El Parlament Europeu ha celebrat aquesta tarda un debat sota el suggerent títol de Cooperació i similituds entre el règim de Putin i l'extrema dreta i els moviments separatistes a Europa. Les connexions entre el partit de Marine Le Pen i Putin ha estat un dels temes recurrents del debat a les portes dels comicis francesos, però la realitat és que la major part de les intervencions han optat per mirar cap a la política domèstica, de manera particular a les intervencions dels eurodiputats espanyols. Les acusacions de PP, Cs i PSOE contra els independentistes, amb al·lusions directes al president a l'exili, Carles Puigdemont, han donat peu que se li concedís una rèplica en l'encotillat funcionament del ple.
El primer a responsabilitzar l'independentisme de mantenir relacions amb Putin ha estat l'eurodiputat popular Javier Zarzalejos, que tot i que també ha denunciat simpaties de Podemos cap a Rússia, ha centrat l'atenció en Catalunya. “Encara avui a aquesta cambra ens volen donar lliçons d’estat de dret separatistes instigadors polítics d’una sedició. Els que denuncien un estat democràtic com l’espanyol quan saben que entre ells hi ha qui ha anat a buscar suport a Moscou i que volien que els mateixos aparells que avui actuen contra Ucraïna actuessin contra un estat democràtic membre de la Unió", ha assegurat.
Igualment des de Ciutadans, Maite Pagazaurtundúa ha sentenciat que "agents de Putin han treballat per rebentar la Unió Europea també a través de partits etnonacionalistes amb Puigdemont i el seu entorn, amb dirigents que s’amaguen a aquest Parlament per fugir de la justícia". Vox no ha participat en el debat, com no ho han fet la resta de formacions d'ultradreta.
En el seu torn, el socialista català Javi López ha denunciat que oligarques russos han finançat Vox i ha citat l'article del New York Times sobre les suposades connexions de l'entorn de Puigdemont amb Rússia, per assegurar que "el secessionisme català o una part d'ell va cultivar les relacions amb Putin".
"És immoral"
Des de les files independentistes hi han intervingut Toni Comín, en nom de Junts, i la republicana Diana Riba. L'eurodiputat de Junts ha recordat que la mateixa Comissió Europea ha assegurat desconèixer el suposat informe de la intel·ligència europea en què es basava l'article del New York Times i que, per contra, apareix als informes de la Guàrdia Civil. Ha denunciat que Putin està deixant Ucraïna sembrada de fosses comunes i que "alguns aprofiten aquestes morts per legitimar la seva obsessió contra Catalunya". "És immoral", ha reblat, visiblement indignat.
"Putin és un bon alumne de Franco, perquè Espanya també està plena de fosses comunes des de fa 90 anys i qui no vol obrir aquestes fosses ni tallar amb el franquisme són els senyors del PP i els seus aliats de Vox, gràcies als quals governen en quatre comunitats autònomes", ha retret. Comín ha protagonitzat una intervenció especialment intensa, fins al punt que la vicepresidenta de la cambra li ha tallat el micròfon quan se li ha acabat el minut de què disposava i l'eurodiputat ha continuat aixecant la veu des de l'estrada. "Te has quedado tranquilo, hijo", ha deixat anar en castellà una veu femenina mentre tornava al seu escó.
També Diana Riba ha rebutjat les acusacions i ha retret que, mentre el PP responsabilitza l'independentisme, ha incorporat Vox, "titelles de Putin a Espanya", al govern de Castella-Lleó, "en l'avantsala d'un futur govern reaccionari". A més, ha recordat que Josep Borrell com a ministre d'Exteriors va pactar amb el règim de Putin un grup de seguretat contra la desinformació. "L’independentisme català comparteix els consensos que avui tenim en aquesta cambra: la pau, la lluita pels valors europeus i la lluita contra l’extrema dreta. Treballem per ser un estat membre de ple dret en una UE federal, diversa, socialment justa, verda, feminista i radicalment democràtica", ha reblat.
Puigdemont
Les referències a Puigdemont han estat tan directes durant el debat que des de la Mesa del Parlament se li ha concedit el dret a replicar, amb tres minuts per a una declaració personal. L'eurodiputat de Junts ha utilitzat aquesta oportunitat per denunciar que s'han llançat contra ell acusacions directes que no podia deixar passar perquè són "una mentida creada pels serveis d'informació espanyols". De fet, ha reclamat la intervenció del Parlament Europeu atès que ni la policia ni la justícia espanyola no actuen.
S'ha referit en concret a l'informe de la policia espanyola, que recull els suposats nexes amb el govern de Putin, i ha recordat que el que es descriuen com a missatges comprometedors no són més que passatges d'un llibre que el director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, estava traduint sobre la vida de dos exespies soviètics, protagonistes de la sèrie The Americans.
L'explicació del polític independentista no ha agradat a la vicepresidenta grega, la socialista Eva Kaili, que en aquell moment assumia les funcions de presidenta a la Mesa i l'ha tallat, advertint-lo que el temps de què disposava era per respondre a les acusacions contra la seva persona.
Puigdemont ha insistit que les reunions que li retreuen amb representants del Kremlin va ser una trobada de cinc o deu minuts amb l’encarregat de relacions comercials de la Cambra de Comerç de Barcelona per a les relacions entre Rússia i Catalunya, al qual les autoritats ha concedit la residència a la UE. "Fixin-se si era espia rus", ha reblat.
El que ha acabat la paciència de la vicepresidenta ha estat, però, l'explicació de Puigdemont que "mentre Catalunya es manifestava de manera massiva per ser un estat independent, els vaixells de guerra russos han reportat combustible més de 50 vegades a ports espanyols". La vicepresidenta l'ha tallat definitivament.