Negativa rotunda de Junts pel Sí i Partit Popular a una nova modificació nacional de l’impost de successions i donacions. Els dos grups parlamentaris han evitat, a partir d'una esmena a la totalitat, que la proposició de llei de Catalunya Sí que es Pot esdevingués objecte de debat a la cambra en les properes setmanes.

Després que CDC i PP pràcticament l'eliminessin el 2010 –precedits d'una intensa mobilització social contra l'alt grau impositiu del tripartit– la taxa va patir una posterior modificació el 2014, per un acord entre convergents i ERC que va tornar a gravar el llegat als fills i néts de forma progressiva en funció de la quantitat. Però malgrat tot, dos anys més tard, per als confluents no n'hi ha prou.

La proposta dels de Lluís Rabell, que insisteixen a considerar-la fluixa pel seu ideari, aniria en la línia de fer pagar als cònjuges –que ara n'estan totalment exempts– si l'immoble heretat té un valor superior als 500.000 euros, i a partir 100.000 euros en diners, i de forma progressiva. "Augmentaria en 400 milions anuals els ingressos de la Generalitat", ha reivindicat el diputat Joan Coscubiela, afegint que si s'hi sumessin les altres propostes que fan en matèria d'IRPF, impost de patrimoni i fiscalitat verda, ascendiria a més de 1.000, "uns pressupostos de veritat".

Però tot i una segona intencionalitat de burxar en les diferències entre CDC i ERC, que no viuen els seus millors dies per les discrepàncies sobre les reformes fiscals que han de plasmar-se als comptes pel 2016, la unitat d'acció s'ha mantingut. La diputada Carmina Castellví ha justificat que cal deixar "madurar" la que funciona actualment i que, en qualsevol cas, hauria de ser un canvi "més moderat", que no incentivés "la deslocalització de patrimoni". "Els catalans no ens mereixem un increment de la fiscalitat", ha conclòs després.

L'argument de la deslocalització, que han compartit PP i Ciutadans, ha flotat en el debat tota l'estona. És a dir, que els catalans susceptibles de veure's afectats per la mesura, optessin per endur-se el patrimoni en un altre punt de l'Estat, tenint en compte que fins a 10 comunitats autònomes tenen eliminada la taxa.

"Racionalització" popular

No hi ha marge per a la negociació. A les files populars no estan disposats que "la mala gestió dels recursos públics sigui ara l'excusa per incrementar aquest impost confiscatori", perquè "una forma més útil (d'incrementar els ingressos de la Generalitat) és racionalitzar la despesa". En aquest sentit, el diputat Enric Millo ha valorat que "a Catalunya només abaixen els impostos quan el PP hi influeix", per després llançar un dard a Convergència "que havia defensat l'eliminació total i immediata, cosa que ha incomplert sempre" i motiu pel qual "no sorprèn que perdin vots".

"És un impost antiquat, confiscador, desfasat, que descapitalitza i va en contra de l’estalvi. Si una persona compra un bé, ja paga els impostos associats al consum. Si obté rendes d’aquest bé, ja paga impostos associats a aquests rendiments. Si algú ja ha fet front a aquests impostos, ha de tenir la llibertat per fer amb ells el que consideri oportú, sigui donar-los o deixar-los en herència", ha clamat Millo.

Advertència cupaire

La CUP s'ho ha mirat tot de prop, centrant-se en l'atac contra la vella CiU i el tripartit. "No eren massa diferents", ha afirmat Mireia Vehí, assegurant que "es van dedicar a eximir responsabilitats als més poderosos". I, ara, amb "l'excepcionalitat política" del moment, tampoc creuen que s'estigui "a l'altura". "Si la lògica en què ens trobem és postautonòmica, els impostos també han de tenir vocació de transcendir l'ordre purament econòmic", han advertit.

Aquesta setmana els anticapitalistes han garantit a Oriol Junqueras que no li permetran avançar amb la seva proposta de comptes. Entre d'altres, per qüestions com aquest impost, que no pretenen canviar. "Si comencem un procés de construcció d'un nou Estat, no el volem començar fallit des d'un bon inici", ha dit Vehí, assenyalant que "cal abordar de manera decidida la reforma de l'impost per demostrar que comencem un procés amb un objectiu clar de revertir les polítiques dutes a terme fins ara".