La llei és clara. Encara que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena digui que els líders independentistes processats per l'1-O queden suspesos, la competència la té el Parlament. Així ho ha explicat l'advocat del president a l'exili aquest dimecres a la nit al Més 3/24, on ha volgut deixar ben clar que és "el reglament del Parlament que atribueix la suspensió dels càrrecs al mateix Parlament i això és el bloc de constitucionalitat".

Jaume Alonso-Cuevillas ha posat damunt la taula que la inhabilitació dels diputats no seria aplicable no només perquè és la Cambra catalana qui ho ha de decidir segons el seu reglament, sinó que, a més, només s'aplica en casos de terrorisme.

De fet, Cuevillas ha explicat que "hi ha una sentència del Tribunal Constitucional [199/87] que diu que l'article 384 bis, perquè sigui compatible amb l'article 55.2 de la Constitució, s'ha d'entendre que quan parla de rebels diu rebels en la mesura que siguin terroristes perquè el TC diu que el delicte de terrorisme exigeix l'ús d'armes o explosius".

I no només això. També ha recordat que "hi ha una altra sentència que diu, a més, que això és mentre hi hagi situació de presó, que estiguin privats de llibertat i, per tant, no seria aplicable al president Puigdemont, ni al diputat Toni Comín".

Contra la llei

Segons l'advocat de Carles Puigdemont, el següent pas serà que "el jutge haurà de decretar la permesa de la interlocutòria de processament i, potser, intenta aplicar l'article 384 bis [de la sentència citada] que, evidentment, recorrerem perquè entenem que no és aplicable si no és un supòsit de terrorisme".

De fet, tant la sentència com la Constitució subratllen explícitament que s'aplicarà sempre que el cas tingui relació "amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes", i sosté, a més, que "l'ús injustificat o abusiu de les facultats reconegudes en aquesta llei orgànica produirà responsabilitat penal, com violació dels drets i les llibertats reconegudes per les lleis".

Tanmateix, però, la justícia espanyola continua considerant "prou raonable" qualificar els fets com a delicte de rebel·lió perquè sustenta que va existir "un alçament" amb un ús "injust" del poder per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei.