El Govern de Salvador Illa ha invocat l'herència dels tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla per presentar el nou Pla de Barris i Viles de Catalunya. L'executiu ha reunit una cinquantena d'alcaldes i entitats municipalistes a l'Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, inaugurat el 2011, fruit dels primers plans impulsats pels tripartits socialistes entre el 2004 i el 2010, i els ha explicat que el seu nou Pla tindrà una aportació de 1.000 milions entre el 2025 i el 2029 i s'incrementaran fins als 1.600 amb l'aportació dels ajuntaments. Qüestió a banda, és el futur d'aquest finançament en cas que el Govern segueixi sense aconseguir aprovar pressupostos, tot i que des de l'executiu s'assegura que el primer any està cobert.
Illa ha explicat que aquest pla, que arrencarà el mes de juliol i es començarà a materialitzar a partir de l'1 de gener de l'any vinent, demostra que l'executiu compleix els seus compromisos, atès que el PSC es va comprometre a reeditar el pla quan es va presentar als comicis i ho va pactar amb ERC i Comuns per a la investidura. "Complir és important, perquè la credibilitat és essencial", ha assegurat el president, que ha recordat que el Pla de Barris és un dels projectes més importants d'aquesta legislatura i que així ho demostra el fet que a la primera reunió de Govern ja es va designar el comissionat, Carles Martí Jufresa.
200 milions l'any
El Pla, que es dirigeix a àrees d’atenció especial, amb dificultats, vulnerables o amb construccions deficients, tindrà cinc convocatòries seguides, amb un termini de cinc anys per executar cadascun dels projectes, i amb una dotació de 200 milions per convocatòria. Això comporta entre 1500 i 1700 milions mobilitzats, tenint en compte els diners que haurien de mobilitzar els consistoris.
El Govern calcula que cada any podrà impulsar entre 20 i 25 projectes. Cada ajuntament podrà presentar un projecte a cada convocatòria -tret d’aquells que comportin una àrea a cavall entre dos municipis, la qual cosa permetrà una proposta compartida i una proposta del municipi.
Renda per sota la mitjana
Per poder-se acollir al pla, és imprescindible que la mitjana de renda de l’àrea afectada estigui per sota de la mitjana de renda de Catalunya (que actualment està situat en 15.000 euros).
La cooperació institucional serà una de les qüestions clau d’aquest pla, segons destaquen els seus responsables. La Generalitat cobrirà fins al 50% de cofinançament del projecte en municipis de fins a 50.000 habitants i anirà apujant aquest percentatge fins a arribar al 75% del cofinançament per als municipis de menys de 5.000 habitants. Cada ajuntament s’haurà de fer responsable de l’execució de l’obra i els fons que han d’aportar el municipi poden provenir del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya).
Els projectes que es vulguin acollir al Pla no poden superar els 25 milions d’euros en el cas dels municipis de més de 20.000 habitants ni pot ser inferior a 6 milions d’euros. Pel que fa a els municipis de menys de 20.000 habitants, els projectes han de xifrar-se entre 12,5 milions i 3 milions d’euros.
El Govern preveu que les actuacions han de ser integrals, per la qual cosa, el pla ha de comportar una transformació física de l’àrea que inclogui, amb una transició ecològica, i amb una “acció sociocomunitària”, perquè l’objectiu és no només treball amb els entorns sinó també “per a les persones”. “No hi ha recuperació d’un barri si no hi ha teixit social, compromís, orgull de barri... es tracta millorar condicions vida, però sobre la base comunitat”, argumenten fonts del govern.