La independència encara és la forma d'organització política més desitjada pels catalans, però registra el suport més baix des del febrer de 2012. Segons l'estudi d'opinió realitzat pel Centre d'Estudis d'Opinió, fet públic aquest dijous i corregit aquest divendres, un 33% dels catalans vol que Catalunya esdevingui un Estat independent. En canvi, un 32,7% prefereix que Catalunya mantingui l'estatus de comunitat autònoma, la xifra més alta des del 2011. Així, l'autonomisme s'imposa al federalisme com a opció preferida. I és que, amb un 20,8%, el percentatge de partidaris de l'estat federal baixa considerablement fins a un nivell propi del 2014. I els que aposten per escurçar l'actual capacitat política de Catalunya i convertir-la en una regió pugen fins al 7,3%, molt a prop del màxim històric situat al voltant del 8,3%.
Aproximadament, l'aposta per l'estat independent es trobava entre la forquilla del 15% i el 20% fins a l'any 2010, sempre per darrere dels partidaris de mantenir-se com a comunitat autònoma o esdevenir un estat federal dins d'Espanya. Però, arran de la sentència de l'Estatut de juny del 2010, el nombre d'independentistes va començar a augmentar fins que en el mes de juny de 2012, els partidaris de la independència s'imposaven per primera vegada a la resta d'opcions amb un 34%. D'aleshores ençà, la independència ha estat l'opció preferida en 32 enquestes del CEO consecutives, tot registrant el màxim històric durant el novembre de 2013 amb un 48,5%. A pesar de diversos alts i baixos, darrerament la tendència ha estat clara, a la baixa. De fet, a dia d'avui, l'autonomisme (32,7%) està molt a prop de superar l'independentisme (33%).
Gràfic sobre l'estudi del CEO/ ACN
L'autonomisme està molt a prop de superar l'independentisme
El nombre de persones que defensa l'actual model d'organització política ha tornat als nivells pre-procés. Del 2004 al 2010, era l'opció que gaudia de més suports, tot mantenint-se entre el 35% i el 40%, uns nivells que van baixar notablement durant els primers anys de la dècada del 2010 fins al 18,6%, en novembre de 2013. Des d'aquell moment, però, la tendència ha estat a l'alça fins que aquesta opció ha recuperat el terreny perdut a partir del gener de 2011.
El federalisme recula
Respecte a la voluntat de fer de Catalunya un Estat federal dins d'Espanya, fins al 2010 comprenia un ventall que anava del 30% al 35%, mantenint-se en la majoria d'ocasions com la segona opció preferida pels catalans. El màxim històric es va produir el gener del 2008, amb un 36,4%. Amb tot, des de 2010, el federalisme va anar retrocedint tal com ho feia l'autonomisme. Concretament, el federalisme s'ha mogut entre el 20% i el 30% entre el 2010 i 2020, disputant-se la segona posició. Ara, però, ha baixat gairebé fins a mínims històrics (20,8%), lluny d'independentistes i autonomistes.
El regionalisme creix
Les enquestes del CEO també estudien l'opció d'esdevenir una regió d'Espanya, és a dir, renunciar a l'estat actual d'autonomia. Es tracta d'una preferència que s'ha mantingut estable al voltant del 5% dels catalans al llarg dels anys. El seu moment més baix, poc abans de la consulta del 9-N de 2014, va registrar el seu mínim històric en el 18 anys que fa que el CEO estudia l'opinió de la ciutadania, amb un 1,8%. En canvi, en la darrera enquesta puja fins al 7,3%, tot situant-se en el màxim mai assolit del passat octubre de 2006 (8,3%).
L'enquesta del CEO, realitzada entre el 17 de novembre i el 17 de desembre del 2021 a 1.200 persones, també indica que, preguntats de manera binària sobre la independència de Catalunya, el 52,3% dels enquestats no volen que Catalunya sigui un estat independent i el 40,8% sí que ho vol. És la diferència entre les dues opcions més gran des que es recull aquesta pregunta, el desembre del 2014. A més a més, el 'no' disposa de més defensors que mai des de fa vuit anys. Per contra, el sí perd força fins a nivells propis d'abans del procés.