El candidat del PSC a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig i favorit a les enquestes, Salvador Illa, ha assegurat que després dels comicis continuarà a la política activa des del lloc on li "assignin els ciutadans", encara que sigui l'oposició, si no aconsegueix ser investit president. "Tinc vocació de servei públic i no tinc, de moment, plantejament de deixar-lo d'exercir", ha afirmat Illa aquest dijous en una entrevista a Ràdio Estel. En aquest sentit, el candidat socialista ha recordat que la seva ja va ser la llista més votada el 2021 i que, tot i no poder formar govern per manca de suports i que l'independentisme sumés majoria per coalicionar i investir Pere Aragonès, en aquests tres anys de legislatura ha fet la feina que li ha correspost com a cap de l'oposició.
Així ho ha argumentat Illa després que el candidat de Junts al 12-M i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, hagi avançat aquest dimarts que, tot i que retornarà a Catalunya passi el que passi als comicis per respecte democràtic als resultats electorals, deixarà la política activa si no és investit president: "Jo faré política tota la vida, en feia fins i tot quan era adolescent. Però si es refereix a política activa, jo no puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència", va afirmar Puigdemont en una entrevista a RAC1, argumentant que després d'haver estat president no li correspondria un paper a l'oposició.
D'altra banda, Illa ha descartat debats cara a cara, com reclama el president Aragonès, perquè serien una "falta de respecte" a la pluralitat del Parlament. Illa ha argumentat que a Catalunya no hi ha només Aragonès i ell, sinó que és "rica i plural". Així doncs, ha defensat que els debats han de ser amb els partits que tenen representació al Parlament. Segons ha explicat, estan previstos fins a 5 o 6 debats durant la campanya electoral i ha afegit que no vol "ni reduir ni retallar la pluralitat de la societat catalana".
"Unir i servir"
Salvador Illa encara les eleccions al Parlament del 12-M com una oportunitat per aconseguir arribar a la presidència de la Generalitat, donat el vent favorable a les enquestes, que atorguen totes una victòria als socialistes, com ja va passar el 2021, però que deixen en l'aire si podrà aconseguir i aplegar els suports necessaris d'altres partits per a ser investit. Si bé els comuns clamen per reeditar un nou tripartit d'esquerres, com també han implorat sense èxit a l'Ajuntament de Barcelona, els socialistes reiteren que l'únic escenari que contemplen com a preferent és un govern en solitari del PSC. D'altra banda, ERC, tot i que ha pactat durant la darrera legislatura amb el PSC, com els pressupostos pel 2024 caiguts, han reiterat també la seva negativa a entrar a cap govern amb els socialistes i els comuns i aspiren a reeditar un Govern independentista encapçalat per Aragonès. Però una cosa és el que es diu en campanya i altra el que passi després del 12-M. De moment, la campanya del PSC, sota el lema "Unir i servir", està centrada a denunciar "10 anys perduts" pel procés i en "unir" sota l'horitzó de recuperar el bon funcionament dels serveis públics.