Human Rights Watch (HRW) lamenta la "manca de resposta" de l’Estat espanyol a la seva crida de fa un any per fer una investigació "àmplia i sistemàtica" sobre l’operació policial per frenar el referèndum de l’1 d’octubre i l’ús "excessiu i desproporcionat" de la força. En una entrevista a l’ACN, l’investigador de HRW a Europa i autor de l’informe de l’ONG sobre la violència policial de l’1-O, Kartik Raj, assenyala el govern de Madrid com a responsable últim de garantir que aquesta investigació es dugui a terme, ja que és l’encarregat que "tothom al territori espanyol gaudeixi dels drets humans amb la màxima plenitud". Per ara, però, no ha detectat cap "esforç" per obrir una investigació exhaustiva.

Raj critica que el govern de Mariano Rajoy no oferís cap resposta a l’informe de HRW, publicat el passat 12 d’octubre, ni tampoc atengués els seus intents de contactar amb algun representant de l’executiu. Tot i el canvi de govern, a Raj tampoc li consta cap contacte entre HRW i l’executiu de Pedro Sánchez.

Cap investigació de l'Estat

La investigació en profunditat que reclama HRW no s’ha produït, i Raj destaca que només s'han pogut fer "denúncies individuals" de persones que van patir la violència policial i que han seguit els procediments establerts a nivell català i espanyol. Raj posa com a exemple la investigació del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que ja ha citat a declarar deu policies nacionals per les càrregues a diferents escoles de Barcelona.

A part dels intents individuals de depurar responsabilitats per l’operació contra l’1-O, HRW també destaca la pressió exercida per part d’organitzacions internacionals. "Recordo que el comissionat pels drets humans del Consell d’Europa va escriure al govern espanyol i va rebre la resposta del ministre de l’interior. L’alt comissionat pels drets humans de les Nacions Unides (ONU) també va expressar la seva opinió, i era força dura", assegura Raj.

La difícil tasca de fer un seguiment

Els organismes internacionals i les ONGs que estàvem allà vam assumir un rol actiu per reclamar respostes del llavors govern espanyol”, assegura l’expert. Amb tot, "ha passat un temps significant" i cada vegada resulta “més complicat” fer seguiment, especialment a mesura que el cas català es complica i també arran del canvi d’executiu a Madrid. Però més enllà dels missatges en aquell moment, no hi ha hagut cap conseqüència concreta, a nivell internacional, a les accions de la policia espanyola.

Pel que fa la Unió Europea, Raj evita valorar si les diferents institucions que la conformen han fet prou per pressionar l’estat espanyol per investigar la intervenció policial d’aquell dia. "Òbviament, aquesta pregunta no és fàcil de contestar. La UE és una unió política molt complicada i amb diferents responsabilitats", admet. Raj afegeix que la UE no té un organisme equivalent al comissionat pels drets humans del Consell d’Europa que monitoritzi les violacions als seus estats membres.

A diferència d’altres organitzacions com Amnistia Internacional, HRW no ha valorat mai el procés judicial contra els líders independentistes i la presó preventiva contra els membres de l’antic govern, els Jordis i l’ex presidenta del Parlament Carme Forcadell. "Tenim una capacitat molt limitada pel que fa el número de coses a les quals podem parar atenció", es justifica Raj. "Sóc conscient del cas [dels presos], seguim les notícies, però no hem llegit els dossiers amb prou profunditat com per oferir el tipus de valoració que s’espera de nosaltres".