La democràcia, cada cop més degradada a Espanya. Així ho posa en relleu la darrera actualització de l'índex de Varieties of Democracy (V-Dem): els nivells de qualitat democràtica retrocedeixen gairebé al nivell més baix des de l'inici del període constitucional. El pitjor registre és de l'any 2017. El professor de la UOC Jordi Mas explica que, segons l'índex de democràcia que es miri —donat que V-Dem parteix d'un enfocament multidimensional i distingeix entre cinc tipus de democràcia—, Espanya "cau entre quatre i 12 posicions" a la classificació mundial. Concretament, l'Estat es desplomaria i estaria entre la posició 18 i 23. Aquestes dades es complementen i se sumen al rànquing anual de The Economist, que situava recentment el país espanyol en la categoria de democràcia defectuosa.

Les cinc concepcions democràtiques que mesura aquest índex són la democràcia deliberativa, la democràcia igualitària, la democràcia liberal, la democràcia participativa i la democràcia electoral. En totes aquestes tipologies, Espanya presenta un important retrocés en relació amb la valoració que tenien el 2020. De fet, aquesta davallada és equiparable als indicadors de qualitat democràtica que tenia l'Estat el 2017, quan l'índex V-Dem reflectia que s'havien assolit els nivells més baixos des de la Transició. Aquell any coincideix amb la celebració del referèndum d'autodeterminació a Catalunya i la resposta repressiva de l'Estat, l'aplicació de l'article 155 o l'empresonament i exili dels líders independentistes.

La situació democràtica a Espanya és, doncs, la següent: la pitjor classificació del país és en el nivell de democràcia participativa, atès que Espanya està en la posició 23. L'any 2020, en canvi, l'Estat estava classificat en l'onzena posició. En termes de democràcia deliberativa, el país espanyol figura a la 22a posició, quan el 2020 eren quinzens. Tant en democràcia electoral com en democràcia igualitària Espanya classifica en 19è lloc, lluny del vuitè que ocupaven l'exercici anterior en matèria de democràcia electoral i del novè en el cas de la democràcia igualitària. D'altra banda, la millor classificació és en la tipologia referent a la democràcia liberal: 18a posició. El 2020, Espanya era el 14è país que tenia una millor democràcia liberal.

Els indicadors que més es desplomen

L'expert Jordi Mas separa en quatre aspectes els indicadors que més baixen: destaquen, per una banda, "la censura als mitjans de comunicació o autocensura a l'hora de parlar de diversos temes", que baixa del 2,32 a l'1,60, i "el nivell de criticisme amb el govern", que cau del 2,78 a l'1,68. En segon lloc, hi ha una davallada substancial en el "respecte a la Constitució per part del poder executiu" —de 2,26 a 1,56—. Seguidament, Mas fa referència al factor que té a veure amb la "capacitat de la Junta Electoral de conduir eleccions netes", que retrocedeix de 2,98 a 2,52. En darrer terme, es fixa en l'indicador que fa al·lusió a la manera en la qual el poder està distribuït entre els diferents grups socials de la societat, que passa del 2,63 de 2020 a l'1,86 actual.

Més enllà de les fronteres espanyoles, el professor Jordi Mas alerta del "retrocés" de la democràcia arreu del món i que, especialment, "s'ha accentuat en els darrers dos anys". "La democràcia al món va assolir el seu pic el 2012" i assenyala que el descens és més pronunciat al continent europeu i a l'Amèrica del Sud i del Nord. En comparació amb el 2020, els països on més han baixat els indicadors democràtics són, segons l'índex de V-Dem, Myanmar, Afganistan i Tunísia. A escala europea, destaca Eslovènia i, a Amèrica, El Salvador i Guatemala. Si ampliem el període i retrocedim fins al 2012, la davallada més substancial la pateixen Polònia, Hongria i el Brasil.

L'estudi de 'The Economist'

La darrera publicació de la revista The Economist sobre la qualitat de les democràcies al món ja palesava aquest auguri, i és que la puntuació obtinguda per Espanya relegava la democràcia del país de "plena" a "defectuosa" en situar-se per sota dels 8 punts sobre 10. En paral·lel, l'Estat ha reculat de la 22a posició a la 24a. Entre els motius que detallaven els analistes per aquest canvi de categoria, hi ha el bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial, amb un mandat caducat des de fa més de tres anys.