzacions sindicals i universitats que van cridar a la concentració, a la qual es van sumar "aquells ciutadans que lliurement i espontàniament van decidir anar" a la protesta.

Prova d'això és que l'ANC "comptava amb l'assistència de 2.000 persones, no amb la de més de 40.000, com finalment va passar", prossegueix l'escrit, que desvincula les entitats sobiranistes de les concentracions "realitzades espontàniament per ciutadans indignats" en altres punts de Catalunya on la Guàrdia Civil estava practicant registres per ordre judicial.

De fet, el recurs sosté que, si l'objectiu de la manifestació hagués estat impedir la pràctica de l'escorcoll, "s'hauria pogut aconseguir fàcilment", ja que a la concentració hi van assistir 40.000 persones i la conselleria estava custodiada "per amb prou feines més de tres agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat".

El recurs inclou un vídeo de Cuixart i Sànchez que els mostra desconvocant la protesta i demanant als concentrats que actuïn de forma pacífica, "malgrat que bona part dels manifestants s'oposava obertament a ells", segons l'escrit.

La defensa retreu a la magistrada que basi en "meres intuïcions o sospites personals" la seva afirmació que hi ha risc de fuga i de destrucció de proves en els encausats i recorda que Sànchez "ha anat pel seu propi peu" a les dues citacions.