Davant dels retrets que li ha dedicat els darrers set dies tota l'oposició -i també els socis-, el president, Salvador Illa, ha tret pit aquest dimarts de la gestió de l'apagada que va protagonitzar la setmana passada el seu govern. En una compareixença al Parlament per donar compte de l'actuació de l'executiu davant aquella crisi, el cap de l'executiu català ha subratllat que la Generalitat no va demanar la intervenció de l'Estat per fer-hi front, com sí que van fer vuit comunitats autònomes del PP. "Crec que és així com fem país i ens enfortim; aquesta és la millor manera d'exercir l'autogovern, quan hi ha problemes, fer-hi front", ha assegurat.
El president compareix aquest dimarts a l'hemicicle per explicar la resposta del Govern a partir del moment en què a les 12:32 hores de dilluns passat el sistema elèctric espanyol va col·lapsar. Com ja va fer en la roda de premsa que va protagonitzar aquell mateix dilluns al vespre, Illa no ha amagat la voluntat d'assenyalar el contrast entre la resposta de la Generalitat i la de comunitats autònomes populars, que van reclamar la declaració d'emergència i en algun cas fins i tot la intervenció de l'exèrcit. El polític socialista ha subratllat que "vuit comunitats autònomes van delegar la gestió de la crisi al govern d'Espanya", la qual ha descrit com "un fet sense precedents", que "no havia passat fins ara".
Mesura desproporcionada
Illa ha explicat que a les 20:54 hores el Govern va rebre una comunicació oficial del Centre Nacional d'Emergències per saber si la Generalitat volia afegir-se a la situació d'emergència sol·licitada per les vuit autonomies populars, però que a les 23 hores, després de la reunió celebrada a les 10 de la nit, van declinar l'oferiment.
Ha assegurat que van descartar demanar la intervenció de l'Estat perquè "semblava una mesura desproporcionada davant d'una realitat que l'executiu gestionava ja sota control"; ha explicat que respecta, tot i que no comparteix, la decisió de la resta de comunitats que sí ho van demanar, però ha insistit que el seu govern en emergències i en qualsevol situació vol "màxim autogovern". "La millor manera és exercir-ho amb responsabilitat i rigor", ha reblat.
Vulnerables
A la seva intervenció inicial, Illa ha fet repàs de cadascuna de les passes del Govern a partir del moment en què es va constatar l'emergència i l'executiu va reunir a les 14 hores el primer gabinet de crisi. Ha assegurat que la prioritat era protegir les persones, recuperar el servei, cooperar amb la resta d'administracions i informar de forma veraç a la ciutadania; i, davant les crítiques de l'oposició sobre manca d'informació, ha posat especial èmfasi a recordar cadascuna de les compareixences públiques que va protagonitzar l'executiu, des de les 16 hores en què va sortir a informar per primer cop la consellera d'Interior, Núria Parlón, i les 20:30 en què ell mateix va comparèixer a la sala de premsa del Palau de la Generalitat.
El president ha admès que aquest episodi, igual com va passar amb la pandèmia o la DANA, ha demostrat la vulnerabilitat de la societat, per la qual cosa ha avançat mesures que adoptarà el Govern després de viure aquesta darrera crisi. En primer lloc, ha anunciat la creació "tan aviat com sigui possible" –tot i que ha admès que "no serà ni la setmana ni el mes que ve"- d'una Sala d'emergències a Catalunya, “que pugui aplegar tots els serveis d’emergència, no només de la Generalitat sinó de totes les administracions, i que pugui fer un seguiment adequat quan hi hagi una emergència”.
Autonomia dels serveis essencials
En segon lloc, i després de constatar la necessitat que els serveis essencials, com hospitals, bombers o comissaries, comptin amb autonomia energètica, ha assegurat que el Govern garantirà que disposin de 48 hores d'autonomia; i, finalment, ha explicat que la Xarxa Rescat, el servei de radiocomunicacions dissenyada per proporcionar cobertura als serveis de seguretat i emergències a Catalunya, va funcionar bé, però que cal estendre-la a tots els membres del Govern i els responsables dels grups parlamentaris.
Illa, que ha destacat la resposta "cívica i responsable" que va protagonitzar la societat catalana, ha subratllat que el més important és ara conèixer les raons que van provocar les caigudes consecutives de l'energia, per la qual cosa ha recordat que l'executiu ha obert dos expedients informatius a Red Elèctrica i Endesa. "El Govern es compromet a arribar fins al final. I no serà immediat. Hi ha coses que requereixen temps", ha reblat.
Interessos particulars
En resposta a les crítiques expressades pels grups, Illa s'ha situat com a responsable de la comunicació que va fer el Govern de la situació. "Des del primer moment vam estar al peu del canó. No amagats", ha replicat.
Amb relació a les veus que aposten per mantenir les centrals nuclears, ha insistit en l'aposta per l'energia renovable, la qual cosa, ha advertit "no vol dir que s'hagi de posar en risc el subministrament". Illa ha garantit que, malgrat la seva aposta de col·laborar amb l'administració de l'Estat, el Govern serà "autònom" a l'hora de prendre decisions. "Perquè el Govern no accepta tuteles de ningú i si algú s'ho pensava s'ha equivocat", ha reblat assegurant que no hi haurà cap "tremolor de cames" davant "interessos particulars" a l'hora de reclamar responsabilitats pel que ha passat.
Illa ha garantit també l'aposta per l'Energètica de Catalunya; i ha acceptat la proposta d'ERC de crear una comissió parlamentària que estudiï l'apagada de dilluns i la resiliència del sistema elèctric català.