La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat que la Llei de transitorietat jurídica que està preparant el Parlament serà la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), perquè Catalunya serà a partir d’aquell moment un Estat independent, més encara si després s'han de celebrar les eleccions constituents com preveu ara per ara el full de ruta actual. I això és el que recollirà, segons la republicana, el primer punt del text que JxSí i la CUP estan elaborant, a porta tancada, en la ponència de la Cambra catalana que ha d'elaborar aquesta llei de la desconnexió.

Les forces independentistes sempre han defensat que la llei catalana de règim jurídic, la qual haurà de permetre "transicionar" de la legalitat espanyola a la catalana sense cap buit legal, serà el punt d'inflexió que marcarà la ruptura amb l'Estat espanyol, però fins avui, potser ningú ho havia expressat amb tanta claredat: "La DUI és la llei de Transitorietat", ha asseverat la republicana. En el marc d'un dinar-col·loqui, organitzat per la plataforma independentista Sobirania i Justícia, la diputada de JxSí també ha explicat que en aquesta ponència s'estan estudiant tots els tractats internacionals signats per l'Estat espanyol, més de 3.000, per decidir quins es volen assumir com a propis en l'Estat independent. 

Ara mateix el full de ruta independentista inicial es troba en un moment clau, tenint en compte que el president de la Generalitat Carles Puigdemont se sotmetrà a una qüestió de confiança al setembre per tantejar amb quina majoria parlamentària compta per tirar-ho endavant o si pel contrari, cal "enriquir" aquest pla de treball cap a la República catalana, com reconeixia el mateix president en una entrevista radiofònica a principis d'aquest mes de juny. Ara per ara, el compromís es manté ferm amb el full de ruta de JxSí, com ha volgut deixar ben clar la secretària general dels republicans, ara bé, en les darreres setmanes s'han posat sobre la taula altres debats com el del Referèndum Unilateral d'Independència (RUI), el qual defensa sí o sí la CUP i fins tot contempla l'Assemblea Nacional Catalana. 

Al voltant del RUI, Marta Rovira ha explicat que en aquests moments no hi ha un discurs unificat i que no se sap molt bé "de què s'està parlant". En aquest sentit, la republicana insisteix que no s'entendria que aquest referèndum unilateral acabés sent una consulta participativa més com la del 9-N. Per això, condiciona la celebració d'un hipotètic RUI que el seu resultat sigui vinculant, és a dir, tenir clar quina seria la seva conseqüència l'endemà. 

Procés Constituent

Marta Rovira també ha aprofitat la seva intervenció per reflexionar sobre el Procés Constituent que viu Catalunya, és a dir, sobre la metodologia que ha de concloure amb la redacció i aprovació d'una Constitució catalana. En aquest camí que s'ha de fer de "baix a dalt”, la republicana contempla dues fases. Una primera part "ciutadana", que seria la base, on articular un gran espai de reflexió que acabi amb unes conclusions vinculants. Segons la republicana, en aquest punt s'hauria aconseguit un acord entre les forces independentistes i diverses plataformes socials per impulsar-ho i presentar-lo "properament". 

Ja amb aquestes conclusions a la mà, entraria en joc la segona fase del Procés Constituent. Però aquesta es faria ja amb un Parlament constituent, és a dir, sorgit d'unes eleccions constituents prèvies. Llavors, la cambra catalana hauria d'obrir una comissió constitucional per redactar el text de la carta magna catalana que s'hauria de validar en un referèndum. En aquest punt, Rovira ha defensat que totes les forces coincideixen que el Procés Constituent per redactar-la s'ha de fer de manera oposada al que es va fer a Espanya el 1978 i basant-se en exemples internacionals, com ara els models constituents d'Islàndia, Irlanda o Kosovo. 

Precisament, la republicana ha titllat el model de Kosovo de "bona praxi participativa" perquè es va optar per una comissió constitucional "mixta", és a dir, amb la participació dels diputats i ciutadans, aquests últims triats a través del teixit social. Una qüestió que també sembla tenir el consens de les parts implicades en tirar endavant el Procés Constituent per tal d'ampliar, sobretot, la base social de l'independentisme. Una altra qüestió, ha apuntat la republicana, és discutir després si els debats d'aquesta comissió haurien de ser públics o privats. 

Mentrestant, la comissió d'estudi del Procés Constituent al Parlament afronta ara una nova etapa, després de la sèrie de compareixences d’entitats i experts que han posat sobre la taula diferents mètodes per encarar el procés. Els partits que hi participen, bàsicament JxSí, CUP i CSQP, han de tornar a llimar asprors i fixar un nou esquema de treball, bàsicament, per passar de la teoria a la pràctica. Rovira ha defensat que el Procés Constituent és "imparable" i que cal tractar-lo amb "delicadesa", sobretot després dels resultats del 26-J perquè es posa en relleu que l'Estat espanyol és irreformable i que "s'ha acabat allò de pactat amb l'Estat". La republicana considera que ara s'ha obert una gran oportunitat per sumar-hi forces, sobretot la dels comuns. I si cal, fer de "palanca" també d'un procés constituent a Espanya. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat