En el recorregut que està fent per Amèrica Llatina, on ha anat a fer muntanyisme, l'exconseller Jordi Puigneró ha denunciat aquest dijous les 60.000 tones de plata que Espanya va treure de les mines de potosí en l'època colonial. "Ahir durant la visita a les mines del Cerro Rico de Potosí ens van explicar les dades des de l'època colonial espanyola: 8 milions de morts (majoritàriament indígenes esclavitzats), 60.000 tones de plata fina amb destí principal el Regne d'Espanya", ha assenyalat.

La història de Potosí (a l'actual Bolívia) ha configurat l'imaginari castellà de la riquesa, amb dites i fins i tot referències a El Quixot de Cervantes. Tot va començar l'1 d'abril dels 1545, quan un grup d'espanyols encapçalats pel capità Juan de Villarroel van controlar el Cerro Rico, després de confirmar la troballa de plata que havia fet un pastor quítxua. Van establir allà un poblat i va començar l'explotació del jaciment. La mà d'obra eren indígenes sotmesos al mètode d'esclavatge denominat la mita, a instàncies del virrei Francisco Álvarez de Toledo. Als indígenes se'ls feia treballar fins a 15 hores diàries, cavant túnels, i extraient el metall manualment o a pic. Eren molt freqüents les malalties, els esfondraments i altres accidents, que van ocasionar la mort de milers de treballadors. Les rebel·lions eren freqüents i ofegades a sang i foc, sense contemplacions. La producció de plata va arribar al punt màxim al voltant de l'any 1650, després de cent anys de treure'n, i a partir de llavors va començar a exhaurir-se.

Potosí va ser la mina de plata més gran del món i va esdevenir una de les ciutats més poblades del món, amb 160.000 habitants. I, efectivament, es calcula que 8 milions de persones van morir a la mina mentre va estar oberta. La fama de la plata de Potosí va entrar en l'imaginari castellà amb l'expressió "vale un potosí", que remarca que alguna cosa és molt valuosa. Miguel de Cervantes ho recull en El Quixot amb aquesta frase: "Si jo t'hagués de pagar [...] el tresor de Venècia, les mines del Potosí serien poc per pagar-te".

Què se'n va fer de les 60.000 tones de plata enviada a Espanya?. Segons explica l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano a Las venas abiertas de America Latina, les riqueses ni tan sols es quedaven a Espanya. La Corona espanyola estava tan hipotecada que "cedia per avançat gairebé tots els carregaments de plata als banquers alemanys, genovesos, flamencs i espanyols" a qui devia diners.