El Ministeri de l'Interior ha decidit aplicar l'article 100.2 del Reglament Penitenciari a Luis Bárcenas, extresorer del Partit Popular. La mesura implica que el qui també fou senador dels populars disposarà d'un règim de semillibertat o tercer grau, segons ha informat el diari El País. La decisió s'ha adoptat després que Bárcenas hagi realitzat una gran part d'un programa de reinserció per als delinqüents de delictes vinculats a la corrupció i també després d'haver-li concedit fins a 20 permisos de sortida de la presó en què "no s'ha registrat cap incident".

La informació apunta que l'extresorer del PP iniciarà la seva semillibertat aquest dijous i sortirà de la presó de Soto del Real. Està previst que compleixi la resta de la seva condemna —de 33 anys i quatre mesos inicialment; però finalment, fruit de la revisió del Suprem, de 29 anys i un mes per la primera època del cas Gürtel— en un Centre d'Inserció Social a Madrid. La mesura pot ser recorreguda per la Fiscalia davant el jutge de vigilància penitenciària i, si es desestimés, encara podria ser recorreguda davant l'Audiència Nacional. Bárcenas va ingressar a presó preventiva a mitjans del 2013 i va sortir abonant-ne la fiança corresponent el gener de 2015. Una vegada es va fer pública la sentència de Gürtel el maig de 2018, l'extresorer va ingressar a Soto del Real per complir la condemna imposada. El tribunal ja va estipular aleshores que el temps màxim de compliment seria de 12 anys amb l'aplicació de la regla del triple de la condemna més gran, que en aquest cas correspon als quatre anys pel delicte de blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública.

L'Audiència Nacional arxiva la caixa B del PP

Aquesta decisió de Presons es coneix un dia després que el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, arxivés la investigació sobre les presumptes donacions d'empresaris a la caixa B del Partit Popular durant la presidència de José María Aznar. Aquests diners en negre van sortir a la llum pels papers de Luis Bárcenas. Presumptament, aquestes donacions es feien a canvi d'adjudicacions públiques per part de la formació popular, però Pedraz sosté que no s'ha pogut acreditar que es cometés cap delicte: "No existeix una anotació, un correu electrònic, un document, una conversa gravada, una declaració testifical que aporti alguna dada incriminatòria, ni tampoc ho fan els múltiples informes de la UDEF o dels interventors de la Fiscalia".

Aquest cas el va iniciar el jutge Pablo Ruz l'any 2013, però va tancar la causa dos anys després per no haver trobat "indicis delictius" en el pagament de la reforma de la seu dels populars al carrer Gènova de Madrid amb els fons extracomptables. Ara bé, les declaracions judicials del líder de la Gürtel, Francisco Correa, i del propi Bárcenas explicant en un escrit dirigit a la Fiscalia Anticorrupció que algunes de les donacions rebudes "buscaven adjudicacions" van provocar que es reobrís el cas l'any 2017. De fet, en una declaració el 16 de juliol de 2021 davant el magistrat Pedraz, l'extresorer va apuntar els ministres de Foment i Medi Ambient del partit perquè es reunien amb empresaris que feien donacions a la caixa B. Aquell mateix mes, es va tancar la fase d'instrucció i les parts restaven pendents de l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Anticorrupció, en rebre aquest document, va sol·licitar el sobreseïment de la causa perquè no es van detectar irregularitats en les adjudicacions públiques.