El ple per a la investidura de Pedro Sánchez ha començat aquest cap de setmana de Reis mentre damunt del Congrés encara queia la pedregada desfermada la vigília per la Junta Electoral Central quan va decidir inhabilitar el president, Quim Torra, i prendre l’escó al vicepresident Oriol Junqueras al Parlament Europeu.
A l'hemicicle i als passadissos totes les mirades queien damunt del líder del grup republicà, Gabriel Rufián, que ha atribuït la decisió de la JEC a un “atac” de la dreta al PSOE. Rufián ha encaixat la situació sense canviar el posat.
Abans de començar el ple ha donat a entendre en declaracions a diferents emissores que no es canviaria la decisió que va prendre el consell nacional d'ERC, l'abstenció -de fet, l'executiva reunida d'urgència a Barcelona l'ha ratificada després- , però en el recés ha afegit que la dirección del seu partit tenia previst tornar a analitzar el nou escenari i ha deixat anar un enigmàtic: “es bo que els partits s’adaptin”.
Muntanyes russes emocionals
No ha volgut afegir res més. “No entro en muntanyes russes emocionals, en sensacions, no som futbolistes”, ha replicat quan un periodista li ha demanat quina seria la seva decisió en una compareixença a l’escriptori del Congrés.
Als passadissos de la Cambra Baixa espanyola tothom donava per descomptat que ERC mantindria la seva decisió, però també tothom és conscient que fins que no es faci la votació no hi haurà res definitiu. A Barcelona també s'ha de reunir el ple del Parlament a les cinc de la tarda.
I tots els ulls observen Rufián i els escons republicans mentre parla el candidat Sánchez. “Ha aplaudit Rufián?”, s’escolta a la tribuna de premsa. Però no. Rufián només aplaudeix. Només ho ha fet dos cops. Quan el candidat parla de dignificar la memòria històrica i quan anuncia la mesa de diàleg acordada entre socialistes i republicans.
Des de la segona fila del Congrés, just darrer del govern escolta el líder de l’oposició, el popular Pablo Casado. També a la segona fila, en l’extrem oposat, el segueix el líder de Vox, Santiago Abascal. Aquesta és una de les novetats del ple: populars i Vox compartint la primera fila d’escons de diputats.
El ple comença amb el diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas prenent possessió del càrrec amb un irònic “amb permís de la JEC”. Les protestes, però, s’han disparat quan ha continuat en català “en defensa dels drets fonamentals i entre ells els dret a decidir de tots els pobles”.
Tot seguit la diputada del PP Álvarez de Toledo ha demanat que es llegís l’acord entre PSOE i ERC i la presidenta del Parlament, Meritxell Batet, ha desestimat la proposta perquè és conegut el contingut.
Gabriel Rufián després de la intervenció de Sánchez / M.L.
El discurs de Sánchez
I, finalment, ha arribat el torn de Sánchez. El candidat ha volgut esbandir dubtes des del primer moment i ha deixat clar només prendre la paraula que “no es trencarà Espanya, no es trencarà la Constitució”.
Això no obstant, el discurs, tot i que mil·limetrat, ha traït Sánchez, que tot seguit ha assegurat que els espanyols volen que se superi “el conflicte polític que des de fa temps enterboleix les relacions entre Catalunya i Espanya”. De sobte, ha reconegut Catalunya com un ens separat d’Espanya i el conflicte com una reivindicació de tot un territori, una de les qüestions més criticades des de les files constitucionalistes.
Les explicacions del candidat no han satisfet, evidentment, les sorolloses files de la dreta que fins i tot ha deixat anar un “quina vergonya!” mentre intervenia el candidat. “No els demanarem que renunciïn a la seva ideologia, només els demanarem que renunciïn al seu sectarisme”, ha ventat el candidat.
Sánchez ha cridat a desjudicialitzar el debat i reduir amb el diàleg i la política la tensió territorial. Però no hi ha hagut massa més concrecions.
Tot i la transcendència del ple, la tribuna de convidats apareix mig buida. El diputat de Vox Javier Ortega Smith s'ha dedicat a llegir un llibre mentre el candidat parlava. Al seu darrere, a tercera fila, Inés Arrimadas, de Cs, sense Albert Rivera.
El més entusiasta avui, a banda dels diputats socialistes, era Pablo Iglesias, que no ha estalviat els aplaudiments al candidat, i ha acollit dempeus el final de la seva intervenció. I amb aquest panorama ha començat després d’un recés la intervenció dels grups de l’oposició.