Text íntegre de la intervenció de Miquel Iceta, segons fonts del comitè federal:
Gràcies, president, company Javier, companys i companyes. Si algun dia havíem de ser aquí i parlar, aquest dia és avui. Des de la llibertat, el respecte i la fraternitat. La llibertat, per dir el que pensem. El respecte, per escoltar-nos a tots, coincidim o no amb les nostres opinions. I la fraternitat de voler continuar compartint un projecte federal, sent capaços de gestionar la discrepància si es produeix.
Avui vinc a defensar dues coses. El no a Rajoy i la capacitat que ha de tenir el socialisme espanyol per entendre una posició diferent del PSC en un tema així, si és que finalment és diferent a la del conjunt del PSOE, atès el moment crucial de la política catalana. Les raons del no Rajoy les coneixeu. No compartim el seu projecte. Desconfiem de la seva capacitat i de la seva voluntat de lluitar contra la corrupció. I creiem que la nostra posició política quedaria greument hipotecada per la nostra abstenció, sobretot sense haver intentat de veritat un govern diferent. Quantes vegades demanaran que ens abstinguem per responsabilitat? Quantes vegades ens demanaran compte per no haver intentat una majoria alternativa? Una majoria necessària avui, imprescindible demà. I abstenir-se en la investidura de Rajoy no l'afavoreix.
Són raons, són arguments. No, qüestions de principi, ni d'una croada del bé contra el mal. No són una veritat dogmàtica enfrontada a una altra. Són només les nostres raons, els nostres arguments. I, sí, també el nostre temor, el temor d'allunyar-nos de tants militants i de tants electors. Un temor augmentat per estar prenent una decisió sense escoltar la militància, com sí que vam fer amb motiu del pacte amb Ciutadans. Sí, ens fa més por aquest abisme amb militants i electors que unes terceres eleccions.
I permeteu-me que us parli una mica del PSC i de la situació política catalana. Sortim d'unes primàries, en les quals els dos candidats hem defensat la mateixa posició respecte a la investidura de Rajoy. Hem parlat amb moltíssims militants, i estem convençuts que la nostra posició és àmpliament compartida entre els socialistes i les socialistes de Catalunya. I també pels nostres votants i amplis sectors de la ciutadania catalana. Però la qüestió avui aquí no és aquesta. La qüestió és si el socialisme espanyol és capaç de reconèixer que hi ha un element diferencial crucial en aquest tema quan s'aborda des de Catalunya. Companys i companyes, el problema del PSOE no és el PSC, és Rajoy.
L'independentisme té avui el suport de gairebé el 48% dels catalans. Sens dubte això té moltes causes. També errors nostres. Res no ens diu que l'independentisme no pugui perdre suports en el futur, però tampoc que no pugui continuar guanyant-ne. I nosaltres fem en gran manera responsable d'aquesta situació un Govern del PP incapaç d'obrir una perspectiva de diàleg. A Catalunya avui som pocs que propugnem la via del diàleg, la negociació i el pacte, des d'un total respecte a la legalitat. L'única solució, n'estem convençuts. La que acabarà per imposar-se, n'estem convençuts. Però avui estem molt sols en la seva defensa. I en aquest moment, quan comença el curs en el qual el xoc de trens sembla inevitable, no podem aparèixer ni tan sols abstenint-nos en la investidura d'un dels màxims responsables de l'absència de diàleg. Si ho féssim, deixaríem de ser útils per bastir ponts, per trobar una solució.
Ens agradaria que, sigui quina sigui la vostra posició en el debat d'avui, fóssiu capaços d'entendre-ho. I ens acompanyéssiu. Que puguem continuar caminant junts, fins i tot en la discrepància. Això volem, continuar caminant junts. Perquè res no ens horroritza més que la perspectiva de deixar de compartir amb tots els socialistes un projecte federal per a Espanya. O potser sí, una cosa ens horroritza més, que acabem oferint un argument més als independentistes perquè ho continuïn sent. Que fins i tot donem raons perquè molts acabin de convèncer-se que això del federalisme no és viable, i s'acabin resignant a la independència com una cosa inevitable. Nosaltres no ens resignem. I com que no ens resignem volem votar no a Rajoy. I donem suport a la proposta de Txarli Prieto.