Què se n'ha fet, de l'independentisme català a les xarxes socials? Tot i que molts independentistes continuen amb la causa tant dins com fora de les pantalles, no deixa de ser evident que el moviment ha perdut força a tot arreu. Ara, un estudi recent s'ha preguntat sobre l'autopercepció dels independentistes a les plataformes, cosa que ha servit per intentar explicar per què ha decaigut l'independentisme i com remuntar-lo.
En un article publicat a la revista acadèmica Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura, les professores Carme Ferré (Universitat Autònoma de Barcelona) i Rachel V. Brown (Universitat de Mitjans, Art i Comunicació d'Accra, Ghana) s'han centrat en l'ús de Facebook per part de dos moviments: l'independentisme català i el Black Lives Matter (BLM) —del qual no parlarem, en aquesta ocasió. Les investigadores recorden que "Facebook ha estat una eina essencial per a moviments socials (...), especialment per a la inclusió de persones més enllà de les xarxes immediates d'aquests moviments", tot i que encara no s'havia estudiat gaire l'autopercepció dels participants en aquestes esferes —un coneixement imprescindible per "garantir que l'activisme a les xarxes socials assoleixi tot el seu potencial per tenir impacte".
Importància de les xarxes i experiència personal
L'última gran onada d'activisme a les xarxes socials a favor de l'independentisme català va ser entre el 2016 i el 2018, segons assenyalen les autores, que insisteixen en la importància de les plataformes per al moviment: "S'han convertit en un pilar fonamental (...), ajudant a superar els obstacles institucionals imposats per l'Estat i a la internacionalització de la qüestió a través de xarxes transnacionals". D'aquí, l'interès a saber què pensen els independentistes sobre la seva participació digital, mitjançant dues preguntes principals: Els participants van percebre l'activisme digital com a eficaç? Quines són les raons per les quals van participar en el moviment?
Després d'una enquesta a 201 persones que van fer activisme digital a Facebook l'any 2020, els resultats van indicar que "l'experiència personal és un factor significatiu a l'hora de determinar els nivells de compromís amb les causes". Concretament, un 63,7% van respondre que s'havien sumat al moviment independentista perquè els seus amics i company estaven afectats per la qüestió; un 62,2%, perquè ho estaven els seus familiars; un 54,2%, perquè els apassionava el tema; un 49,3%, perquè els preocupava el futur; un 35,3%, perquè volien ajudar; un 17,9%, perquè altres persones els havien inspirat; un 35,8%, perquè era l'elecció correcta; i només un 0,5%, no n'estaven segurs.
Per què va baixar la participació i efectivitat
I de la motivació passem a la desmotivació. Per què va baixar la participació? La majoria dels participants atribueixen la baixada al fet que les qüestions inicials s'havien resolt, i al voltant d'un 20% van explicar que els problemes ja no eren tan populars i que les seves accions no canviarien el resultat. "La desvinculació (del moviment) pot ser impulsada per una sensació de decepció o una manca percebuda d'acció comunitària, cosa que pot conduir a una percepció de reducció de la popularitat", apunten les investigadores.
En aquesta línia, veiem que un 57,1% dels participants consideren que el moviment independentista va ser "efectiu", tot i que el percentatge baixa fins al 50% en ser preguntats sobre si el moviment va provocar canvis en la legislació. Encara són més baixes les xifres pel que fa al fet de si la causa va aconseguir els seus objectius: només un 17,9% pensa que sí, mentre que un 51,2% creu que "en certa manera" i un 30,8% que no. Tanmateix, la gran majoria (68%) van respondre que la seva participació va contribuir a l'èxit del moviment. "Els participants van sentir que les seves contribucions havien tingut un impacte real en l'èxit del moviment", assenyalen, cosa que suposa un incentiu per participar-hi.
Principals conclusions i futur del moviment
Així doncs, una conclusió és clara: "És crucial que els moviments demostrin i emfatitzin l'impacte dels canvis que busquen en els participants". És a dir, que per augmentar la participació és demostrar "que els canvis que busca el moviment (independentista) serien avantatjosos per a ells personalment i millorarien el seu futur i el dels seus éssers estimats", així com "establir una connexió personal". "També es recomana recordar regularment als participants que els problemes encara no s'han resolt", afegeixen les autores, a més d'indicar que "és important mantenir la coherència en l'activitat i la popularitat del moviment, i mantenir viu un sentiment d'esperança".
D'altra banda, i per acabar, les investigadores remarquen que l'activisme a les xarxes socials sí que és una forma d'activisme —una conclusió que extreuen a partir de la mateixa percepció dels participants, així com d'altres recerques prèvies. Encara més, que l'activisme digital no substitueix l'activisme físic, ja que totes dues formes treballen en tàndem. És a dir, que és necessari combinar l'activisme digital amb formes més convencionals. "El coneixement d'aquests aspectes principals facilitarà l'empoderament dels moviments socials actuals i futurs, permetent-los optimitzar la participació dels participants, dissenyar estratègies per millorar la seva eficàcia i, en última instància, contribuir al canvi social o polític", sentencien.