El jutjat penal 1 de Lleida ha condemnat l'alcalde d'Almacelles (Segrià), Josep Ibarz, a 9 anys d'inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació administrativa. Concretament, l'inhabilita per als càrrecs d'alcalde, tinent d'alcalde, regidor o qualsevol càrrec electe en un govern municipal, autonòmic o estatal.
En la sentència, que té uns cent folis, es considera provat que Ibarz va intervenir en la contractació d'una desena de persones a dit. La Fiscalia demanava 10 anys d'inhabilitació. En el judici, el 20 de maig, el mateix Ibarz va negar els fets durant la celebració del judici el passat mes de maig a Lleida i, de fet, va assegurar que mai havia intervingut en la contractació de cap persona a l'Ajuntament. Ibarz va negar haver intervingut mai per contractar ningú al consistori i va assegurar que sempre havien estat "molt curosos amb el procediment".
No obstant això, el tribunal ha considerat provat que l'alcalde és responsable d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i, ara, haurà de decidir si recórrer el resultat de la sentència. Ibarz pot recórrer la sentència condemnatòria a l'Audiència de Lleida.
El cas
L'Ajuntament d'Almacelles va passar de 63 treballadors el 2003 als 123 el 2016 i la majoria dels contractes es van fer de manera "totalment arbitrària", per decret d'urgència signat per l'alcalde i sense convocar cap concurs públic del 2005 al 2017, segons consta en l'informe del fiscal. A més, segons el ministeri públic, Ibarz hauria aprofitat el seu càrrec per contractar amics, persones afins a la seva ideologia política o familiars, impedint així accedir a aquests llocs de feina a persones amb més mèrits.
El responsable de la investigació dels Mossos d’Esquadra va declarar en el judici del mes de maig passat que de la documentació obtinguda van observar “indicis d'una contractació irregular continuada" i que "aquesta modalitat de contractació no era un fet aïllat sinó gairebé un patró".
La Fiscalia, en el seu escrit d'acusació, recorda a Ibarz que, segons la llei, el nomenament de personal interí i laboral només es pot fer per decret en cas de "màxima urgència". A més, afegeix, en aquests casos cal motivar els motius als decrets que se signen, la qual cosa no va fer mai l'acusat. A més, després d'aquestes contractacions per decret, que s'han acabat convertint en contractes indefinits, no es va convocar cap concurs públic, tot i que el secretari "el va advertir en diverses ocasions" i l'acusat era "coneixedor" dels requisits legals que s'havien de complir. Alguns dels contractes que s'haurien fet de manera irregular, segons el ministeri públic, són el del secretari, la interventora, un policia local, dues auxiliars administratives, el conserge o l'arquitecta tècnica.
El ministeri públic també recorda l'obligació de respectar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a la funció pública, tal com recull l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) així com de garantir la publicitat, imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció.