El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha visitat aquest dimarts la tomba de Pompeu Fabra, a la localitat nord-catalana de Prada de Conflent, pel dia de Tots Sants. "He anat a posar unes roses a la tomba de Pompeu Fabra, en record de totes les persones que ens han precedit i que han ajudat a ser el que som", ha explicat en una piulada a Twitter. Fabra, cèlebre lingüista català, va ser empresonat durant la dictadura franquista i es va exiliar a Prada fins a la seva mort, l'any 1948.
Pompeu Fabra, filòleg català conegut com el "seny ordenador de la llengua catalana" per la seva feina de confeccionar la normativa moderna de la llengua catalana, va ser detingut l'any 1934 arran dels fets d'octubre com a cap del Patronat Universitari. Així doncs, juntament amb la resta de membres de l'entitat, va ser empresonat al vaixell-presó Uruguay, on també es trobava empresonat el Govern català. Concretament, hi va romandre tancat durant sis setmanes i un dia, fins el 8 de desembre. Escau esmentar que, durant el seu empresonament, no va abandonar la seva tasca. I és que, amb el permís del personal del vaixell, va fer algunes conferències adreçades a la resta de presoners.
Anys més tard, a l'hivern de 1939, quan es trobava a la seva casa de Sant Feliu de Codines, va haver d'exiliar-se a causa de l'amenaça de l'exèrcit franquista. Doncs bé, per la seva condició de republicà i catalanista, va haver d'abandonar Catalunya. Abans de marxar, però, es va trobar amb alguns companys de renom com ara Joan Oliver o Antoni Rovira i Virgili per parlar sobre com donar continuïtat a la Institució de les Lletres Catalanes des de l'exili.
No va ser fins a la matinada del 24 de gener de 1939 que la família Fabra va deixar la casa de Can Viladomat enrere, amb direcció Girona, després Bescanó, Olot i Agullana, on al cap de pocs dies van començar a arribar altres refugiats. Fabra i la seva família van travessar la frontera el 31 de gener del 1939, cinc dies després que entressin les tropes del general Franco a Barcelona. Més tard, Fabra va viure un llarg pelegrinatge amb estades a París, Montpeller, Perpinyà i, finalment, Prada de Conflent, al número 15 del carrer dels Marxants. Fins i tot a l'exili, Fabra va continuar treballant per Catalunya. De fet, entre 1945 i 1948, va ostentar el càrrec de conseller de la Generalitat a l'exili.
Uns darrers anys molt durs per a Fabra
Els últims anys de la seva vida van ser molt difícils. Fabra vivia gràcies al menjar i roba que li enviaven. Val a dir, però, que malgrat les condicions adverses, va continuar treballant per la llengua catana. I va acabar una nova Gramàtica catalana, publicada pòstumament el 1956 per Joan Coromines, i les Converses filològiques. Anys que es van fer encara més durs arran del diagnòstic de càncer a la seva filla Teresa l'any 1947. La notícia el va afectar molt. Més tard, quan Fabra estava a punt de fer 80 anys, Teresa va morir. Un cop fortíssim per a Fabra.
Pels 80 anys de Fabra, la comunitat de catalans exiliats preparava una celebració. Però aquesta va quedar ofegada pel dol de la pèrdua familiar. No obstant això, finalment, l'homenatge pel seu vuitantè aniversari es va acabar fent i la comunitat catalana a l'exili li va atorgar una medalla d'or, amb el seu bust modelat per l'escultor Joan Rebull.
Pompeu Fabra a morir a la seva residència de Prada de Conflent el 25 de desembre de 1948. I avui el president Carles Puigdemont ha volgut recordar-lo perquè ni ell ni la seva tasca per la llengua catalana caiguin en l'oblit.