Aquest 5 de gener el Rei emèrit, Joan Carles I, compleix 80 anys. El monarca, un dels protagonistes de la transició entre la dictadura de Francisco Franco i la democràcia, va portar la Corona a la màxima acceptació social en els primers anys de regnat. No obstant això, la seva figura va quedar fortament debilitada en els últims temps com a cap d'estat, per la qual cosa va haver d'apartar-se i va donar pas al seu fill, Felip de Borbó, el juny del 2014.

Des dels vincles amb Franco fins al cas Nóos, la monarquia sota Juan Carlos I va encadenar una sèrie de polèmiques que va portar la monarquia a ser una de les institucions amb menys crèdit d'Espanya. Aquest és un repàs pel seu regnat que va tenir no un, sinó alguns i sonats moments per recordar.

1970: El "gran afecte" per Franco

La successió de Joan Carles I al capdavant d'Espanya després del règim de Francisco Franco ha estat sempre un dels punts més discutits sobre el monarca, que va jurar els principis de la dictadura en assumir el seu càrrec el 1975. Uns anys abans, el 1970, el Rei emèrit va realitzar unes declaracions a la televisió pública de Suïssa en les quals lloava el dictador.

En ple deteriorament de la dictadura, que ja afrontava els últims anys, Joan Carles va afirmar en la conversa de la televisió suïssa que Franco "va salvar Espanya de la crisi de 1936", o el que és el mateix, del cop d'Estat que va donar el dictador. Va dir a més que Franco havia establert les "bases del desenvolupament" i que era un "exemple" per al monarca.

2007: "Per què no calles?"

La Cimera Iberoamericana del 2007 va tenir un clar protagonista. I aquest va ser Joan Carles I. Mentre intervenia el llavors president del Govern, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, l'aleshores president de Veneçuela, Hugo Chávez, es va dedicar a interrompre'l constantment desqualificant el seu predecessor, José María Aznar, amb qui se les havia tingut per la seva gestió davant el cop d'Estat al país sud-americà el 2002.

La impertinència de Chávez va despertar una expressió espontània del Rei, que no va dubtar a manar a callar el cap d'estat veneçolà amb la ja coneguda: "Per què no calles?", el va deixar anar Joan Carles, la qual cosa va servir perquè Chávez abaixés el to i deixés d'interrompre Zapatero, que va rebutjar les paraules del president de Veneçuela en les quals desqualificava Aznar. Uns minuts després el Rei va tornar a fer-se veure en abandonar la cimera quan parlava el president de Nicaragua per estar en disconformitat.

2011-14: Cas Nóos

A finals del 2011 va tenir lloc un dels esdeveniments que més va marcar la imatge de la Casa Reial i que van debilitar el regnat de Joan Carles. Un dels gendres del Rei i marit de Cristina de Borbón, Iñaki Urdangarin, va ser imputat juntament amb els seus socis en una branca del cas Palma Arena. En un primer moment, la Infanta no va ser encausada malgrat ser copropietària d'una empresa implicada en el cas.

Posteriorment, es va imputar la infanta Cristina per blanqueig de capitals i delicte fiscal i el 2014 va declarar davant dels jutjats per la seva presumpta implicació. Una declaració en la qual va assegurar no saber res de la trama de corrupció: fins a 579 vegades va dir al jutge "No recordo", "no ho sé" o "No em consta". L'escena de la Infanta als jutjats va debilitar la imatge de la Casa Reial l'any en què Joan Carles I va cedir el tron a Felip de Borbó.

2012: Una herència no declarada

Cinc anys després, el 2012, un escàndol va esquitxar la Casa Reial. Diversos mitjans internacionals van publicar la increïble fortuna oculta de la Casa Reial, que The New York Times va arribar a xifrar en 1.800 milions d'euros. L'opacitat dels comptes, que assolien altes xifres, es va haver d'afegir a una altra revelació uns mesos després: el rei Joan Carles va rebre una herència de més de dos milions d'euros per part del seu pare, Joan de Borbó, i no la va declarar.

L'herència que va rebre el 1993 constava de tres comptes amb 7.955.775 francs suïssos, la qual cosa equivalia a més de 700 milions de pessetes de l'època. Aquests diners van quedar en diversos comptes a l'estranger i van ser rebuts pel mateix Joan Carles I i les seves dues germanes, Pilar i Margarita de Borbó.

2012: "Ho sento molt. No tornarà a passar"

45.000 euros. És el que li va costar al Rei emèrit un safari en el qual es dedicava a matar elefants, un animal que per cert està en perill d'extinció. La polèmica va sumar el rebuig dels animalistes i l'escàndol pel cost del tour, que no va tardar a relacionar-se amb el cost econòmic que suposa mantenir la Casa Reial espanyola.

Un dels moments més recordats van ser les declaracions del monarca a l'hospital després de ser intervingut per una fractura al maluc que es va provocar en la mateixa passejada per la sabana. "Ho sento molt, m'he equivocat. No tornarà a passar", va deixar anar el rei Joan Carles.

2016: Pilar de Borbó als papers de Panamà

A l'herència no declarada de Joan Carles, s'hauria d'afegir el 2016 un altre escàndol fiscal a la Casa Reial. L'Agència Tributària va obrir una investigació a Pilar de Borbón per sortir als famosos papers de Panamà, la filtració de documents confidencials del bufet d'advocat panameny Mossack Fonseca.

La germana més gran de Joan Carles seria la presumpta propietària d'una empresa situada a Panamà anomenada Delantera Financera SA, una empresa que va estar activa des de 1974 fins al 24 de juny del 2014, cinc dies després de l'abdicació del rei Joan Carles.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat