Jordi Pesarrodona (Sant Mateu de Bages, 1960) va ser el candidat de l'Assemblea Nacional Catalana més votat per la militància a les darreres eleccions internes. Però els seus anys d'experiència política i activista no van ser suficients per a portar-lo a la presidència de la principal entitat de l'independentisme. Sis mesos després d'aquells comicis, Pesarrodona ha hagut de fer front a les obligacions que suposen ser vicepresident de l'ANC. I ho ha fet amb una certa comoditat, acostumat a les exigències de l'activisme de carrer que ha protagonitzat al llarg del procés independentista. Reconegut per la seva peculiar protesta durant el 20-S, plantant-se amb un nas de pallasso al costat d'un Guàrdia Civil, encara va anar més enllà quan va impedir que un altre agent accedís al col·legi electoral a Sant Joan de Vilatorrada durant el referèndum de l'1-O, motiu pel qual va acabar sent inhabilitat. Malgrat l'impàs que travessa el moviment independentista, Pesarrodona es troba encara a la primera fila de la mobilització als carrers. Aquest dimarts, l'ANC ha convocat una manifestació contra la reforma del delicte de sedició i l'enduriment dels desordres públics. ElNacional.cat entrevista el vicepresident per conèixer l'actualitat de l'entitat i els detalls de la protesta.
🔴 Manifestació de l'ANC del 6 de desembre del 2022 a Barcelona: hora, recorregut i tots els detalls
Malgrat haver guanyat les eleccions de la militància de l'ANC, ha acabat ocupant el càrrec de vicepresident. Se sent còmode en aquesta posició?
Sí, m'hi sento còmode perquè ja vaig pactar que no era hora de càrrecs, sinó de lideratges compartits, i em veia més fort des de la vicepresidència que a la presidència. La vicepresidència em permet estar més al carrer, a prop de les persones, que és el meu espai de comoditat. De fet, al plenari de constitució ja vaig demanar el vot per la Dolors Feliu.
Així, la sintonia amb la resta de l'equip ha estat plàcida?
No cal amagar que hi ha diferents opcions, com a qualsevol associació. No vull enganyar ningú, les òptiques poden ser diferents. Uns van més en la línia de 'sense desobediència no hi haurà independència', però altres no estan tan disposats a desobeir i busquen camins alternatius per fer la independència. Trobar un camí conjunt és el futur del moviment independentista.
Dintre de l'ANC també hi ha una oposició entre opcions, doncs? O es respira amb més força el corrent de la desobediència?
Hi ha els dos moviments. Per això fem el debat de la Conferència Nacional de l'independentisme, que és una gran oportunitat. No només l'ANC, sinó que tot el moviment independentista ha de ser capaç de trobar un punt que ens uneixi tots.
Dintre de l'ANC també hi ha diferents línies: uns van més per la desobediència, però altres busquen camins alternatius per fer la independència
Ha de ser difícil de trobar l'equilibri entre la vida personal i la vicepresidència.
És un repte molt gran que he d'afrontar, perquè la dedicació a l'ANC són moltíssimes hores. Com que el meu espai de comoditat és al carrer, vaig a moltes xerrades, conferències, trobades, campanyes com Nosaltres Acusem, la Conferència Nacional, i fins i tot d'altres com el Consell de la República i els CDR. Costa moltíssim de conciliar, però estem en un moviment revolucionari no violent i anem a totes, així que destinem les hores que convingui.
L'ANC ha realitzat moltes accions des que ha arribat a la vicepresidència, com ara la manifestació de la Diada, l'acampada a plaça Catalunya, denúncies davant el Parlament Europeu i l'ONU... Està satisfet amb la feina feta?
Va en molt bon camí. És imprescindible la mobilització i fer que el poble s'adoni que el moviment independentista, lluny d'estar desactivat, està més actiu que mai.
És fàcil organitzar aquestes accions tenint en compte les diferències internes de les quals parla? O hi ha punt d'entesa?
El més important és que el missatge sigui molt comú i molt directe. En mi sempre trobaran una persona de consens. M'interessa anar a totes amb l'objectiu de la independència. En aquest camí, intento trobar tots els punts de concordança.
Darrerament, han aflorat polèmiques al voltant de l'ANC, com la Diada sense el president Pere Aragonès o les xiulades a Carme Forcadell el cinquè aniversari de l'1-O. S'han gestionat bé?
Pere Aragonès no és el primer president que diu no sentir-se representat per la manifestació: el 2012 ja va dir el mateix Artur Mas, i després va haver de rebre l'ANC i Òmnium per parlar del que havia passat al carrer. Una cosa és allò que defensen els dirigents i una altra és allò que defensa el poble. Sense la participació massiva de les bases dels tres partits sobiranistes hauria estat impossible l'èxit de la Diada. Per tant, es veu que el poble va per una banda i els dirigents tenen un altre pensament.
El poble va per una banda i els dirigents per una altra; sense una revolta ciutadana no-violenta al carrer no es canviaran les coses
Hi ha un abís entre els dirigents i el poble, doncs.
És evident. Es veu cada dia. Fins i tot hi ha hagut un trencament del Govern, i sense la manifestació massiva de la Diada no crec que s'hagués trencat el pacte. Es van adonar que s'havia de tornar a escoltar el poble. Els dirigents deuen tenir marcat el seu full de ruta, pensen que ara s'han de prioritzar altres coses, i el moviment d'alliberament nacional pensa a continuar treballant. Sense una revolta ciutadana no-violenta al carrer no es canviaran les coses. Això és el que fa l'ANC perquè és l'eina mobilitzadora per excel·lència.
Parlant del trencament del Govern, ha estat bo o dolent per a l'independentisme?
Ni bona ni mala notícia. El que s'està veient és que els protagonistes comencen a dir clarament cap a on volen anar i quina és la seva opció, que fins ara no es deia clarament. Fins ara no se sabia si tothom estava a favor de la taula de diàleg, que per mi no ho és perquè hauria d'haver-hi un mediador internacional. Però és lícit que la defensin i, si hi ha gent que creu que és la sortida, endavant. Per altra banda, els que van trencar el Govern diuen que volen anar a totes i que tenien una sèrie de mesures que no es complien. I la CUP ara sembla haver definit que volen un segon referèndum, encara que diguin que només és per refrendar el mandat de l'1-O. S'han d'aclarir totes aquestes coses. Estem en un moment bo si hi ha mobilització.
El trencament podria significar eleccions abans de la data prevista. Veurem una llista cívica amb la participació de l'ANC?
L'ANC no s'ha de convertir mai en un partit polític. És una eina mobilitzadora, i l'ANC no ha d'encapçalar aquesta llista. El que pot fer és acompanyar-la si es donen els ingredients per fer-la. Per això aquesta Conferència Nacional és clau per veure si s'ha de fer aquesta llista. Jo estic a favor d'una llista de país, com la de l'SNP escocès, en què s'uneixin tots els actors per anar tots a la una. Però no l'hauria d'encapçalar una associació del moviment civil que ha nascut per mobilitzar la ciutadania perquè els partits polítics compleixin el full de ruta acordat.
Hi ha diferències internes a l'ANC sobre com ha de funcionar aquesta llista cívica?
Evidentment, com en totes societats hi ha divergències. Per això insisteixo en la Conferència Nacional, per escoltar-nos tots. Hem de trobar el consens. Si no ens reunim i no ens escoltem tots els protagonistes de l'independentisme, no anirem enlloc.
L'ANC no ha d'encapçalar la llista cívica de l'independentisme a les pròximes eleccions, però pot acompanyar-la
La Conferència Nacional ha de reunir-se a principis del 2023. Confia que hi participin els actors de tot l'espectre de l'independentisme, o li preocupa que hi falti algú?
Amb els esdeveniments que han passat darrerament, penses que potser serà complicat que hi siguem tots. Però tothom s'ha de sentir convidat: partits sobiranistes, entitats tradicionals del moviment independentista, associacions, municipis, sindicats, i fins i tot aquell sector més anàrquic, com ara els CDR. El moviment independentista és tan ampli que es fa imprescindible escoltar-nos.
Parlem ara de la manifestació contra la reforma del Codi Penal. La derogació de la sedició va lligada a l'enduriment dels desordres públics agreujats. Els preocupa?
Preocupa moltíssim. L'altre dia em vaig assessorar i el meu advocat em va dir que la meva protesta simbòlica del 20-S ara podria interpretar-se com a intimidació a l'autoritat pública i comportaria entre 3 i 6 anys de presó. Imagina't si una protesta tan blanca com aquella comportés presó. La reforma porta amagat un increment de la persecució de l'independentisme de base, i també de qualsevol plataforma com la PAH, o qui surti a protestar pel seu sou. Per això sortim a manifestar-nos, tot i que també ens alegrem que es derogui la sedició, i això cal dir-ho perquè de vegades els titulars són enganyosos.
Quin és l'objectiu de la manifestació? Aconseguir esmenes en el text dels desordres públics, o aconseguir que només tiri endavant la derogació de la sedició sense tocar res més?
No sé si a través d'esmenes o deixar-ho tal com està, però hem d'aconseguir que amb la mobilització se'ns escolti. Insisteixo en el tema de la mobilització: les mobilitzacions permanents a l'Iran, per exemple, han fet moure's el fiscal general i suprimir la policia de la moral. Si som milers de persones, el poder legislatiu ha d'escoltar el clam del poble i recollir les seves demandes.
Les mobilitzacions permanents a l'Iran han suprimit la policia de la moral; si som milers de persones als carrers, el legislatiu ha d'escoltar el clam del poble
Dijous passat va haver-hi una manifestació contra l'enduriment dels desordres públics, però només amb la presència de pocs centenars de manifestants. Aquest dimarts veurem un veritable clam als carrers?
La manifestació de l'altre dia es va convocar amb molt poc temps i no va arribar a la societat. Per això nosaltres vam posar una data concreta, clarament simbòlica perquè no tenim res a celebrar, i amb molta antelació.
Una data simbòlica en què els CDR precisament han convocat una manifestació al mateix indret que vosaltres i només mitja hora abans per fer una crema de la Constitució espanyola. Us en desmarqueu o preveieu participar-hi?
La llibertat de manifestació permet a qualsevol persona ocupar els carrers com vulgui. L'ANC no convoca aquest acte en concret, però ni li dona suport ni deixa de donar-li, així que plena llibertat. Des de la no-violència, anirem a totes les manifestacions. I no-violència també va ser allò dels joves a Urquinaona, perquè cremar un contenidor és legítima defensa, mai és violència perquè és un objecte i les persones es defensaven d'atacs indiscriminats d'una policia demofòbica.
Pot ser que algun membre de l'ANC decideixi participar-hi?
No podem prohibir a ningú que vagi on vulgui. Sempre estaré en contra de les accions violentes perquè no hi crec. L'altre dia vaig participar en el tall de la Jonquera al Pertús que no s'havia demanat permís. Va ser un acte de desobediència a la via pública, emmarcada dintre de la no-violència. No reconeixem que es posin fronteres entre la Catalunya nord i la Catalunya sud, i tampoc volem reconèixer la Constitució espanyola. Si no fas mal a ningú, és llibertat d'expressió.
A la manifestació contra la reforma de la sedició hi serà Junts, la CUP i el sector crític d'ERC. Com valoreu aquesta transversalitat?
Demostra que les bases van diferents de les cúpules dels partits. Torno a veure que les bases surten al carrer massivament a protestar. Sense la gent de tots els partits sobiranistes, els seus votants, hauria estat impossible l'èxit que vam tenir a la Diada. Això és francament positiu.
M'ha sorprès que Òmnium no vulgui ser a la manifestació; ells creuen que ens centrem exclusivament en el Govern, i nosaltres diem que la reforma pot afectar les persones encausades
Però, per contra, no hi serà Òmnium Cultural. Xavier Antich diu que la manifestació contribueix a la "confrontació" entre l'independentisme.
Ells creuen que ens centrem exclusivament en el Govern de la Generalitat, i nosaltres diem que la reforma de la sedició pot afectar molt totes les persones encausades. I això, malauradament, ho fa tant el govern de l'Estat com el de la Generalitat. La manifestació és una mica contra els dos per intentar reformar aquests delictes sense tenir en compte l'enduriment dels desordres públics. He llegit la reacció d'Òmnium a la premsa i m'ha sorprès perquè no lliga amb el que sempre diu Xavier Antich. Nosaltres ho focalitzem contra la llei en general i aquells que l'estan reformant.
Malgrat la seva absència, més d'una seixantena d'entitats ja s'han adherit al manifest contra la reforma de la sedició. La manifestació confia reunir també una àmplia representació dels moviments socials i ser un front comú?
Ni més ni menys. Hem d'escoltar tothom perquè la repressió va contra tots. Hi haurà la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i la de Ponent, en què hi ha tot el moviment de suport a Pablo Hasél, i tot el moviment independentista està a favor que aquest home estigui fora de presó perquè només va exercir la llibertat d'expressió. Evidentment que s'hi ha d'encabir tothom, perquè la reforma de la sedició afecta absolutament a tots.