Illa promet ajuts per a la gestió dels boscos i demana un gir de mentalitat: "No passa res per talar arbres"

Catalunya pateix, com cada estiu, els estralls dels incendis forestals. Aquest diumenge hi havia tretze focs actius arreu del país, que han estat controlats amb una reacció ràpida dels serveis d'emergència. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha admès que aquests seran dies “complicats” i ha demanat “estar molt alerta, extremar precaucions i seguir indicacions”. Si l'estiu passat va incidir en el missatge que a Catalunya hi ha massa arbres, enguany el mandatari socialista ha afirmat que s'estan començant a “gestionar bé” les masses forestals catalanes i ha demanat canviar la “mentalitat urbana” envers la gestió dels boscos: “De vegades no volem que es toqui res. El bosc s'ha de gestionar, talar arbres, i no passa res”, ha asseverat Illa aquest dilluns al matí en una entrevista a RAC1.

El president Illa ha afirmat que cal posar mitjans per a gestionar la massa forestal, que “creix cada any” i que fins fa poc no se li havia dedicat l'atenció que requereix. En aquest sentit, ha explicat que està en marxa un programa de treball que delimita els boscos de Catalunya en catorze espais dividits amb tallafocs, establerts d'acord amb les indicacions d'experts i dels bombers. L'objectiu és confinar boscos entre ells de manera que si hi ha un incendi com els que afecten cada estiu el país, no s'estengui, segons ha detallat el cap de l'executiu català. També ha afirmat que s'han multiplicat per cinc les inversions en la gestió forestal i ha defensat que “estem en el camí correcte”. En aquest sentit, Illa ha explicat en l'entrevista que el Govern prepara ajuts econòmics per a fomentar la gestió dels boscos i facilitar que estiguin més ben preparats davant dels incendis.

El cap de l'executiu català ha reconegut que part de la responsabilitat del nivell que arriben a tenir els incendis és “d’arribar tard” a la gestió de la massa forestal. “Hem arribat tard, tots com a país, però menys queixar-nos i més fer. Jo vull mirar endavant”, ha dit, tot defensant que el seu Govern ja fa un any va començar a impulsar un pla de gestió de boscos. Ha anunciat que la Generalitat “posarà recursos, econòmics i personals” perquè tant ajuntaments com propietaris puguin gestionar els boscos. També ha explicat que està en contacte amb batlles i que ni ells ni els propietaris privats "estaran sols", alhora que ha avançat que es treballa en reduccions burocràtiques. "És un punt d'inflexió", ha resumit, sobre la seva acció de Govern en matèria forestal.

Sobre el cas de l'incendi de les Gavarres, a l’Empordà, el president Illa ha demanat “no especular” sobre les causes que l'han desencadenat. Tot i això, ha admès que la investigació “sembla indicar” que l’origen del foc està en les guspires provocades per una radial que feia servir un operari d’una empresa subcontractada pel Departament de Territori. Sobre això, ha apuntat que “serà el jutge qui determini de qui és i fins on arriba la responsabilitat o la imprudència, o alguna cosa més”. Amb tot, ha assegurat que “s’arribarà fins al final, això sí”. A més, ha garantit que el departament “esbrinarà” tot el que calgui sobre l’empresa i ha explicat que ha demanat a la consellera Sílvia Paneque que ho investigui, alhora que ha afirmat que es “col·laborarà” aportant la documentació que calgui. “El Govern farà el que hagi de fer amb l’empresa, però demano que no especulem”, ha resolt.

Apel·la a Junts per aprovar un nou model de finançament "concret i tangible" 

D'altra banda, Illa ha parlat sobre el nou model de finançament que van pactar els socialistes amb Esquerra Republicana i que el govern espanyol tracta d'implementar tot i l'oposició de les comunitats autònomes governades pel PP i d'algunes pel PSOE com Castella-la Manxa o Astúries. "És que Catalunya no pot fer propostes? Catalunya no demana permís per liderar, ni en demanarà per fer-ho", ha asseverat sobre la qüestió.  Així mateix, Illa ha apuntat que fa més d'una dècada que el finançament autonòmic està caducat i que "no hi ha hagut cap altra proposta viable". Sobre això, ha defensat que és una solució "concreta i tangible", argument que ha contraposat amb el que va ser el procés, i ha afegit que "dona resposta, millora el finançament i no perjudica ningú".

El president català ha afirmat que espera que Junts "estigui a l'altura" i voti a favor de la proposta al Congrés dels Diputats, ja que el seu "sí" és determinant perquè la proposta tiri endavant. En ser preguntat per si ha conversat amb el líder juntaire, Carles Puigdemont, Illa ha recordat que manté la "discreció deguda" en les "vies obertes de diàleg". El dirigent socialista confia a tenir "ben aviat" aquest nou finançament i sosté que espera que tothom estigui "unit" i "que no comenci a haver-hi dubtes per part de casa nostra". Sobre Junts, que reclama que Pedro Sánchez faci un pas al costat, el president Illa ha diagnosticat als juntaires "amnèsia transitòria" pel que fa al PP. I ha afegit que hi ha dues vies: la de Sánchez, avançar, o la via de la involució. Així mateix, ha defensat que Catalunya no està al servei del PP i que són els populars qui haurien d'estar al servei de Catalunya, facilitant l'amnistia o l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Defensa "l'honorabilitat" de Zapatero: "Hi he parlat i no me n'amago, i ho continuaré fent"

El cap de l'executiu català ha afirmat també que ha parlat amb l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, encausat per l'Audiència Nacional per presumpte tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Illa ha afirmat que ha vist l'exmandatari espanyol "amb ganes d'explicar-se i donar la seva versió". "L'he animat que així ho faci", ha afegit. "Sí que he parlat amb ell i no me n'amago, i ho continuaré fent", ha explicat, alhora que ha insistit a respectar la presumpció d'innocència i que confia en "l'honorabilitat" de Zapatero. Minuts abans, preguntat per si hi ha lawfare a la judicatura espanyola, el president català havia expressat la seva “preocupació” perquè la ciutadania tingui aquesta percepció de manca d'imparcialitat, però no ha volgut entrar en valoracions adduint al càrrec institucional que ocupa. També ha defensat que el Suprem hauria de respectar la decisió del poder Legislatiu i aprovar l'amnistia per a Puigdemont i Junqueras.