"Hi ha hagut errors greus i inacceptables, que el Govern no vol minimitzar. Al contrari". El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquest dimecres al Parlament per donar explicacions sobre l'exclusió d'un 23,2% dels alumnes catalans de les proves PISA, cosa que ha deixat Catalunya fora de l'estudi de l'OCDE sobre nivell de l'ensenyament. Ha recordat essencialment les dades que ja va donar a conèixer la consellera d'Educació, Esther Niubó, però no ha aportat el resultat de la investigació interna oberta al departament, amb l'argument que cal respectar les garanties i el dret a defensa de les persones afectades. Ha admès que l'Institut Nacional d'Avaluació de l'Ensenyament (INEE) va alertar dels errors de la mostra set cops des que les proves van començar l'abril del 2025, però ha assegurat que la informació no va arribar als responsables polítics fins al gener del 2026.
Amb tot, ha advertit que, malgrat no ser representatives, les dades recollides permeten concloure que s'està produint un descens molt preocupant dels resultats, per la qual cosa ha reiterat la seva crida a un gran acord sobre educació que permeti dedicar de manera gradual un 6% del PIB en l'ensenyament.
Reiterats avisos
La crisi provocada pel fiasco de PISA ha obligat Illa a comparèixer al Parlament abans del debat de política general que habitualment obre el curs polític. Illa ha recordat que PISA admet l'exempció d'un 5% dels alumnes de les proves i Catalunya va deixar fora un 23,2%, cosa que ha inhabilitat els resultats, però ha circumscrit l'error a un problema greu en el procés de la mostra.
Ha explicat que el Consell Superior d'Avaluació —responsable de les proves a Catalunya, en coordinació amb l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa (INEE)— es va reunir el març del 2025 amb els centres escollits per a les proves i se'ls va transmetre la documentació, però de manera incompleta, perquè no hi constava el llindar del 5% d'exclusió.
El 31 de març del 2025 van començar les proves i el 9 d'abril l'INEE va comunicar al Consell que s'estava registrant una exclusió superior a la permesa. Illa ha assegurat que no s'ha pogut acreditar que aquell avís arribés als centres, tot i que hi havia escoles que encara no havien fet les proves i, per tant, encara hi havia marge per corregir-ho. Les setmanes següents, el Consell va rebre fins a 6 informes tècnics més. Ha admès que es podia haver reforçat el seguiment i informat els centres, però no es va fer. El 16 de maig van acabar les proves i el 30 de maig consta el darrer informe del Consell Superior d'Avaluació sobre aquesta qüestió.
No arriba als responsables polítics
"Aquesta incidència no va ser elevada als responsables polítics del departament. No van arribar al nivell decisió", ha assegurat. Segons Illa, no va ser fins al gener del 2026 que la directora general d'avaluació va rebre informació oral sobre la incidència. A partir d'aquell moment, ha assegurat, comença a elevar-se la informació i s'activa el procediment per intentar esclarir els fets amb l'obertura de diligències prèvies per veure què havia passat i escatir responsabilitats.
El juny del 2026, segons ha detallat, l'INEE va informar que només 5 dels 51 centres avaluats a Catalunya havien quedat dins dels paràmetres que fixa l'OCDE. Dels 2.545 alumnes avaluats havien quedat exempts 541, cosa que representa el 23,2%, molt per sobre del 5% que marca l'OCDE.
Illa ha subratllat que les proves no es van perdre, ni manipular, ni hi va haver cap problema de correcció, sinó que es tracta d'un "problema metodològic", que ha atribuït a un error d'interpretació i transmissió de la informació. Com a resultat d'aquesta situació ha recordat que la conselleria ha obert tres expedients disciplinaris, dos per incompliment greu i un per infracció greu vinculada a l'obligació de transparència i bon govern. "No hauria d'haver passat. El Govern ho assumeix", ha admès Illa, que ha volgut subratllar que amb posterioritat s'han dut a terme tres processos d'avaluació sense problemes.
A partir d'aquí, Illa ha advertit que l'ensenyament pateix un descens molt preocupant, que només 4 països milloren els seus resultats a les proves de l'OCDE, i que les dades de Catalunya disparen les alertes. Ha assegurat que en arribar al Govern no es van trobar l'educació a Catalunya com haurien volgut; ha retret que els dèficits en ensenyament "no han ocupat la centralitat" en les preocupacions de governs anteriors.
Per tot plegat, ha apuntat la proposta que ja ha avançat aquest dimarts perquè Catalunya disposi d'un model propi de benestar digital, amb mesures com la prohibició de la IA a les escoles fins als catorze anys o l'impuls de la lectura i escriptura. En aquest procés, ha insistit en la crida a assolir un gran consens per dotar Catalunya d'un nou model d'educació. La intervenció d'Illa no ha satisfet gens ni mica els grups, que un rere l'altre, tant oposició com socis, han retret al president falta de transparència.