La política ha descobert un nou territori per fer campanya electoral: el dels influencers, els streamers i els grans creadors de contingut. Els candidats a les eleccions generals del 29 de novembre ja no es conformen a aparèixer als informatius, concedir entrevistes als diaris o participar en els debats televisius tradicionals. Ara també volen entrar als canals que consumeixen milions de joves, amb formats més informals, converses disteses i un llenguatge allunyat de la rigidesa i incomoditat periodística. Ibai Llanos ha anunciat que organitzarà un debat electoral amb quatre candidats al seu canal de YouTube, Jordi Wild ja ha aconseguit el compromís de Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo, Santiago Abascal i Ada Colau per entrevistar-los a The Wild Project, i el pòdcast de Celopan també ha confirmat les converses amb Irene Montero, Ada Colau, Gabriel Rufián i està en espera de la resposta de Sánchez. Són iniciatives que coincideixen amb l'extraordinari èxit d'audiència del president del govern espanyol i candidat del PSOE a La Revuelta, el programa de David Broncano, i que evidencien una transformació de la comunicació política. Els candidats busquen arribar a nous electors, especialment als més joves, però aquests escenaris també els poden oferir l'oportunitat de presentar una imatge més amable, lluny de les repreguntes i de les qüestions incòmodes que caracteritzen les entrevistes periodístiques més exigents.
Cinco capítulos. Cinco charlas. Del 23 al 27 de Noviembre. Con confirmación de: - Ada Colau - Irene Montero - Tesh Sidi Hemos invitado también a Doble de Drama a Gabriel Rufián y Pedro Sanchez. De momento sin confirmación por su parte. https://t.co/WI4edNxoej
— Celopan ✨ (@CelopanYT) October 23, 2026
Ibai Llanos vol organitzar el seu propi debat electoral
L'últim a sumar-se a aquesta nova manera d'entendre la campanya ha estat Ibai Llanos, un dels creadors de contingut més populars d'Espanya, que ha anunciat la seva intenció d'organitzar un debat electoral amb quatre aspirants a la presidència del govern espanyol durant el mes de novembre, coincidint amb la campanya del 29N. "Aprofito aquest fil per anunciar que faré el debat electoral el mes vinent al meu canal de YouTube amb els quatre candidats a la presidència d'aquest país", ha escrit a la xarxa social X.
@TitoPadronso @Clonazepamers aprovecho este hilo para anunciar que haré el debate electoral el mes que viene en mi canal de YouTube con los 4 candidatos a la presidencia de este país
— Ibai (@IbaiLlanos) October 21, 2026
L'anunci, fet dijous 22 d'octubre, ha obert la porta a una iniciativa inèdita per al creador basc, acostumat a organitzar grans esdeveniments d'entreteniment, però no debats entre candidats a la Moncloa. Tanmateix, Ibai encara no ha concretat quins seran els quatre participants, si els seus equips han acceptat la invitació, ni tampoc la data i el format del debat. De moment, doncs, es tracta d'una proposta que encara ha de materialitzar-se.
Jordi Wild ja té el sí de Sánchez, Feijóo, Abascal i Colau
El creador de The Wild Project, un dels pòdcasts més seguits en castellà, sí que ha aconseguit que els quatre principals candidats acceptin passar pel seu programa. Feijóo i Abascal van ser els primers a donar-hi el vistiplau, seguits de Colau. L'últim a confirmar la participació ha estat Pedro Sánchez, que aquest divendres 23 d'octubre ha respost públicament a la invitació: "Gràcies per la invitació, Jordi. Hi seré". Wild ha celebrat la notícia amb un missatge contundent: "4/4". Les entrevistes està previst que es publiquin el 13 de novembre, el primer dia oficial de campanya, amb una hora de diferència entre cadascuna. A diferència de la proposta d'Ibai, no es tractarà d'un debat entre els quatre candidats, sinó d'entrevistes individuals, un format que permetrà converses més llargues i amb menys limitacions de temps.
Pues ya estaría: 4/4.
— Jordi Wild (@JordiWild) October 23, 2026
Wild s'ha compromès a no pactar les preguntes amb els equips dels candidats i a publicar íntegrament les converses, sense retallar-ne el contingut. A més, ha anunciat que comptarà amb dos periodistes independents que verificaran les dades aportades pels entrevistats. És un detall rellevant, perquè introdueix mecanismes de contrast periodístic en un espai que, en principi, no forma part dels mitjans informatius tradicionals. La iniciativa també il·lustra fins a quin punt els partits estan disposats a adaptar-se a les regles dels nous canals. Els quatre candidats, amb estratègies polítiques i perfils molt diferents, han coincidit a acceptar una invitació que els permetrà arribar a una audiència que no necessàriament segueix els debats del Congrés o les entrevistes dels programes informatius.
L'èxit de Sánchez a 'La Revuelta' confirma el potencial dels nous formats
L'exemple més recent de la capacitat d'atracció dels formats d'entreteniment l'ha protagonitzat el mateix Pedro Sánchez. La seva visita a La Revuelta, dijous passat, es va convertir en un fenomen televisiu: 4.387.000 espectadors de mitjana, un 33,9% de quota de pantalla i més de 7,1 milions de persones que van veure almenys un minut del programa. L'entrevista amb David Broncano va batre tots els rècords històrics de l'espai i es va convertir en l'emissió d'entreteniment més vista de l'any i l'emissió no esportiva més vista dels darrers dos anys. El fenomen no és completament nou.
La visita de Pedro Sánchez a #LaRevuelta se convierte en la emisión no deportiva + vista del año en TV ⚡️ Su minuto a minuto VUELA comenzando en un 24.1% de share y terminando en un 40.2% ⚡️ Destaca en espectadores de 25 a 44 años (51.1% de share) #QueVivaLaTele #Audiencias https://t.co/TTAfRwVNzx
— Dos30' (@Dos30TV) October 23, 2026
Però les xifres més significatives són les que corresponen als espectadors joves. La participació del president espanyol va aconseguir una quota del 48,7% entre els 13 i els 24 anys i del 51,1% entre els adults de 25 a 44 anys. És a dir, aproximadament la meitat de les persones d'aquestes franges que miraven la televisió en aquell moment van seguir l'entrevista. Un resultat difícilment comparable amb el d'una entrevista política convencional i que explica per què els equips electorals han posat el focus en aquests espais. Sánchez va poder conversar amb Broncano en un ambient més distès, combinant qüestions polítiques amb moments personals i d'humor. És precisament aquesta barreja la que fa atractius aquests formats per als polítics: permeten humanitzar el candidat, transmetre proximitat i arribar a espectadors que difícilment buscarien per iniciativa pròpia una entrevista política.
Solo Candela podría ser capaz de preguntar al Presidente del Gobierno si es un psicópata 😁 España necesitaba presenciar este encuentro. Cine ✋🏻😐🤚🏻 #LaRevuelta @sanchezcastejon https://t.co/UBgws1N88m
— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) October 22, 2026
El Hormiguero, de Pablo Motos, fa anys que convida líders polítics, especialment en períodes electorals. Però la irrupció dels grans creadors digitals amplia considerablement el fenomen i trasllada una part del protagonisme a plataformes que funcionen al marge de la programació televisiva tradicional.
'La Pija y la Quinqui', el precedent electoral de Sánchez el 2023
Pedro Sánchez, de fet, ja havia experimentat el potencial electoral d'aquests formats durant la campanya de les eleccions generals del 23 de juliol del 2023. Aleshores va sorprendre acceptant una invitació de La Pija y la Quinqui, el popular pòdcast de Carlos Peguer i Mariang Maturana, dos joves creadors de contingut que havien aconseguit connectar amb la generació Z a través de converses desimboltes, humor i referències a la cultura popular. El president espanyol es va asseure a conversar amb ells sobre música, sèries, gustos personals i qüestions quotidianes, en un ambient molt allunyat de les entrevistes polítiques convencionals. Va parlar de Taylor Swift, Rosalía i Lana del Rey, i va jugar amb el sobrenom de "Perro Sanxe", que s'havia popularitzat a les xarxes socials. L'entrevista es va convertir en un fenomen viral i va aconseguir una notable repercussió entre el públic jove, precisament el segment electoral al qual el PSOE volia acostar-se. Un estudi acadèmic posterior sobre l'ús de TikTok durant les eleccions del 2023 va constatar que un sol vídeo publicat pel partit arran d'aquella entrevista havia aconseguit 93.700 m'agrada. L'èxit comunicatiu va demostrar el potencial d'aquests canals per multiplicar l'abast dels missatges polítics, encara que no permet establir fins a quin punt aquella aparició es va traduir en nous vots o en una mobilització electoral efectiva.
Més audiència, però menys preguntes incòmodes?
Aquesta nova manera de fer campanya també planteja interrogants sobre el paper del periodisme. Per als candidats, els formats informals ofereixen avantatges evidents: permeten mostrar una imatge més humana, parlar de qüestions personals, connectar emocionalment amb els espectadors i transmetre els missatges polítics en un entorn menys rígid. Però la comoditat que poden proporcionar aquests espais també pot convertir-se en un instrument per evitar les preguntes més compromeses. Un polític pot sentir-se més còmode conversant amb un creador de contingut que amb un periodista especialitzat en informació política, acostumat a contrastar declaracions, detectar contradiccions i insistir quan una resposta no resulta satisfactòria.
Però aquests formats també ofereixen un altre avantatge als candidats: la possibilitat d'evitar les preguntes incòmodes i, sobretot, les repreguntes dels periodistes. En una entrevista política convencional, el periodista pot confrontar les afirmacions de l'entrevistat amb dades, recordar-li les seves contradiccions, exigir-li concrecions i insistir quan intenta esquivar una resposta. No és el mateix respondre a una pregunta que haver d'afrontar la segona, la tercera o la quarta quan la primera resposta no convenç.
Tanmateix, el canvi de canals pot tenir conseqüències en la manera com es construeix el relat electoral. En els nous formats, els candidats poden arribar a milions de persones sense passar necessàriament pel filtre dels mitjans informatius. I els creadors de contingut, que fins ara havien centrat la seva activitat en l'entreteniment, poden convertir-se també en intermediaris de la comunicació política. A més, el debat ja no es limita a l'emissió original. Les entrevistes es fragmenten en vídeos curts que circulen per TikTok, Instagram o X, on una frase enginyosa, una anècdota o un moment divertit poden obtenir més repercussió que una explicació sobre un programa electoral.
Els 'influencers' disputen als periodistes el protagonisme electoral
La conseqüència d'aquesta transformació és que els mitjans tradicionals han deixat de tenir l'exclusivitat de la interlocució amb els líders polítics. Els creadors de contingut poden aconseguir entrevistes amb els principals candidats, organitzar debats i generar titulars que després són reproduïts pels diaris, les ràdios i les televisions. És una inversió de papers significativa. Durant dècades, els grans mitjans marcaven l'agenda informativa i les declaracions dels polítics acabaven circulant per altres canals. Ara també pot passar a l'inrevés: una conversa amb un influencer es converteix en notícia i acaba ocupant les portades dels mitjans convencionals. Aquesta nova realitat ofereix oportunitats, però també riscos. D'una banda, pot contribuir a acostar la política a ciutadans que se senten allunyats de les institucions i dels formats informatius tradicionals. De l'altra, pot afavorir una comunicació cada vegada més personalitzada, en què el candidat importa més que les seves propostes i la capacitat de generar moments virals pesa més que el debat de fons.
Els esportistes van obrir el camí
Els primers a descobrir els avantatges d'aquesta nova manera de comunicar van ser els esportistes, especialment els futbolistes, que van començar a concedir entrevistes als influencers amb qui mantenien una relació de proximitat, en lloc de recórrer exclusivament als mitjans esportius convencionals. La fórmula els permetia arribar directament a milions de seguidors en un ambient molt més còmode, gairebé com una conversa entre amics, sense haver d'afrontar les preguntes compromeses o les repreguntes dels periodistes esportius. Ibai Llanos va ser un dels grans protagonistes d'aquesta transformació, amb entrevistes a Gerard Piqué, Sergio Ramos o el Kun Agüero. Però el punt d'inflexió va arribar l'agost del 2021, quan va aconseguir entrevistar Leo Messi durant la seva presentació com a nou jugador del París Saint-Germain, després de deixar el Barça. Mentre els grans mitjans esportius competien per aconseguir unes declaracions de l'astre argentí, Ibai conversava amb ell en directe a Twitch. Aquella imatge simbolitzava un canvi de paradigma: els esportistes ja no necessitaven passar necessàriament pel filtre dels periodistes per arribar als seus aficionats. Cinc anys després, els polítics semblen disposats a seguir el mateix camí.