Els lletrats del Parlament han rebutjat en el seu informe jurídic la possibilitat que Carles Puigdemont pugui ser investit de forma telemàtica o delegada, ja que han deixat clar que la investidura ha de ser amb participació "directa i personal" del candidat.

En el seu informe, els lletrats del Parlament conclouen que "les normes bàsiques del procediment parlamentari" fan imprescindible, no només l'assistència dels protagonistes al debat, sinó també garantir l'intercanvi de parers directe entre els diputats, sense mitjà interposat ni persona que els substitueixi.

A l'informe, demanat per la presidenta Carme Forcadell a petició de PSC i Ciutadans, es preguntava als lletrats sobre les diferents qüestions en relació al quòrum de la sessió constitutiva i la possibilitat d'investir el president, Carles Puigdemont, per via telemàtica atès que es troba exiliat a Brussel·les. En qualsevol cas, però, la decisió final l'haurà de prendre la nova Mesa que es constitueixi dimecres.

Pel que fa a la investidura a distància del president, sigui de forma telemàtica o delegada, els lletrats consideren que, a més que "la interpretació gramatical de les normes reglamentàries i legals que ja pressuposen la presència del candidat davant la Cambra", la naturalesa del debat d'investidura és el "diàleg" entre el candidat i la resta de diputats.

En aquest sentit, consideren que "el respecte de les regles bàsiques dels procediments parlamentaris" fa imprescindible "no només l’assistència dels protagonistes en el debat", sinó també "el compliment d’allò que caracteritza el debat parlamentari". El que seria: "l’oralitat, la contradicció directa i la garantia del principi d’immediatesa perquè tots els actors puguin veure, sentir i entendre en persona el desenvolupament del debat".

Contra la delegació del vot dels presos

Els lletrats consideren que "els diputats tenen el dret d'assistir a totes les sessions del Parlament i el deure d'assistir als debats i a les votacions del ple". En aquest sentit, recorda que les causes per delegar el vot són "la baixa per maternitat o paternitat i els supòsits d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades". 

En aquest sentit, els lletrats es pronuncien en contra de la delegació del vot dels diputats electes que estan a la presó i a l'exili. Segons l'informe, el reglament del Parlament només permet delegar el vot en cas de "maternitat o paternitat o per motius de salut, inclosa la incapacitat", tot i que cenyeix la "incapacitat perllongada" a la "capacitat física o psíquica" dels diputats electes. 

En aquest sentit, considera que cal fer una lectura "restrictiva" de la norma i que la incapacitat "no pot ser extrapolada ni interpretada per aplicar-la a situacions que no facin referència a la capacitat física o psíquica del diputat com a justificació de la inassistència amb possibilitat de delegar el vot".

Aquesta afirmació dels lletrats contradiu el criteri del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que va al·legar la "incapacitat legal perllongada" per deixar en mans de la Mesa del Parlament la decisió de permetre la delegació de vot als diputats presos, Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez.

Els lletrats consideren que els presos podrien rebre una autorització judicial i sortir de la presó per assistir a la sessió constitutiva del Parlament, i també a la investidura, però no delegar el vot. A més, recorden que hi ha separació de poders, i que la interlocutòria del jutge Llarena no pot ser considerada com un "mandat" i que correspon als òrgans de la cambra decidir-ho.

En aquest sentit, obren la porta que la interlocutòria del Suprem porti a una futura reforma del Reglament que inclogui la incapacitat "legal" com a supòsit per delegar el vot, però defensen que actualment no ho permet. Tot i això, admeten que serà la Mesa d'Edat, formada per tres membres d'ERC, qui acabi prenent la decisió de si permet la delegació de vot, ja que l'informe no és vinculant.

 

L'informe ha estat firmat per tots els lletrats de la cambra.