L'informe que el jutge de la causa per l'1-O al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va encarregar a la Guàrdia Civil assegura que la Generalitat hauria malversat 1.915.067,22 euros procedents de fons públics en l'organització i celebració del referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017.

Aquest informe, que s'ha donat a conèixer aquesta mateixa matinada, se suma al particular i inèdit enfrontament que mantenen el jutge Llarena i el ministre Montoro, en el qual el primer demana que el segon justifiqui que no hi va haver malversació l'1-O, amb la paradoxa que tant si es demostra malversació com no, Montoro quedarà tocat, ja que si no n'hi va haver, no se sustenta l'acusació de malversació, i en cas que n'hi hagués hagut, hauria fracassat el control dels comptes del Govern per part d'Hisenda.

La mala maror s'interpreta també en el fet que hagi estat aquesta mateixa matinada, després de la petició d'explicacions, quan Llarena ha aixecat el secret de la peça separada d'investigació de la possible malversació de cabals públics en què s'acredita, segons un informe de la Guàrdia Civil, la quantitat d'1.915.067,22 euros malversats, segons ha avançat l'acusació particular de Vox.

Aquesta despesa posa en dubte la versió del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que ha sostingut repetidament que no es va destinar ni un euro públic a l'organització del referèndum de l'1-O, la qual cosa deixaria sense efectes l'acusació per malversació contra la cúpula independentista, raó per la qual el mateix Llarena ja ha demanat explicacions a Montoro

Llarena contra Montoro

De fet, el titular d'Hisenda va negar en una entrevista publicada dilluns pel diari El Mundo que en el referèndum de l'1 d'octubre s'haguessin utilitzat diners públics, la qual cosa ha portat aquest dimecres Llarena a demanar-li per escrit que expliqui "com més aviat millor" les seves afirmacions, en considerar que les fonts de prova acumulades durant la instrucció contradiuen aquesta conclusió.

El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, per la seva part, s'ha compromès aquest dimecres a aportar al jutge Llarena tota la documentació on es detalla el control de l'Execució pressupostària.

En un comunicat, Hisenda ha assegurat que veu "positivament" la providència del jutge perquè dona l'oportunitat a aquest departament d'aportar al Tribunal Suprem totes les actuacions de control als pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que fins ara no s'havien sol·licitat.

Subvencions a Junts pel Sí

L'esmentat informe, segons avança La Vanguardia, apunta que les subvencions al grup parlamentari de Junts pel Sí haurien estat desviades per organitzar el referèndum. En concret, es fa esment d'un pagament de 17.690 euros de Junts pel Sí per un acte en el Teatre Nacional de Catalunya. 

L'acte al TNC, segons l'informe, hauria servit per estimular la participació ciutadana al referèndum i específicament per votar-hi 'sí'. Segons la Guàrdia Civil, si l'acte va ser gestionat i pagat per JxSí, es provaria la utilització de subvencions públiques per un acte relacionat amb el referèndum.

El registre de residents i la campanya publicitària

Així mateix, l’informe revelaria també altres possibles desviacions de fons públics, com ara una partida de diners públics de 224.835 euros destinada a la creació del registre de catalans residents fora d’Espanya que, a parer del cos policial, també s'hauria de considerar com a despesa del referèndum.

Pel que fa a la campanya publicitària institucional per promoure la participació, la Guàrdia Civil apunta que s’haurien gastat 277.804 euros en els anuncis emesos per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per a l’emissió de l’anunci que duia com a lema "Vas néixer amb capacitat de decidir". Altre cop, aquesta despesa, tot i que en la campanya no s’arribava a esmentar el referèndum, també seria considerada dins de l’organització de l’1-O.

Així mateix, en el marc dels escorcolls a l’empresa Unipost en recerca de paperetes, s’haurien detectat cinc factures per un valor de 979.661 euros, que haurien estat abonades per diferents àrees del Govern.

Mauri, "agressiu"

Així mateix, l’informe del cos policial espanyol considera que el portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, líder de facto de l’entitat des que el seu president Jordi Cuixart és a la presó, seria “agressiu”. “Els seus missatges han estat agressius contra l’Estat reclamant la llibertat del que entén són presos polítics”, assenyala la Guàrdia Civil. L’informe, datat el 27 de març, apunta que Òmnium hauria gestionat 61.879 euros procedents de fons públics.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat