L'Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada (ICGEA) ha analitzat "l'excel·lència en la gestió" per part d'alguns dels principals mandataris regionals, destacant a Juan Manuel Moreno Bonilla, Margalida Prohens, Íñigo Urkullu, Emiliano García Page i Isabel Díaz Ayuso com els cinc "presidents autonòmics, de diferent signe polític, que tenen en comú el seu alt acompliment a l'hora de fer realitat les seves promeses electorals i traduir-les en resultats tangibles," va assenyalar Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'ICGEA.
L'ICGEA diu que "l'elevat grau de compliment dels programes que els van portar a guanyar les últimes eleccions en els seus respetivos territoris es tradueix que han aconseguit materialitzar les seves propostes". "Durant la campanya electoral, els polítics estan plens de bones intencions i prometen canvis significatius i millores substancials en la vida dels ciutadans. Tanmateix, una vegada elegits, alguns dels seus compromisos es queden en simples intencions, s'acumulen al calaix dels assumptes pendents o, pitjor encara, cauen en l'oblit".
Juan Manuel Moreno Bonilla
El 19-J de 2022 els votants van decidir donar una nova oportunitat a Juan Manuel Moreno Bonilla per continuar quatre anys més al capdavant de la Junta d'Andalusia, des que, el gener de 2019, "complís el gran somni d'agafar les regnes d'una Comunitat Autònoma en la qual el socialisme havia governat durant quatre dècades". Segons l'Institut Coordenades, l'actual president andalús es va comprometre a donar un nou impuls la regió més poblada d'Espanya -composta per vuit províncies- amb propostes, principalment, entorn de l'economia i l'ocupació, de suport a les empreses i els sectors productius; així com a les famílies, a la cultura, el turisme i a la inclusió social. "Alguna cosa que ha logFado, a més de comprometre's a transformar l'Administració en una de més eficient i importants rebaixes d'impostos", afirma.
Moreno Bonilla va prometre una gestió tranquil·la, però eficaç. Diu l'Institut Coordenades a què "les dades donen suport el seu acompliment. En ocupació, la taxa d'atur ha baixat 3,7 punts. Segons les últimes dades de l'INE (quart trimestre de 2023), se situa en el 17,6%; mentre que, l'últim any de gestió socialista, la xifra se situava en el 21,3%. La situació es repeteix en la taxa d'atur femenina, que acumula gairebé 5 punts de descens, passant del 25,4% al 20,68%. El nombre d'autònoms ha crescut gairebé en 82.000 persones des que Bonilla és president, de manera que Andalusia concentra ara la major part de l'augment d'autònoms, seguida de Madrid, consolidant-se com la regió amb més nombre de treballadors per compte propi d'Espanya."
Afegeix que la comunitat d'Andalusia va assolir rècord en el volum de les seves exportacions el 2023 amb una xifra històrica de 38.357 milions d'euros, consolidant-se com la tercera regió que més exporta d'Espanya, només per darrere de Catalunya i Madrid. "Una xifra que representa un creixement de l'11% en relació amb 2021, establint així el segon millor any exportador en la història de la comunitat." El primer va ser el 2022, també sota el Govern de Bonilla, quan Andalusia va tancar amb un rècord d'inversió estrangera i d'exportacions, convertint-se, en paraules de la mateixa|pròpia Morenor, en "un valor refugi per a la inversió".
"Quant a fiscalitat, les mesures incorporades pel Govern de Bonilla, amb sis baixades d'impostos consecutives entre 2019 i 2023, han fet que Andalusia ascendeixi al segon posat del rànquing de les CC. AA. més competitives. També a Andalusia s'han fet els deures en matèria de compliment de dèficit. Els comptes quadren. El Govern andalús, a més, ha firmat entre 2019 i 2023 tres acords històrics amb els agents econòmics i socials. El 2020 es va firmar l'Acord per a la Reactivació Econòmica i Social d'Andalusia; el 2021 l'Acord de Mesures Extraordinàries en el marc de la Reactivació Econòmica i Social d'Andalusia i el 2023, el Pacte Social i Econòmic per l'Impuls d'Andalusia," assenyala l'entitat.
Afirma que durant el mandat Bonilla s'han aplicat també millores de liberalització administrativa, de suport a les empreses, d'estímul de la inversió i de modernització tecnològica, amb l'aparició de moltes empreses High Tech, "que han atret nombroses inversions en ciutats com Màlaga, molt important de cara al futur. A més, la Comunitat ha fet un esforç pressupostari en la millora d'infraestructures i serveis en la Sanitat i en l'Educació i, també, en la recerca de recursos hídrics i hi ha hagut canvis positius en altres sectors com l'agroindustrial".
"En el seu conjunt, les dades consoliden el creixement econòmic d'Andalusia", apunta Sánchez Lambás. Entre 2019 i 2022, el PIB andalús va créixer un 2,4%, davant el 2% que va créixer de mitjana a Espanya. El 2024 també té bones perspectives. Segons l'últim informe de BBVA Research, la regió crearà més de 175.000 llocs de treball nous i experimentarà un creixement del PIB regional del 2,5%. Malgrat la progressió, a Andalusia li queda encara un llarg camí per recórrer ja que continua tenint un dels PIB per càpita més baixos d'Espanya i la taxa d'atur més gran|important, després de Ceuta i Melilla.
Marga Prohens
Segons l'Instituto Coordenadas, "si hi ha un líder autonòmic que va camí de batre rècords quant a compliment dels seus compromisos electorals, és a les Balears i es diu Marga Prohens". "En poc més de mig any ja ha complert més del 25% de les mesures compromeses en el seu programa electoral. D'un total de 500, el seu Govern ha tirat endavant un centenar d'elles, entre les quals destaquen la rebaixa fiscal, així com mesures en matèria d'habitatge, sanitat i educació, turisme, sostenibilitat i altres d'estímul econòmic".
Balears ha estat una de les primeres regions en aprovar els Pressupostos 2024, "els més alts de la història", uns comptes que, per primera vegada, es marquen l'objectiu del dèficit zero i reducció de deute. "El model econòmic que Prohens vol per a les Balears passa per mesures d'estímul econòmic que incentivin la inversió i l'ocupació. Encara que és aviat per fer balanç econòmic, de moment, i segons les últimes dades de l'INE, en el quart trimestre de 2023 la taxa d'atur en la Comunitat ha disminuït gairebé sis punts respecte al mateix període de 2022, situant-se en l'11,38%, quan ascendia el 17,05%. Quant a l'evolució de l'economia balear BBVA Research cita a les Balears com la Comunitat amb més perspectives de creixement amb un 3,1%", relata l'Institut Coordenades.
Quant a les mesures del programa de Govern, "Prohens ja ha engegat el 100% de les relatives a la reforma fiscal amb l'eliminació de l'impost de successions i donacions i de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP); la rebaixa del tram autonòmic de l'IRPF; una baixada de tributs per a la compra del primer habitatge; el suport a la maternitat amb deduccions per naixements i una nova deducció de les despeses derivades de cures de majors de 65 anys. També una nova deducció de l'IRPF a l'autoocupació per a inici d'activitat i per a projectes de segona oportunitat, i l'equiparació dels autònoms amb famílies nombroses i monoparentals en la deducció per despeses de conciliació. El seu Executiu té, a més, la intenció de continuar abaixant impostos durant tota la legislatura".
Diu que "en educació ja ha establert la gratuïtat de tota l'etapa de 0 a 3 anys, ha recuperat el sistema de notes numèriques per a la qualificació dels alumnes suspès per la LOMLOE i un pla pilot voluntari perquè els centres educatius puguin permetre que les famílies elegeixin si els seus fills estudien en castellà o català. El Govern de les Balears també ha pres mesures per a la captació de metges, a través del decret de fidelització de professionals sanitaris i la regularització de places de molt difícil cobertura."
Des del Govern s'han engegat accions per agilitar la tramitació de projectes de transició energètica, la inversió en cicle de l'aigua, i en clau turística per a la qualitat, l'excel·lència, la sostenibilitat i la circularitat del sector. El mes d'octubre passat va aprovar el Decret llei 6/2023 de mesures extraordinàries i urgents, l'objectiu de les quals és augmentar l'oferta d'immobles a preus assequibles i facilitar l'accés a l'habitatge. El Govern també ha actuat contra el lloguer turístic irregular reforçant la lluita contra l'oferta il·legal, l'activitat clandestina i l'intrusisme; així com altres contra l'okupació il·legal. Així mateix, s'ha constituït la Taula de Diàleg Social entre Govern, patronals i sindicats per treballar per una llei de conciliació; així com impulsar la inversió en recursos per lluitar contra la violència contra les dones, indica.
Iñigo Urkullu
Apunta l'Institut Coordenades que amb el compte enrere ja actiu per a noves eleccions al País Basc el pròxim 21 d'abril, Urkullu conclou el seu mandat "amb un alt grau de compliment". Abans de dissoldre el Parlament Basc el passat 27 de febrer, "es va encarregar de deixar tot lligat i ben lligat: va aprovar les seves tres últimes lleis (d'Infantesa, Cooperació i Trans) i va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei estatal pel Dret a l'Habitatge "per vulneració de competències". Un calendari legislatiu que, a més, ha culminat amb l'èxit in extremis de la cessió per part del Govern Central de les competències de Rodalies, l'acollida de la immigració i l'homologació de títols universitaris estrangers, compromisos que el PNB va tancar amb Sánchez a canvi de ser investit president".
"Urkullu ha culminat el seu mandat amb la majoria de les lleis aprovades i un programa àmpliament complert. Els indicadors econòmics donen bons resultats. Durant la seva última legislatura, l'atur|aturada ha baixat més de quatre punts situant-se en l'últim trimestre de 2023 en el 7%. Euskadi és, actualment, la cinquena economia d'Espanya per volum de PIB i regió amb el deute més baixa", agrega.
El lehendakari es va reunir el passat 19 de febrer a Ajuria Enea amb els líders dels dos partits que han compartit el seu Govern, el president de l'EBB del PNB, Andoni Ortuzar, i el secretari general del PSE, Eneko Andueza als quals|que va traslladar que donava per finalitzada una legislatura amb un "amplísimo grau" de compliment. Un balanç en el qual destaca la consolidació d'uns serveis públics de qualitat i una altíssima producció legislativa. El PNB i PSE han agraït a Urkullu, que no repetirà com a candidat, la seva "dedicació i acompliment" en una legislatura adversa marcada per la successió de crisi.
"Malgrat l'alt compliment d'Urkullu, una de les lleis més importants que s'esperava per a aquesta legislatura, la del nou estatut polític que reemplaçarà el de Gernika, continua pendent. Després d'anys de treball en la Ponència d'Autogovern, els grups parlamentaris no han estat capaços d'aconseguir prou consensos per presentar com a proposició normativa un text articulat. Constituir un nou Govern permetrà reprendre les transferències de l'Estatut de Gernika, que haurien de ser, segons el parer d'Urkullu, un compromís de primer ordre per a l'Estat," afegeix.
Emiliano García-Page
"Si hi ha una autonomia en la qual qualsevol ciutadà pot fiscalitzar a només un cop de click el treball|feina del Govern autonòmic aquesta és Castella-La Mancha. La Junta de Comunitats va activar el passat mes de novembre la pàgina compromisos.castillalamancha.es, que permet a qualsevol interessat consultar com el Govern del socialista Emiliano García Page va desenvolupant la seva gestió i complint, o no, les promeses amb què es va presentar a les eleccions autonòmiques el maig de 2023. El web recull tant els compromisos adquirits com el grau de compliment d'aquests. Es poden consultar l'acompliment en Polítiques Socials i Igualtat, Sanitat Universal, Educació i Cultura, Transparenciay Buen Gobierno, Economia Productiva, Treball i Ocupació i Sostenibilitat", relata l'Institut Coordenades.
Assegura que, segons la informació disponible, avui dia, els compromisos adquirits globalment pel Govern de Castella La Mancha sumen 861 i el grau de compliment és de l'11%. "Tenint en compte que García Page va ser investit el mes de juliol passat, encara és aviat per valorar-lo, encara que ara per ara progressa adequadament," assenyala Sánchez Lambás.
Exposa l'entitat que García-Page "presumeix" de compromisos complerts en els seus mandats anteriors malgrat haver-se enfrontat "a un escenari molt complex", fent referència a les conseqüències de la pandèmia o la guerra d'Ucraïna. "Mai no hi va haver tantes excuses per complir amb un programa electoral", ha afirmat el president regional, malgrat els que "podem dir que hem complert els compromisos que havíem assumit amb els ciutadans i avui Castella-La Mancha està millor i això no ho posa ningú en dubte".
"Entre els indicadors econòmics més destacats el PIB d'aquesta regió ha crescut per un 14%, per sobre de la mitjana espanyola (que està en 12), des que Page va arribar al Govern el 2015. El creixement en matèria d'inversió estrangera també ha estat cridaner, reflecteix un increment gairebé del 1.000% davant el 34% a escala nacional, un fet que el president manxec ha atribuït a la instal·lació de "grans empreses de logística i tecnològiques" en Castella-La Mancha. També les exportacions han augmentat un 70%", assegura l'Institut Coordenades.
Page afirma que Castella-La Mancha té que anar una miqueta més de pressa en la seva gestió que la mitjana|mitja "si volem recuperar el que la història ens ha anat traient en les últimes dècades" i presumeix de ser "la segona regió que en aquests últims vuit anys més ha crescut en taxa d'activitat" o que la taxa d'atur "juvenil o femení" hagi experimentat també un descens que col·loca Castella-La Mancha com "la segona Comunitat Autònoma on més s'ha reduït la taxa d'atur en els últims vuit anys". El 2021, per primera vegada en catorze anys, la regió va registrar una taxa d'atur inferior a la mitjana nacional, situant-se en el 13,33 %. El 2023, la taxa d'atur va assolir el seu nivell més baix des de setembre de 2008, situant-se en el 12,45%.
García-Page se sent orgullós del lideratge de Castella-La Mancha a la producció d'energia renovable. Després d'haver "constatat i certificat mil milions d'inversió induïda en energia renovable" acabat l'any 2023, s'han creat "més de 4.000 llocs de treball" en aquest sector. Durant el seu mandat, també ha defensat cavalls de batalla com la consolidació de la regió com node logístic, l'ampliació de drets en matèria d'igualtat, un millor finançament autonòmic, una agenda de diàleg social i congelació d'impostos.
Isabel Díaz Ayuso
Després d'aconseguir la majoria absoluta en les últimes eleccions, Ayuso ja no depèn de cap altre partit per aprovar i aplicar amb celeritat les seves polítiques, indica l'Institut Coordenades, que afegeix que, "ara, amb els seus 71 escons guanyats, pot implementar el seu programa amb total llibertat respecte a les dues anteriors legislatures, quan va haver de prorrogar els pressupostos per la falta de suports. En aquesta ocasió, Madrid ha estat una de les primeres comunitats en tirar endavant els comptes regionals per a 2024 amb una despesa pressupostada de 27.558 milions d'euros, la xifra més alta fins a la data, malgrat la baixada d'impostos generalitzada".
"Des que va començar aquesta legislatura, el Govern madrileny ja ha tirat endavant bona part de les seves promeses electorals com la pujada salarial als docents madrilenys, la deflació de l'IRPF i noves deduccions de l'impost per a famílies, habitatge i estudis; un increment del 40% de la Renda Mínima d'Inserció per a famílies vulnerables, creació de beques d'esmorzars saludables; circulació de taxis les 24 hores, la modificació de la Llei Trans, l'estratègia de digitalització de la CAM o el programa d'accés a l'habitatge per a joves. Els plans d'Ayuso per a aquesta legislatura també contemplen un preu del transport més baix, reducció el nombre d'alumnes per aula i obertura de les escoles|col·legis a l'estiu, la creació de nous centres sanitaris i l'actualització del sistema de cites mèdiques o un servei telefònic per combatre la solitud, entre moltes altres accions", prossegueix.
Isabel Díaz Ayuso, vol consolidar Madrid com "una de les regions més pròsperes d'Europa" i "motor d'Espanya". Diu que "la Comunitat ha consolidat el seu lideratge mantenint-se, per cinquè any consecutiu, com l'economia més gran|important d'Espanya aportant el 19,4% del PIB del país. Té també la renda per càpita més alta amb 38.435 euros, segons les dades de la Comptabilitat Regional publicades per l'INE. L'evolució de l'ocupació també és bona, l'atur va baixar un 13% el 2023 i es van crear 160.500 llocs de treball. La inversió estrangera en la regió continua creixent, se situa ja en 6.699 milions d'euros, un 60,3% per sobre del trimestre anterior i un 52,4% superior a la del ja elevat primer trimestre de l'any 2022".