Desenes de persones han assistit aquesta tarda a Prats de Molló (Vallespir, Catalunya Nord) a un homenatge al maquis Quico Sabaté, que va morir a trets del sometent el 1960 a Sant Celoni (Vallès Oriental). A l'acte, celebrat al costat de la casa del president Francesc Macià, ara recuperada de l'oblit, hi ha assistit Carme Forcadell.
“Soc tan independentista com abans, tan republicana com abans i molt més feminista. Lluitarem exactament pel mateix, per a una Catalunya lliure i republicana. Evidentment la lluita no serà fàcil, no ho ha estat mai. Però ara, malgrat tot, hem après moltes coses, i això ens ha de servir per al futur”, ha indicat la qui va ser presidenta del Parlament i de l'ANC.
El recordatori, amb suport de l'Ajuntament, ha consistit en el descobriment d'una placa sobre Sabaté, que operava des de la Catalunya Nord amb incursions armades contra el franquisme, i un acte de suport a la democràcia catalana i als actuals represaliats. Un amic de Sabaté ha llegit un poema dedicat al maquis.
Ara mateix a l'homenatge a Quico Sabater al costat de la casa Macià a Prats de Molló. Un poema llegit per un amic i company d'en Sabater. pic.twitter.com/jM1qa1pJAx
— Pre/V\sa història (@premsahistoria) August 11, 2021
Quan va morir, Quico Sabaté, guerriller antifranquista que la premsa de l'època havia denunciat com a “enemigo público número uno del régimen”, fugia de la Guàrdia Civil que l'empaitava des que el dia abans havia estat descobert —amb el seu grup— al Mas Clarà, de Palol de Revardit (Pla de l'Estany). Malferit, emprendria una fugida pròpia d'una pel·lícula de guerra que el faria travessar el riu Ter nedant, el portaria a Fornells de la Selva (Gironès) i d'allà a un tren en direcció a Barcelona.
Descobert pel maquinista, va saltar del tren en marxa a l'altura de Sant Celoni. Mentre buscava un metge per guarir-se les ferides de bala que li havien causat el dia anterior, en el decurs de l'assalt al Mas Clarà, va topar amb uns paramilitars del règim franquista. En l'intercanvi de trets, pels carrers de Sant Celoni, Quico Sabaté cauria mort. El dia anterior, al Mas Clarà de Palol, havien estat cosits a tirs per la Guàrdia Civil els seus companys: Antoni Miracle Guitart, Roger Madrigal Torres, Francisco Conesa Alcaraz i Martín Ruiz Montoya; que havien passat des de França per a alliberar un dels membres del grup detingut, jutjat i condemnat a mort pel règim franquista.
Passada la guerra civil espanyola, Sabaté es va establir primer a Costoja (Vallespir) i després a París, a casa de l'anarquista Lucio Urtubia. Des de l'exili va liderar un grup de guerrillers que efectuava atracaments i segrestos, en col·laboració amb altres grups, com els de Massana i de Facerias. Els botins obtinguts es destinaven a sostenir econòmicament famílies dels presos anarquistes del franquisme.
Amb motiu de la seva assistència a l'acte, Forcadell ha aprofitat per visitar la casa de Francesc Macià a Prats de Molló, que és un símbol del catalanisme. Allà es va instal·lar Macià el 1926, com a centre d'operacions per a la seva incursió a la Catalunya sud, llavors governada per la dictadura de Primo de Rivera.
Un espia del dictador italià Mussolini va delatar Macìà i la policia francesa el va detenir. Després de ser jutjat a París i condemnat a una pena només simbòlica, Macià va retornar finalment a Barcelona un cop fracassat Primo de Rivera amb una aurèola mítica, i va proclamar la República catalana el 1931. Abandonada i a la venda des de feia anys, i amb el perill d’acabar en mans de particulars aliens a la història del país, la vil·la va ser salvada l'any passat i ha passat a ser gestionada l’Associació Casa Macià.
Carme Forcadell, a la recuperada Casa Macià de Prats de Molló @carmeforcadell