En una carta al diari Libération, els intel·lectuals més prestigiosos de l'Acadèmia Francesa reclamen l'expulsió immediata de l'escriptor i Premi Nobel Mario Vargas Llosa perquè consideren que és "un ultra d'extrema dreta que embruta la institució".
Escollit el passat 25 de novembre, ara els seus membres demanen a la institució que el faci fora: "Vam conèixer, amb estupor, el 25 de novembre, l'elecció de Mario Vargas Llosa a l'Acadèmia Francesa. En desconeixem els motius. Potser l'Acadèmia va considerar que l'escriptor peruà encarnava l'ideal de l'escriptor compromès de la Il·lustració. Però aquestes eleccions plantegen greus problemes ètics. El suport de Mario Vargas Llosa a José Antonio Kast, candidat d'extrema dreta, defensor nostàlgic de la dictadura militar de Pinochet, a les eleccions presidencials de Xile del 19 de desembre, és, de fet, només un dels últims avatars, una actitud que ha legitimat durant dècades els líders responsables d'assassinats i violacions dels drets humans. Aquí en teniu uns quants exemples".
Tribuna dels intel·lectuals francesos al Libération
"Extremista de dretes a Xile, Colòmbia, l'Argentina i el Perú"
Amb aquest primer paràgraf comença la carta en què enumeren altres exemples que consoliden la figura de Vargas Llosa com un ultra. Entre d'altres, l'escrit el firmen César Itier (professor universitari), Valérie Robin Azevedo (professora de la Universitat de París), Pablo del Valle (antropòleg), Evelyne Mesclier (directora d'investigacions de l'Institut d'Investigacions per al Desenvolupament) i Sylvie Taussig (investigadora del Centre Nacional per a la Investigació Científica).
Així doncs, també es fixen en el suport que va donar al president colombià Iván Duque, elegit el 2018, "qui va posar fi als acords de pau signats el 2016 entre el govern i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), després d'un conflicte mortal de dècades. Des d'aleshores, els assassinats d'antics guerrillers, sindicalistes, líders indígenes i activistes ecologistes han tingut lloc gairebé cada dia".
Però els exemples de Xile i Colòmbia també s'estenen a l'Argentina i al seu país natal, el Perú. "Va aplaudir Keiko Fujimori, l'excandidata presidencial que es va resistir durant setmanes a reconèixer la seva derrota i que ara està en campanya permanent per destituir el president Pedro Castillo. A més, en el cas de l'Argentina, s'ha pronunciat per deixar de jutjar els crims de lesa humanitat comesos per l'última dictadura militar (1986-1983) i pels quals ja han estat condemnats centenars de repressors".
Per rematar els arguments, els intel·lectuals francesos també recorden els escàndols de corrupció que l'envolten. "Pel que fa a escàndols més recents, hi ha el cas dels papers de Pandora, la investigació internacional sobre evasió d'impostos i rentat de diners que va destapar que Vargas Llosa tenia comptes en paradisos fiscals".
Macron ha d'acabar d'aprovar la seva elecció
La carta del Libération avisa de la gravetat dels fets i conclou: "Incloure'l a l'Acadèmia taca la imatge de França a l'Amèrica Llatina, on les seves postures extremistes són ben conegudes i susciten un fort rebuig. Amenaça de legitimar postures que trepitgen els valors de la democràcia amb què França vol associar-se", assenyalen. En menys d'un mes, Vargas Llosa ha obert una esquerda dins l'Acadèmia Francesa.
Aquesta institució fundada el segle XVII pel cardenal Richelieu ha creat un precedent amb el peruà, ja que és la primera vegada en la seva història que compta amb un escriptor que no ha publicat ni un llibre en llengua francesa, la defensa i preservació de la qual és la raó de ser de la institució.
Marquès espanyol des de fa una dècada
La negativa dels intel·lectuals arriba abans de l'acceptació definitiva. El pas següent perquè l'elecció sigui vàlida és l'aprovació de l'anomenat protector: el president de la República, en una audiència amb el nou acadèmic haurà de fer la inscripció. Després de rebre l'aprovació d'Emmanuel Macron, Vargas Llosa ja podrà ser instal·lat, és a dir, prendre possessió de l'escó 18, en una cerimònia privada i en cercle reduït.
D'aquesta manera, substituirà el filòsof Michel Serres, mort l'any 2019. De l'acadèmia que sí que és membre i el seu nomenament no ha comportat mai problemes és de la Real Academia Española, de la qual ja forma part des de 1994 i, a més, l'any 2011 el rei emèrit Joan Carles I el va nomenar marquès espanyol.
Fotografia de portada: imatge de recurs de Mario Vargas Llosa