El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet una crida a la convivència i a fugir de la intolerància en un context de creixement de l'extrema dreta i els populismes en el que és el seu segon missatge institucional en motiu de la Diada nacional de Catalunya, després que l'any passat l'enxampés acabat d'aterrar al càrrec. En el discurs, el president ha fet una aposta també pel que ha definit com la "Catalunya centrada", que, ha manifestat, ha de destinar els seus esforços a crear una prosperitat que arribi a tots els racons del país "per reduir desigualtats". Durant aquest primer any de legislatura, Illa s'ha anat referint constantment al seu model de "prosperitat compartida".
En el breu discurs del president també hi ha hagut espai per a altres temes rellevants i d'actualitat, com són la crisi d'habitatge, l'autogovern, la situació del català, tot traient pit del Pacte Nacional per la Llengua, però sense fer referència al cop del TSJC (ja ha anunciat que el Govern recorrerà contra la sentència) o l'emergència climàtica. Tot i que Illa va arribar al Govern pocs mesos després que el Congrés aprovés la llei d'amnistia, enguany ha hagut de tornar a demanar la "participació plena de tots els actors escollits pels catalans i les catalanes", ja que alguns dels líders del procés, començant per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, encara no han estat amnistiats. El discurs ha estat enregistrat des del Palau de la Generalitat, concretament al Saló de la Verge de Montserrat, coincidint amb la celebració del mil·lenari del Monestir. La imatge de la Moreneta ha estat ben visible a l'inici de la transmissió.
"Catalans i catalanes: és l'hora de centrar les nostres energies en allò que és realment important. És el moment de centrar Catalunya", ha afirmat a les acaballes del missatge, en línia amb la seva aposta per la normalització política després dels anys del procés. Així, ha demanat que el país posi el focus en generar prosperitat, garantir l'accés a l'habitatge "perquè esdevingui un dret real i protegit, no pas un negoci sense límits" i que en els últims mesos ha esdevingut el principal mal de cap dels catalans. També en la seguretat, "perquè gaudim amb tranquil·litat dels nostres carrers i places", o en potenciar els centres de recerca, universitat o el teixit empresarial. "Un país es fa dia a dia. Demà, durant la Diada, tenim una bona oportunitat de demostrar-ho un cop més. Amb esperança, amb sentit cívic, amb solidaritat i honestedat", ha afegit en un discurs en què no ha fet cap referència al model de finançament per al país, una qüestió que Esquerra Republicana els reclama dia a dia si volen continuar tenint el seu suport al Parlament.
Catalunya, una "nació viva" que no es pot deixar endur per la intolerància
En un context de pujada de l'extrema dreta i de discursos excloents, també al país i a la cambra catalana, el president de la Generalitat ha fet una crida a "enfortir la cohesió social i territorial". "Tota nació viva, com Catalunya, està feta d'arrels, de continuïtats i de novetats que ens enriqueixen", apunta el president en el seu discurs institucional, en què reclama no excloure ningú, cap persona que vingui des de fora de Catalunya a viure al país. "Catalunya mai s'ha deixat endur per la intolerància i tampoc permetrem que ho faci ara", ha avisat. Sovint, les úniques intervencions que comparteix Illa a les seves xarxes socials després d'una sessió de control inclouen aquest missatge, en resposta a les preguntes de l'extrema dreta.
Pel que fa al català, Illa ha reconegut que la llengua s'enfronta a un desafiament important, sense fer referència a les males dades d'ús social i traslladant el focus al cantó positiu de la qüestió: "És un gran repte, però l'assolirem, n'estic convençut, si compartim la il·lusió de les persones que enguany s'han decidit a aprendre català gràcies a les 40.000 places de cursos que oferim". Aquesta mateixa jornada, la llengua ha patit un cop per part de la justícia, ja que el TSJC ha anul·lat diversos articles clau del decret lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024, amb el qual es pretenia blindar la llengua a les escoles. El president ja ha confirmat la intenció del Govern de recórrer contra la sentència, com també han fet l'ANC i Plataforma per la Llengua.
"La immensa majoria volem mirar endavant"
La presidència d'Illa va suposar el punt final d'anys de majoria independentista a la cambra catalana, amb un moviment que arriba a la Diada ben dividit. Va començar la legislatura reclamant l'aplicació de la llei d'amnistia pactada pel govern espanyol amb Esquerra i Junts al Congrés i un any després ho ha tornat a fer, ja que els principals líders del procés, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, encara no han estat amnistiats. Sense fer referència a la llei en si, ha reclamat la "participació plena de tots els actors polítics escollits pels catalans i les catalanes", ja que, ha assegurat, una majoria dels catalans vol deixar enrere els anys del procés i "mirar endavant". "La nació catalana es construeix amb vímets de futur i el consens renovat de tota la ciutadania", ha reiterat.
Emergència climàtica i context global
Illa, però, ha començat el seu discurs fent referència a uns canvis globals que mostren la vulnerabilitat dels seus actors, començant pels incendis, resultat d'un canvi climàtic que ha apostat per "afrontar de manera integral". Ha fet esment dels focs de principis d'estiu que es van produir a diversos punts del país i que van deixar víctimes mortals, però també dels treballadors d'emergència catalans, també per la seva solidaritat a l'hora de lluitar contra les flames en altres punts de l'Estat. El president de la Generalitat no s'ha oblidat de la situació a Gaza, que ha descrit com un "genocidi que pateix el poble palestí a mans del govern d'Israel" i ha subratllat el seu compromís amb "l'Europa dels valors democràtics".